ANTIC / MODERN?

Al llenguatge i a la vida n’hi ha moltes coses relatives. Quan jo donava classe de castellà fa quaranta anys  als alumnes de vuité d’EGB –hui serien de segon de l’ESO– els deia que els conceptes de “prim” o “gros”, de “lleig” o “bonic”,... eren conceptes relatius perquè depenia amb qui o què es compararen en cada cas o moment. De la mateixa forma “antic” i “modern” serien també relatius.

La foto que mostre l’he captada hui mateix, en el dia d’arreplegar els trastos vells, l’últim dimecres de mes. Al costat de la torre ja estem acostumats a veure –lamentablement– “fem”, un fem un tant “dissimulat” perquè es diposita dins els contenidors que estan fixes al seu costat. Ni ha coses que no respecten el patrimoni cultural i que poden ferir la vista d’alguna persona que les contemplara amb una visió diferent a la nostra de cada dia i així, no vegem res estrany al fet de trobar-ne torre i contenidors junts. Però què passaria si un estranger vinguera a fer turisme al nostre poble, igual s’espantava de veure l’escena, a nosaltres com que... ens dona el mateix!.

I, torne al tema que vull tractar. A la vista de la foto, què diríem què és antic i que seria modern?, què diríem què és vell o nou? Segurament l’edifici al qual està gravat el rètol de “... segles XI al XX” –entre 900 i 1000 anys– és molt “antic” però sembla “nou”, sinó fora perquè la capa de pintura o el recobriment es perd amb el pas del temps... i els trastos, què són “moderns”, ja que possiblement tots tindran menys de cent anys –algú igual passa del segle–, semblen “antics” o inclús “vells”.

Algun d’eixos trastos podria anar a parar a un museu etnològic, si tingueren! o si es considerara interessant de conservar-ne!... però, com digué un dia la meua amiga Lola Llopis s’ha de veure quant de patrimoni cultural es perd els últims dimecres de cada mes!. El gràfic en forma de llibres i altres documents escrits es perd cada dia!. Això últim ja és meu, però com són trastos!

No sé si us he fet un embolic amb les paraules, però sols pretenia “fer pensar un poc” a tota aquella persona que vulga fer-ho davant la situació presentada.