Ja vaig parlar a la publicació anterior de la mestra Tomasa Beneito y Giner
en l’any 1847.
Hui continue uns anys després amb els mestres que treballaven a Almussafes en
1860 i que apareixen al cens d’aquell any datat el 19 de juny de 1861. El cens
arreplega un total de 4 seccions, formades per 309 cèdules familiars i 1.262
ànimes. He de destacar que a aquell cens les úniques persones què figuren amb
una la D./Dª –de don/donya–davant del nom i cognoms són els mestres –un home i
dues dones– i el metge i els seus
familiars –sa mare i la seua dona–, supose que per respecte de l’escrivà que va
omplir les dades.
![]() |
Fragment de la portada del cens de població cosit a l'esquerra |
El magisteri local està format pel matrimoni de D. Luís Sanz de Andino Serra i Dª Francisca Bellver Ferrara, de 29
i 25 anys respectivament i la vídua Dª Inés Serra Prieto de 63 anys. Desconec
si l’última era mare del primer, perquè comparteixen el cognom de “Serra” i
sols n’hi havia sis persones amb aquest cognom. Al final del cens apareix la
firma del mestre entre les autoritats que avalaven el cens.
![]() |
Ací consta el matrimoni amb dos germans de la mestra |
Aquell “matrimoni pedagògic” no tenia encara fills en aquella època i
supose que encara tardaren temps, però jo tinc notícies de dos que també
seguiren l’ofici del pares: Luís i Irene, el primer metge i professor de
gimnàstica de l’IES Ribalta de Castelló entre 1894 i 1920 –morí en 1922– i la segona mestra aspirant a fer oposicions
en València en 1903 i ja en Cuenca en 1919, a punt de venir cap a València, amb
poc més d’un any d’antiguitat en el cos de mestres. Encara n’hi ha un tal
Pelayo, que seria germà dels anteriors i del qual no he trobat dades professionals,
encara que si apareix al llibre “El Genocidi franquista a València: les fosses
silenciades del cementiri”, com a mort als 73 anys en la data del 15 de gener
de 1943.
![]() |
Firma del mestre al final del document |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada