Deia el dia
anterior que aquest acte no sempre ha segut així, sinó que ha evolucionat amb
el pas del temps en la forma i en el lloc.
També digueren que
havia començat en 1980 al Parc Central i allà es va celebrar fins l’any 1997.
Al principi n’hi
havia molta ombra. Quan jo vaig arribar l’any 1980 la pineda estava prou
completa i podies creuar el Parc pràcticament sense que et pegara el sol,
malgrat que ja havien aclarit els arbres a final dels anys setanta. Si li ho
pregunteu a José García Moreno –el tio Pepe “Roscat”–, ell podrà informar-vos
de la quantitat de “tocons” de pi que li tocà traure quan començà a treballar
de peó de neteja per a l’Ajuntament, abans d’entrar a treballar dins l’escola,
encara que no recorde bé si les havien tallat en aquell temps o eren tocons que
ja portaven anys sense traure.
Els anys 1994 i
1995 són horribles per a la pineda, ja que en diferents tales cau una bona
quantitat de pins, és el sacrifici que comporta la remodelació d’un Parc que
portava ja més de trenta anys des que el feren i segurament en l’origen els
arbres s’havien plantat en demesia i sense un concepte clar de jardí i sí més
com a bosc.
Conforme l’ombra va
disminuint cal ficar “toldos” per tal d’aguantar el calor al mateix temps que
es gaudeix de la paella i que la festa continue ja convertida en una tradició.
El dia anterior
vaig explicar el procés organitzatiu de les paelles. El lloc on es cuinaven
anava canviant conforme passaven els anys, així en 1981 es feu on ara està el
Parc de les Palmeres, en 1982 en el solar de la Casa de la Cultura,...en 1986
es diu que “la elaboración de las paellas se realizará en el lugar que habilite
el Ayuntamiento, donde se dispondrá por el mismo la leña y el agua potable”,...
El protocol del repartiment
dels ingredients és sempre el mateix i es fa al costat de l’Ajuntament. Es fa
el mateix matí de les paelles per rigorós ordre d’inscripció. Es crida pels
altaveus al responsable i es va “cantant” –com si fora la loteria– tot el que
li donen a cadascú/na, acudeixen proveïts de bosses o caixes per replegar-ho
tot i altres membres de la taula ajuden en la tasca.
La publicació
anterior va provocar prou comentaris que resumien els nostres records i així la
meua amiga Maria Angeles
Domingo Ferrer deia en un, com a exemple: “Jo recorde que es
repartia el genero a l’esquerra de l’ajuntament i ficaven uns tablons com a
taules i en un micròfon cridaven el número i nom del responsable i deien dos pollastres,
un conill i mig pato, i en bolsos te posaven els ingredients i n’hi havia
un camionet amb melons d’Alger, te donaven enciam, una ceba, dos tomates,
cacaus, tramussos i una bolseta de olives sense pinyol, les culleres de fusta,
plats i gots de plàstic, l’oli d’oliva!”. Era la idea, jo sols he corregit
algunes paraules.
Quins records tant
bonics!!!, eix semblava era el pensament comú dels que feien els comentaris.
Hui fique un parell
de fotos més del dinar de 1981 i una de les culleres de fusta i una forquilla
que es donaren entre els anys 1981 i 1986, els objectes reproduïts són
propietat del meu amic Michel Iborra que és també l’autor de la foto, encara
que jo li he llevat el fons. També la imatge d’un tocó d’arbre treta de la xarxa.
...Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada