Deia el dia
anterior que el fet de perdre el Parc Central part de la pineda i per tant
d’ombra, feia necessari ficar “toldos” per poder dinar millor aquelles paelles
que es feien als llocs prèviament determinats per les nostres autoritats.
En 1997 es va
produir un canvi de govern local, passant a ser alcalde Josep Chaqués i aquell
“XVIII Homenatge a la paella” encara es
va celebrar al mateix lloc i en la forma tradicional.
Però a l’any
següent –1998– l’emplaçament es va traslladar al Carrer Major, pense que també
s’instal·laren “toldos” i afegiren una novetat que feia canviar completament la
concepció clàssica. L’esquema era el mateix de sempre, però de fer les paelles
s’encarregaria “el prestigiós cuiner Galbis” –com deia al programa de festes–,
aquelles paelles gegants de les que ja havien tingut una mostra en la festa de
fi de curs del col·legi Almassaf en juny de 1994 i que els alumnes es menjaren
asseguts en terra, cosa que es veu en una foto que s’acompanya. No era una
còmoda posició però això s’arreglaria en ocasions posteriors, ja amb més
pràctica organitzativa.
En la paella de
1999 va faltar menjar. Fou molt difícil d’entendre. Jo mateix em vaig quedar
sense provar-la. Acompanye la foto d’una taula en que estaven mestres, don Paco
Chalmés estava al meu costat i ell dinà paella però a mi no m’arribà. En la
foto estem quasi tots distrets, però... i va ser l’últim homenatge a la paella
que feren a les 14:30 hores, aproximadament.
Ja en l’any 2000,
la festa es traslladà a la nit. El dinar s’havia convertit en sopar i aquest
començaria aproximadament a les 22:30 hores. Acompanye foto del programa de
festes, que correspon a una paella gegant cuinada per la nit dins el col·legi,
supose que a final de curs de feia menys d’un mes.
Aquelles
convocatòries –i algunes més posteriors– tingueren com a protagonista les
paelles gegants de Galbis, però des fa uns quants anys n’hi ha una part mínima
de paelles cuinades al mode tradicional per alguns grups de persones que
s’estimen més fer-la que simplement sopar de l’altra. Aquests grups solen
fer-la al carrer València.
Però, si un any va
faltar paella, en l’última convocatòria fa sobrar i molt, almenys al sector en
que jo estava. Després de ficar una bona quantitat de plats per que la gent
repetira –com sí que vaig fer jo–, acostaren el contenidor per abocar la que
quedava a “la paella” –utensili metàl·lic on es cuina– i poder netejar-la. Em
va semblar un tema lleig. No entenc què va fallar, perquè em sembla que la gent
va respondre i les taules estaven plenes de gent...
Malgrat això, que
no deixa de ser una anècdota més, l’organització ha estat sempre molt bé, les
taules numerades, els taulons de cada sector amb la distribució de les taules,
el repartiment de les caixes en els diferents sectors,...
Acompanye també
fotos de com es veu des de dalt la distribució de les taules al carrer Major.
Correspon a l’any 2014. És una forma distinta de veure les taules i un
privilegi per a les persones que viuen en un pis alt del carrer Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada