PATRIMONI CULTURAL EN PERILL (II)

El dia 27 d’abril de l’any passat vaig introduir aquest tema, del qual teniu l’accés directe al final d’esta publicació. Deia en aquell temps que el patrimoni cultural està perdent-se contínuament perquè considerem que algunes coses velles són “trastos” i com les nostres vivendes no són grans n’hi ha coses que sobren...

Però no pensem quasi mai en donar eixos materials que ens sobren i que els mateixos puguen ser usats per altres persones i és què fins fa poc de temps no s’ha promocionat des de les nostres autoritats, o des de les nostres institucions el fet de replegar eixos materials: llibres, ferramentes, objectes diversos,... Jo sóc una persona que no puc tirar un llibre i si el veig tirat, igual l’arreplegue. En moltes cases n’hi havia llibres i enciclopèdies –per ficar un exemple– i encara n’hi ha, però són materials que a les noves generacions d’Internet no es diuen molt, es pensen que tot està en Internet i no és així... particularment m’agrada més passar les pàgines d’un llibre o d’un diari antic –com quan visite l’Hemeroteca de València– que mirar en la pantalla de l’ordinador i des de casa puc consultar molts diaris antics...

Els que tenen la X negra no estan localitatzats

Un diari té una vigència d’un dia, de vint-i-quatre hores i al dia següent ja no val per a res, per sort ja passà aquella “època de necessitat” en que els fulls de diaris servien per enrotllar els entrepans o per usar al WC, a més de ficar-ne a les prestatgeries baix de les coses,... al dia següent apareix un altre diari, i encara que n’hi ha qui pensa que tots els dies diuen el mateix, és clar que l’actualitat és repetitiva... però són coses noves.

Es reparteixen cada dos mesos “agendes d’activitats” des del Centre Cultural, una vegada a l’any un “llibre de festes” amb la programació que ara s’ha d’anar a replegar, de tant en tant algun BIM –cada vegada menys, per cert–, etc., però quan passa el temps de vigència van al fem –en el millor cas, al contenidor de reciclatge de paper–, es dona el cas de persones a les quals no els fan cap paper i directament es tiren... i quan la gent és més jove, menys “trastos” es guarden...

Però en les cases de les persones majors podeu trobar de tot, en un armari que no s’obri molt, en un caixó de l’aparador, en la cambra, etc. Pot haver algun programa de festes antic –igual amb forats de “polilla” com he vist alguns o els falta la portada, etc–, alguna revista o diari, cartes de familiars que podrien ser de temps de guerra, els DNIs dels avis, alguna cartilla militar, fotografies en blanc i negre que no tenen ni la data, les factures de la compra dels mobles o de les despeses del camp en el cas dels agricultors,... tot això aparentment sembla no valdre per a res... però des d’un punt de vista històric sí que té algun valor.

Una joia de document de 1929 - 1930

No es podeu imaginar l’emoció que em va produir quan entre els papers tirats com a resultat d’enderrocar una casa em vaig trobar un document que adjunte i què sembla una simple papereta d’una rifa, però no de qualsevol rifa, era de la que és va fer en 1929-1930 per pagar els primers instruments de la recent constituïda “Societat Musical Lira Almussafense”.... La veritat és que en eix moment no te n’adones del significat perquè vas arreplegant-ho tot... després quan s’analitza el material és quan es veu...

Jo he arribat a comprar alguns documents diversos així com fotos del poble, llibres d’autors locals... per Internet, que en alguna ocasió podreu veure, en publicacions o en materials editats o en l’Arxiu Municipal.

Però hui faig una crida a la “búsqueda” de programes de festes antics, anteriors a 1961. Us adjunte una imatge on es representen els programes de festes dels quals no es té cap notícia de la seua existència. No coneguem en quin any es va fer el primer però als pobles del costat –Benifaió i Sollana– hi tenen aproximadament des de 1900 i abans però ací el primer que coneguem és de 1932 i és fotocòpia. Entre les cinc col·leccions que tinc identificades –incloses les de l’Arxiu Municipal i la meua– n’hi ha exemplars originals o fotocopiats dels anys que apareix la portada, però tots els que tenen la “X” en negre es desconeixen i són molts si anem a principis del segle XX. Entre 1932 i 1962 falten 10 exemplars, que es reduirien a 7 si en temps de guerra no s’editaren, cosa que no sabem.

Programa de 1932 del que sols 
tenim una fotocopia

Pregunteu als pares, però sobretot als avis, àvies, besavis, besàvies, si poden tenir algun. És molt important, perquè conforme passa el temps cada dia serà més difícil de trobar-ne algú. A veure si entre totes les persones del poble podem rescatar algun exemplar desconegut per incrementar el patrimoni cultural d’Almussafes. I no estaria de més que es gratificara a la persona que ho trobara i aportara...!

L’accés directe a la primera part del tema és el següent:

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1876317722632486&set=gm.1295027120594071