Segurament els polítics s’han plantejat alguna vegada això de “investigar,
per a què?”, –la veritat és que en aquest país cap govern ajuda massa a la
investigació de qualsevol tipus– i si partim de algunes de les actuacions
aprovades i portades a terme –sobretot des de 1979– i que segurament no devien
haver-se executat així, és possible que els resulte molest això de què se’ls
investige, però com a personatges públics que són –o han segut– deuen sotmetre’s
a això.
En el meu cas porte des de 1998 acudint a l’Arxiu Municipal a investigar
temes diversos, encara que ja freqüentava l’Oficina Tècnica des de 1991 per
temes relacionats amb la meua comunitat de propietaris. Però fou en els anys
1983-1984 quan ja em vaig fer assidu de visites freqüents a l’Ajuntament per
consultar tot tipus de dades que junt a dos mestres més –Vicente Emeterio i
Venancio Morató– ens permeteren elaborar el nostre “Estudi Monogràfic d’Almussafes. Anys 1984”. Així, que passa ja de
trenta anys la meua tasca investigadora. Al llibre de festes d’aquell estiu, la
part històrica i de personatges del nostre treball va servir per omplir la
quarta part dels seus fulls.
Almenys des que es ficà en marxa el Centre Cultural en novembre de 1985,
sols conec quatre moments en els quals n’hi ha alguna qüestió relacionada amb
la investigació local i finançada amb fons públics, són als anys: 1986, 1994,
1995 i 2012.
El dia 1 de desembre de 1986 té lloc la signatura d’un “Contrato de cesión de derechos de autor” entre
l’alcalde de l’època –Vicente Escrivá– i tres persones –María del Carmen Raga,
María Angeles Martí i Alberto Girona– i al primer punt de l’exposició diu: “Que el
Ayuntamiento de Almussafes al objeto de llenar el vacío de información
histórica sobre el Municipio y a la vista de la memoria presentada por los
señores citados, proponiendo un plan para realizar un trabajo de investigación
histórica, autorizó la adquisición de dicho trabajo por un precio de SETECIENTAS
MIL (700.000) PESETAS, con cargo a la partida 274.7 del presupuesto vigente,
facultando, asimismo, a la Presidencia para que una vez que sea avalado por
autoridad en la materia y acreditado su carácter de inédito, formalice el
oportuno contrato de adquisición de los derechos de autor, sin reserva para los
autores en cuanto a número de ediciones, ejemplares de cada una y
participaciones en los resultados de la edición y comercialización, en su caso,
de la obra”.
Els autors cobraren el preu acordat, el treball es guardà en un caixó i
allà deu estar trenta-un anys després. Si bé és cert que a l’Arxiu Municipal
n’hi havia una còpia –no sé des de quina data– de la qual s’han fet centenars
de fotocòpies d’algunes de les seues pàgines, mai ha segut editat i per tant la
seua difusió ha estat reduïda a alguns/nes estudiants/tes de batxiller i/o
universitaris/ries que han pogut consultar algun aspecte d’aquell treball. Per
tant les paraules anteriors de “al objeto
de llenar el vacío de información histórica sobre el Municipio” s’han
quedat en això i el “profund buit” continua tal com estava, amb la sola
excepció del llibre publicat privadament pel metge Bosch en 1990, amb
finançament municipal en part –encara desconec quantitats– i que feu que
l’Ajuntament es reservara pel Centre Cultural una bona quantitat d’exemplars.
Podem dir, que d’alguna forma fou com si s’hagueren tirat els diners
invertits, perquè el profit d’aquella inversió ha estat mínim –quasi nul– i
això que és tracta d’una obra prou completa i treballada amb rigor per tres
persones durant diversos mesos, tema que elaboraré i serà objecte d’una
publicació especial. Els polítics comprovaren que era una obra inèdita –no
editada encara pels autors– abans de pagar i s’asseguraren que també quedara inèdita
per la posteritat –encara que en aquell moment això no fora un propòsit–, perquè
com els autors havien cedit els drets tampoc podien publicar-la. Aleshores, on
estava el seu interès? Per a què serveix pagar per una obra que després no es
publica? És què la mateixa no responia a les pretensions del polític? És que no
n’hi havia diners per publicar-la?... es podrien fer moltes més preguntes, però
les respostes si és que existiren, no servirien ja de res després de tres
dècades. Un dels autors arribà a ser alcalde vint-i-cinc anys després, però no haguera
estat ètic que publicara aquell llibre pendent d’edició.
«“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a
la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no
gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat», diu Xavier Solano en febrer de
2008 al seu blog al referir-se al crit de Jaume I recuperat per la revista “El
Temps” amb motiu dels 800 anys del seu any de naixement. I com a cronista
oficial d’Almussafes repeteix jo: “Vergonya, cavallers, vergonya!”. Vivim en un
“desert” de publicacions sobre la història del nostre poble. La nostra història
es una desconeguda pels almussafenys/nyes. Sols n’hi ha dos llibres que la
tracten, el primer del pare Alabarta –titulat “Señorío de Almussafes” i editat en 1964– en que sols parla de
l’època de senyoriu, per tant entre els anys 1242 i 1766 i l’obra del metge
Bosch, titulada “Almusafes Noticiario
Histórico Costumbrista”, editada en 1990 i que tracta de tota la història
fins arribar quasi a finals del segle XX.
Com a cronista em trobe incapaç ni tant sols d’aconsellar eixa publicació, però m’agradaria que el poble la demanara i si cal, que ho exigira. Es titula: “Almussafes: Geografia i Història d’una Comunitat Agrícola Valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer”, és un treball mecanografiat d’una extensió de 335 pàgines en grandària d’A4. És una obra molt interessant que acaba en l’arribada de la democràcia. Si en aquest poble s’haguera fomentat la tasca investigadora com han fet en altres llocs com per exemple Sollana, amb un Ajuntament modest al costat del nostre –ja que ocupa la posició autonòmica número 168 quan nosaltres estem en la 32–, altre gall ens cantaria!...
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada