EL GARROFER DEL PARC CENTRAL

Ahir sentírem i vérem les fotos pel Facebook i Whatsapp d’un succés, havia caigut una gran branca del garrofer del Parc Central, amb el consegüent perill per a les persones que es trobaven baix a l’ombra. Que no les passara res, fou una qüestió de molta sort o una gran coincidència en la forma en què caigué –alguns parlen de “miracle”–. Me n’alegre moltíssim pels que pogueren fugir en uns moments que ja recordaran sempre i també per Ramón Carbonell, que no va poder fer-ho però resulta il·lès. En la foto en que apareix entre la part de l’arbre caiguda sembla tranquil, ja havia passat el pitjor.

La resposta a l’incident que es podia haver convertit en un accident greu fou la de tallar-ho completament, després del que havia passat i per “curar-se en salut” les autoritats, semblava la millor opció. Igual, comparant la part caiguda amb la que quedava en peu es podria haver adoptat una solució diferent, però també podria argumentar-se que el tronc estava mal com s’observa una vegada feta la tala i mirant el “tocón” resultant. De la manera que ha segut tallat resulta impossible veure –i per tant comptar– els anells per saber la seua antiguitat d’una forma més o menys aproximada, encara que això ho sabrien els tècnics –en informacions escrites a propòsit del Parc del Pontet parlen de mig segle de vida–, però dona el mateix!. 

Feia vint-i-un anys que estava plantat allà i ja s’havia convertit en un lloc conegut per tots els veïns i amb “una bona ombra estimada pels nostres majors” que hi feien el seu lloc de reunió –“la Moncloa”–, jo mateix vaig estar-hi parlant amb alguns d’ells fa menys d’una setmana.

Fou en la primera setmana de maig de 1996 quan es plantà. Ja vaig tractar el tema al parlar al Facebook del dia 23-02-2014 i passat al blog el dia 17 de març de 2015. 

http://cecilioalcaraz.blogspot.com.es/2015/03/plantacio-de-la-gran-olivera-centenaria.html

En aquella ocasió feia referència a la plantació de l’olivera centenària més gran que està situada a la part interna del Parc, crec que dita olivera era l’arbre que anava dalt del camió i què apareix en una de les fotos d’aquell moment. I quan l’olivera més gran es troba a l’aire, al seu darrere s’observa el garrofer que estaria recentment plantat, el més probable és que fora en la mateixa setmana.

Acompanye una foto d’aquell moment, les altres són posteriors. La primera és de les que revelaven abans, corresponent a un carret del dia 10-05-1996, la segona és la primera foto digital que conserve al meu arxiu del 29-10-2003, n’hi ha una altra del 11-07-2004 amb homes majors baix, una més del 02-02-2015 on es veu la seua majestuositat com a arbre –ara encara ho era més– i ja acabe amb el resultat de la tala d’ahir.

Ne tinc unes quantes fotos més, perquè l’arbre ha segut testimoni de molts actes celebrats al seu voltant i al govern de l’alcaldia per part de sis persones diferents fins l’actualitat: quatre homes i dues dones.