CARRER DELS LLAURADORS

Com em conec prou les poques publicacions que sobre el poble existeixen, he recordat que en un BIM antic apareixia un article referit al tema i l’he localitzat. Apareix amb el nom de “Nuestras calles: Carrer Llauradors”, publicat al número 12, en octubre de 1983 i al llarg de dues pàgines un anònim autor parla de l’agricultura des del Neolític fins ara i al valor que se li ha donat des de sempre… però no explica res sobre el nom del carrer. Havia començat amb quatre versos que deien: “Ay! Llauradors / quina pena. / No haver sembrats als camps / i no tenir feïna” i acaba també amb un versos sobre l’agricultura del futur: “Es faran aliments en boles de plàstic . / Es faran en tubos d’assaig. / Es faran sota l’aigua i dalt de l’aire, / però en esència, això serà AGRICULTURA. / I L’home que ho faci LLAURADOR.” (sic).

Diu Esther Villajos Girona al seu treball UN VIATGE PELS CARRERS D’ALMUSSAFES 2a PART, publicat al llibre del programa de festes de 2013, que “El 1965, continuant amb la creació de carrers en direcció Nord-Oest, es crearen dos carrers més darrere del Parc Central i de l’escola. El primer fou el carrer Cerdà Reig, en memòria de Francisco Cerdà Reig, President de la Diputació de València durant la dècada dels anys 50” –morí en 18-10-1958– i més tard afegeix que: “Així com el carrer de Francisco Cerdà Reig, al 1981 i fins l’actualitat es va anomenar carrer dels Llauradors en un homenatge a tots els llauradors de la població, que fins a l’arribada de la industrialització a Almussafes eren la gran majoria”.

Esther dona a entendre de què va el nom, malgrat què no fa referència a que al carrer es trobava la Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Almussafes fins a principis del XXI. N’hi havia dos magatzems –si no m’enganye– a la part dreta vist des de la Ferreteria Soria on els treballadors/res manipulaven les fruites i verdures per traure la producció i un a la part esquerra on es distribuïen els materials i tots els productes pel camp.

Vista aèria des de quasi meitat del carrer fins el final

Jo vaig a fer-ho al meu aire. El Carrer Llauradors es troba en la part nord del casc urbà entre l’Avinguda de Paral·lel i el carrer Benifaió, encara que arribaria fins la Ronda Oest –o Ronda Monestir de la Valldigna– però no té edificacions en aquella part. Tindrà una llargària d’entre tres-cents o quatre-cents metres aproximadament. Està travessat pels carrers Ausiàs March i Ramón y Cajal. Durant la major part del recorregut té sols números parells que van des del 2 al principi fins el 84 aproximadament on es troba el Consum, són els de la part situada a la dreta en direcció oest. Per la part esquerra comença pel número 5 i arriba fins el 13, entre els carrers Ramón y Cajal i Benifaió exclusivament.

En una altra època, que durà fins la meitat dels anys vuitanta o poc més n’hi havia al número 1 les “casetes dels mestres”, quatre vivendes en una de les quals vaig viure amb la meua família tres anys. Dalt vivien Manuel i Miguel Ángel i Amàlia i baix Isabel i jo. Ara aquell terreny que ocupaven forma part del Parc de les Palmeres i ha acollit els contenidors soterrats. I el número 3 segurament correspondria al magatzem de subministres que s’enderrocà i donà pas a un edifici de vivendes amb entrada pel carrer perpendicular.

Vista de les cases dels mestres des de dins el camp de futbol antic

Darrere de les cases i fins el carrer Ausiàs March estava el camp de futbol anterior al nomenat fa uns dies.

Front del Centre Cultural i solar enfront

Fins l’any 1985 en que s’acabà de construir el Centre Cultural i el jardí de darrere, tota la part aquella era un gran solar.

Pub, biblioteca -abans llar de jubilats- i transformador

Les primeres vivendes de la part dreta es construïren com a resultat de la riuada de 1957, al carrer es troba un dels tres blocs –els altres dos donen al carrer de la Foia, paral·lel en direcció nord– i al final d’elles i a la part de darrere de les cases es trobava un transformador separat que després es traslladà a la part baixa de l’edifici que en un principi fou “Llar dels jubilats” i després “Biblioteca”. Però al mig n’hi havia un solar fins el “Pub Magenta” construït en 1980 i actualment amb un nom diferent.

A l’altre costat de l’encreuament amb Ausiàs March es construí una nova promoció de vivendes de protecció oficial que encara mantenen en quasi totes les façanes la placa que la “Llei de memòria històrica” determina que es lleve i això es farà prompte.

Primeres naus de magatzem dels tres blocs iguals que es feren

A la part final estaven els magatzems de la Cooperativa i el bar “Cope”, alguna vivenda i en 1989 es va construir el primer hotel del poble, l’hotel “Reig”, actualment tancat.

Hotel "Reig"

En aquest carrer es troba també la font desnitrificadora que usem moltes persones del poble. 

Font desnitrificadora