INAUGURACIÓ DEL MERCAT EN 1954

La fotografia que he presentat, retallada per fer més difícil el joc, la vaig prendre el dia 29-10-2003 amb motiu del cinquantenari de la inauguració del mercat si fem cas de la placa que es troba a la part alta de l’entrada principal en la qual figura el següent text “Aquest mercat fou inaugurat el 29 d’octubre de 1953 sent alcalde Enrique Duart Tudela. In memoriam”.

No sé bé d’on tragueren la informació per fer la placa, perquè la mateixa es contradiu amb la del llibre del metge Bosch, què a la seua pàgina 222 diu el següent: “Con motivo de la entonces fiesta nacional «18 de Julio», siendo alcalde don Enrique Duart Tudela y con la asistencia del gobernador civil y jefe provincial del Movimiento don Diego Salas Pombo, se inauguraron oficialmente el mercado municipal y el nuevo pavimentado del camino de Almussafes a Benifayó, en dicha festividad del año 1954”.

Corrobora la informació del metge el mateix programa de festes de l’any 1955, que en un article que es diu “Rindiendo cuentas” es parla dels projectes municipals acabats i en marxa. I al dia assenyalat també s’inaugurà el “Centro de higiene rural con vivienda para médico”, que és l’actual edifici seu de la policia local.

Abans de trobar l’anterior informació jo ja estava més convençut de la certesa de la informació proporcionada pel metge Bosch, doncs en aquella època era una costum que totes les obres que es realitzaven eren inaugurades en eixa data simbòlica pel Règim polític que n’hi havia a tota Espanya. Algú ha dit que a la foto es veia “mucho facha”, però és que segurament totes les autoritats que apareixien a les fotos eren persones que tenien aquella ideologia, per tant en totes les fotos de l’època es veurà el mateix o semblant. Però encara que no podem compartir les ideologies no hem d’amagar que en aquella dècada dels anys cinquanta es feren moltes coses que “li pegaren la volta al poble” amb la construcció d’edificis públics i de vivendes protegides, la “plaza-jardín” i serveis com el subministrament a les cases de l’aigua potable,... qüestions que beneficiaren a tota la comunitat local.

Si continueu llegint al llibre del metge podreu observar la seua completa crítica al lloc triat, d’entre les quals trac estes paraules “se le ubicó inapropiada y caprichosamente en la antigua placita del Mercado, no buscando otra cosa la alcaldía que el ahorrarse la compra de un solar apropiado...”. És una frase que em sona i que també podrien aplicar a alguna altra feta en temps de democràcia.

Aquelles obres les feien amb pressupostos extraordinaris perquè amb els diners dels ordinaris no arribaven per fer res especial, fique per exemple les 308.000 pessetes i les 332.633,35 dels pressupostos ordinaris dels anys 1952 i 1953, que passats a euros serien 1.845,8 i 1.999,17 euros anuals equivalents –si és que això poguera ser equivalent, cosa que dubte molt– a la moneda actual. I entre aquells pressupostos extraordinaris es trobava l’aplicació de la “Prestación personal y de transporte de tiro y mecánicos” que era un procediment d’exacció municipal amb caràcter tributari que obligava a contribuir físicament o a canvi de diners –si no es complia físicament– en els tres jornals estipulats per a treballar gratis pel poble.

Junt a la documentació en la qual s’arrepleguen els deu articles sobre la referida Ordenança de “la prestación”, així com la seua publicació, etc., apareix un compte en el que es sumen: 279 carros per 3 jornals a 60 pessetes cadascun, 69 carros per 3 jornals de 25 pessetes cadascun, 577 “braceros” per 3 jornals a 20 pessetes cadascun i 6 camions per 3 jornals a 150 pessetes també cadascun. Tot junt donava la xifra de 92.715 pessetes, que eren els impostos que pensaven replegar per contribuir a la construcció del mercat, però en el moment en què redacte la meua publicació no tinc dades del pressupost extraordinari total de l’obra.

I acabe ja fent referència a les fotos que acompanye, totes sobre el mateix moment però amb diferent versió, segons es tracte del meu retall, la foto exposada al mercat i l’original de Maiques, esta última foto procedeix del seu arxiu personal. Com podeu observar també en l’última –l’original– falta un detall, com és el de la font que n’hi havia al mercat i alguna persona reciclaria en un altre lloc.