LLINDAR DE LA PORTA DE CASA DEL METGE BOSCH

Abans de donar-li un nom a l’objecte he hagut de localitzar la paraula que l’expressara correctament. En un principi pensava en la paraula fàcil de “portal”, fins que l’he trobada. La paraula era “llindar”.

I el diccionari defineix “llindar” o pas de la porta, com a la part inferior construïda per una peça de pedra o de fusta que sol anar un nivell més alt que el sòl exterior de la casa. En castellà dirien “umbral”, què és també la part inferior d’una porta o entrada.

Cases en l'any 2001, un poc abans de ser enderrocades

Jo no recordava una cosa que ha comentat Matías Salesa, que ha preguntat –i ha segut el primer en intervenir– “Podria ser el segon escaló per entrar en casa del doctor Don Jose Bosch Marin ???” I hui mateix José Ramón Sabater Magraner ha dit “Eix és l’escaló d’entrar a la casa del metge Bosch al Carrer Fondo...”. Ambdós estaven encertats en la qüestió plantejada. Altres heu parlat d’inicials, de la dificultat o de la torre...

Vista de la mateixa porta però més a prop

Sempre responc a les coses que plantege per privat i he començat la meua resposta a Matías dient: “Segurament seria el primer”... En la foto que acompanye es veuen dos escalons i després la porta d’entrada. Jo crec que era el primer, el que estava més a prop de la vorera. Al passar per ella es veien millor les inicials del metge que identificaven la seua casa, que per altra part coneixeria perfectament tot el poble, sense necessitat d’elles. A Pilar Heredia l’he comentat “La D. seria de don o de doctor, la J. de José, la B. de Bosch i la M. de Marí” inicials de les quals també havia parlat Mari Ángeles Domingo.

La casa estigué deshabitada molts anys des que la família es traslladà a la direcció de l’Avinguda de Paral·lel en l’última època de la destil·leria del seu sogre en la segona meitat dels anys setanta i encara que amenaçava roina les autoritats no donaven permís per arreglar-la. I no seria fins l’any 2001, en el mes de setembre que s’enderrocaren totes les cases de la part del carrer que donava al jardí de la torre –una pena que es deixaren el “pegot” del cantó amb Sant Cristòfol!– amb l’excusa principal de fer més ample el carrer, el qual encara era oficialment la carretera que travessava el poble, passarien uns pocs anys per a què es canviara amb Diputació per la Ronda Est i com sabeu el carrer ja no es feu mai més ample.

15-11-2007

Però, on estava aquest “llindar”?. Doncs, no molt lluny de l’antiga casa. En la part que dins tot el jardí trobem un cert desnivell prop de l'esquerra de les figues paleres si mirem en direcció a la torre. Allà es troba junt a les entrades de carro d’altres cases enderrocades –supose són d’aquelles–, perquè hem de recordar que fins l’arribada de Ford Almussafes era un poble totalment agrícola i fins fa poc més de cinquanta anys n’hi havia al poble “241 carros amb llanta metàl·lica i 2 carros amb llanta de goma”, a més de 1.046 bicicletes. És una informació treta de la resposta donada a un telegrama de “La Jefatura Central de Tráfico” el dia de 11-01-1963.

03-04-2011

Acompanye algunes fotos com sempre, que veure en la seua totalitat si entreu al blog i parcialment si es quedeu sols al Facebook, on tampoc està complet el text. Un altre dia parlaré més d’aquella casa.