Per començar dir que la paraula que en castellà anomenem “lámpara” s’escriu en valencià amb els
termes “llum”, “làmpada”, “llàntia”, “llantó”, etc. Jo em quede amb els primers
perquè crec són els que millor ens situen en el tema que ens ocupa hui, ja què
la tercera dona a entendre “llum constituït per un depòsit on va un líquid
combustible i una metxa” que ens retrotrau al principi del segle XX i l’última semblant
a l’anterior però un “llum menut”, que clarament no és el cas. I entre els
primers, preferisc el que ja he ficat al títol. Ve millor per a la meua
explicació.
Dir-vos què, per molt què he buscat en Internet no he trobat res de
semblant, així que vaig a treballar amb hipòtesis.
Jo la vaig conèixer en 1997, supose que en la jornada de portes obertes del
dia 22 de març, dos anys després d’acabada l’obra. Algunes persones ja l’havien
vist en 1995 però jo no estava entre els “triats” per aquell passe. Sempre m’ha
cridat l’atenció la làmpada per la seua majestuositat, la seua grandària o el
seu volum, però un edifici immens com el nostre devia anar acompanyat d’una làmpada
també immensa... i el vestíbul era gran i alt, per tant en feia joc. Per a mi –que
en la meua vida laboral de funcionari no he tingut seguretat social, perquè pertanyia
a Muface– no m’ha eixit mai la paraula “ambulatori” per hi referir-me, per a mi
ha segut sempre el Centre de Salut, encara que l’equivalent als demés pobles
seria ambulatori. I és què el nostre Centre de Salut sabeu què és des de sempre
molt més que un ambulatori, ja que ha tingut i té altres serveis municipals, tingué
medicina privada, és troba també una part de l’Arxiu Municipal, etc.
I ja vaig a parlar de la làmpada. Com podeu observar consta –si no m’he
enganyat– de vint-i-quatre pisos d’abalorios
–en valencià canonets de vidre o vidrets– penjants, que així és com es diuen
les peces que pengen d’una làmpada i que poden ser de diversos materials entre
els quals es troba el cristall strass de roca swarovsky. Jo no tinc clar que el
material de la nostra siga vidre però sí que cada peça de les aproximadament
dos mil que hi pengen es d’una grandària molt superior a totes les vistes per a
làmpades de llàgrimes de cristall conegudes o observades. Les peces que pengen –crec
que les que tenen eixa forma es diuen “plaquetes”– mesuren més de 10
centímetres d’altura i 2 ó 3 de grossària i cadascuna d’elles deu pesar un bon
número de grams, d’ahí el perill si una sola plaqueta caiguera sobre el cap d’un/a
pacient dels/de les que acudeixen cada dia al mostrador del Centre, o
simplement passen per baix.
Quan jo era menut és deia que una cosa que pesava prou... pesava un quintar,
era una antiga unitat de pes espanyola que equivalia a 100 lliures castellanes
i pesava 46,008 quilograms. També equivalia a 4 arroves (11,5 quilograms cadascuna).
Però quan al nostre país s’adoptà el Sistema mètric decimal se li atorgà el pes
de 100 kg.
Si contempleu la làmpada veureu que està agafada al sostre per sis suports
a més d’un altre més gros a l’interior. Sense ànim de fer apostes –cosa que no
m’ha agradat mai– estic convençut de que pesa en total més d’un quintar i que l’arquitecte/a
s’ho va haver de treballar per preparar el sostre. Els vint-i-quatre pisos per
almenys 10 cm donaria una altura total de la làmpada que passaria de dos
metres.
Desconec si la làmpada la regalà l’arquitecte, o si provenia d’un altre
lloc encara que sembla la feren a posta, en alguna ocasió he sentit una bona
xifra de diners en pessetes, però no vaig a arriscar-me en dir una quantitat, quan
puga investigar-ho als pressupostos de l’obra o de l’any en que aparega consignada
–perquè supose deuria estar-ho– us la comunicaré.
Malgrat que sempre que visite el Centre de Salut jo el trobe net, no sé quan
es neteja la làmpada, cosa que per les seues circumstàncies de volum, altura,
etc., no deu resultar fàcil,... Ja havia dit, que “a falta de certeses” anava a
moure’m en hipòtesis!
Totes les imatges que acompanye es feren el dia 4 de maig de 2007, per tant
a la meitat aproximada del temps de funcionament del Centre de Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada