LA MORERA I LA CRIA DELS CUCS DE SEDA – (i II)

Estos dies investigant m’he trobat una imatge –que no he guardat– sobre la cria del cuc de seda, que tenia baix escrit en castellà: “morera + gusano de seda + caja = infancia”. Era la idea aproximada de la qual partiré.

Consultat un amic de la meua quinta i alguna persona de més edat per saber si recordava l’existència a Almussafes de cucs de seda quan eren xiquets, la resposta fou negativa. Però té una certa lògica, si ja he parlat en l’anterior publicació de que al terme municipal no quedaven moreres en l’any 1938 i que la cria de cucs de seda havia desaparegut durant el segle XIX, per tant no n’hi havia ací records de la infantesa al voltant del tema.

Imatge de la meua enciclopèdia escolar

Però com jo vivia en un lloc amb molta tradició en la sericultura, inclús en aquell temps dels anys seixanta, com era l’Horta de Múrcia, guarde el record, que vaig a contar i espere serà del vostre interès. No és una vivència local però per concloure el tema em venia bé.

La Viquipèdia defineix “sericultura com la cria del cuc de seda, per a aprofitar el fil de seda que les larves empren en la confecció dels seus capolls”. Per ampliar el tema n’hi ha molta informació en la Xarxa, però no és el meu propòsit, ara vaig a parlar de records d’experiències viscudes de xiquet, encara que inclouré algunes imatges per il·lustrar-ho. I us interessa ací fique l’accés directe a un blog dels millors que he trobat: 

http://www.jaumecastejon.com/seda/seda.html

Fulles de morera

Quan jo era xiquet vivia als afores de Múrcia capital i ma casa pertanyia a un grup de carrers immersos en l’horta murciana, al barri de Santiago el Mayor. Quan arribava la temporada dels cucs de seda, n’hi havia moltes famílies que vivien en cases soltes disseminades entre els camps –a l’estil de les nostres alqueries– que es dedicaven a la seua cria i moreres per tot arreu. Els xiquets es desplaçaven a peu o en bicicleta pels voltants i visitaven les cases en la recerca de cucs dels que tiraven dels canyissos que tenien apilats als habitacles preparats a l’efecte d’eixa activitat –allà els deien “zarzos” què és la paraula equivalent castellana– junt els residus de fulls mossegats que deixaven els cucs al moment de canviar-los els fulls de morera i amuntonar-los al costat de la casa.

Ací estan en una caixa de fulls moderna

Era la forma més ràpida de fer-nos amb uns quants cucs per criar-ne a les nostres cases, en una caixa amb forats dalt. I com anaven per diferents llocs els tenien de grandàries distintes. Agafar fulls de morera no era complicat per la gran quantitat de que disposaven i així seguien tot el procés de la metamorfosi. Es suposa que a l’any següent començaven partint dels ous que havien ficat les papallones abans de morir-se una vegada eixides dels capolls al final de la temporada anterior. I els capolls pense que eren tots de color blanc en aquell temps.

Papallona 

En aquella època no disposaven de càmeres de fotos com ara per traure-ho tot. La imatge més didàctica que podien trobar estava al llibre en que estudiàvem entre els nou i deu anys, que acompanye, encara que actualment i després de cinquanta-dos anys podeu imaginar que les pàgines –blanques en aquella època– estan ja grogues. Era per suposat com quasi totes les que es trobaven a l’enciclopèdia –perquè en el llibre estaven totes les matèries– que usaven, amb dibuixos senzills i en blanc i negre. No es semblaven en quasi res als bonics i ben il·lustrats llibres que usen els nostres alumnes en les escoles actuals.

En la posada d'ous

 Són els meus records i segurament es diferenciarien poc dels que podien haver tingut les persones que en aquella època eren xiquets i xiquetes que vivien a Almussafes, o en qualsevol altre lloc.

En 1980 vaig vindre a viure a Almussafes i als pocs anys el meu fill em demanà tenir cucs de seda. Les úniques moreres que coneixia estaven al Parc del Poliesportiu prop  de la “resbaladera”, que aquell temps és possible que encara no hi estiguera i allà em tocava anar a per les fulles per alimentar els cucs que tenien dins una caixa de sabates.

Moreres del parc del poliesportiu municipal

 I tanque la publicació tal com l’he començada, però ara en valencià: “morera + cuc de seda + caixa = infantessa”.