La cita més antiga en la qual es parla del tema l’he trobada a la pàgina
137 del llibre del metge Bosch – “Almusafes.
Noticiario històrico costumbrista”, quan al parlar de “otros viajeros ilustres... que passaren pel nostre poble” diu
que... “Recordamos también a don Andrés
Reggio, hermano del príncipe de Campoflorido, al yerno del príncipe y a la
esposa de éste, que en cierta ocasión adquirió unas madejas de seda” després de fer referència a l’any 1722. Ja havia dedicat a parlar del Príncipe
de Campoflorido les pàgines entre la 116 i la 118.
Diuen A. Girona, M.A. Martí i M.C. Raga al seu treball “Almussafes:
Geografia i història d’una comunitat agrícola valenciana de la Ribera Baixa del
Xúquer” que gràcies a la prolongació de la Sèquia Reial en 1767 arribaria a les
terres d’Almussafes un important cabdal d’aigües, especialment a les partides
nord-occidentals del terme –com la Foia– que feren guanyar per al conreu
centenars de fanecades, que abans eren de secà…
i això de la intensificació de
regadiu unit a les noves roturacions de terres, portà la introducció de cultius novells, com
l’arròs, el blat d’horta, la morera,
el cànem… Ell cultiu de la morera
augmentà per la seua relació amb els cucs de seda…
Quan un poc abans –en abril de l’any 1765– Almussafes encara pertanyia al
Senyoriu de la Valldigna, el Monestir estableix la partició a fer amb les fulles
de moreres, canviant les condicions anteriors i passant-ne a ser d’una sisena
part en totes les terres de secà o regadiu. La qual cosa provoca un nou plet
amb els habitants d’ací que l’Audiència va fer guanyar novament al Monestir, com
passava amb tots els que n’hi havia.
 |
| Primeres moreres plantades al poble com a arbres de jardí |
En les Observacions de Cavanilles, al llibre editat en 1795, al parlar
d’Almussafes diu entre altres coses: “La
porcion mas preciosa del término es la llamada dels plans ó llanuras. Plantada perfectamente de moreras y en
parte de olivos, sostiene en sus áreas trigos, maices y hortalizas con tanta
lozanía y fruto como en la mejor huerta de la capital... Las moreras se gobiernan allí como en la huerta de la capital,
podándolas hasta la corona cada tres años…” Y al referir-se als
productes del camp: “Los frutos se
regulan en 600 cahices de trigo, 500 de maiz, 300 de arroz, 100 de habas, otros
tantos de judías, 20 arrobas de aceyte, mas de 10 de hortalizas, 30 cántaros de
vino, y 200 libras de seda” (sic).
L’enciclopèdia de Madoz de 1845 diu al volum 2 al parlar del nostre poble
que: ...“el Excmo. Sr. duque de Híjar fue
el que proyectó y llevó á cabo la prolongacion de la referida acequia de
Alcira, estrayéndola varios ramales, con los que dio riego á muchas pobl.,
cuyos campos en otro tiempo, áridos y de secano, se hallan en el dia
convertidos en un hermoso vergel, donde como sucede, especialmente en Almusafes, es prodigiosa la multitud de
moreras, olivos, viñedo, árboles frutales de diferentes clases, y la
diversidad de frutos que enriquecen el suelo, y le constituyen uno de los mas
amenos de la prov… PROD. trigo, cebada, maiz, arroz , vino, aceite , algarrobas
, hortalizas, seda,…” (sic).
Al treball de Ricardo French Benavent, titulat “La producción de seda en el País Valenciano durante el siglo XVIII:
distribución geogràfica y evolución”, apareix el nostre poble dins el llista de la
comarca amb dades de 1738 i nomena per Almussafes la quantitat de 4.000
càrregues de fulla de morera i 6.000 lliures valencianes de seda produïda. Això
equivaldria a un pes d’uns 2.400 quilograms de seda produïda. Quantitat molt
gran comparada amb les xifres de Cavanilles de finals de segle, que estarien
reduïdes sols a 80 quilograms.
Si la proporció entre la quantitat de moreres, les carregues de fulla i les
lliures valencianes de seda que es produïen a Sueca en 1738 –segons el treball
de tesi doctoral de Luís Miguel Rosado Calatayud sobre “...un análisis comparativo entre el medio rural y el urbano (Sueca-Xàtiva
1700-1824)”, dirigida pel mateix Ricardo French nomenat abans– fora semblant a
la d’Almussafes, el nostre poble comptaria amb un total aproximat de 18.000
moreres en aquell mateix temps, què no són poques per a un terme tant reduït en
extensió com el nostre, encara que en aquell temps tot estava dedicat a
l’agricultura, però com hem dit abans amb diferents tipus de productes del camp.
No he trobat més dades del segle XIX, però com diuen també A. Girona, M.A.
Martí i M.C. Raga a la pàgina 192 del seu treball: “La morera, que a la vila es plantava al voltant dels camps d’arròs
–allò que es denominava horta rodà– i que suposava uns ingressos extraordinaris
als del camp, entrà en franc retrocés al llarg del segle XIX. La crisi de la
indústria sedera, la malaltia de la pebrina (1854) que afectava els cucs de
seda, i la competència italiana reduïren notablement la producció”. Després,
diran que “L’arròs augmentà la producció... i la taronja s’expandí per tot
arreu del terme...”
Com a resultat d’una petició de informació procedent del Presidente del Comité Sedero de Murcia,
se li manifesta per carta remesa el dia 24 de gener de 1938, de que “en este término municipal no existen
moreras en cultivo”.
 |
| Foto de don José Bosch |
A la pàgina 126 del llibre del metge Bosch, editat en 1990, també apareix
una fotografia en blanc i negre, que porta el següent peu d’imatge: “Tabique recayente a un derribo (Galces de
mampostería sobre los que descansaban las cañizas en que se criaban los gusanos
de seda). Mirant la foto resulta difícil identificar el lloc on es trobava
l’edifici, però podria resultar més fàcil fer-ho a partir de la foto en color
que acompanye, que pertany també a l’Arxiu de don José Bosch.
 |
| Morera antiga situada al costat de la rotonda d'entrada |
Encara n’hi ha alguna morera aïllada, antiga i gran pel terme, però
començaren a recuperar-se com a arbre de jardí a principis dels anys vuitanta,
començant crec pel Parc del Poliesportiu.
I la indústria de la seda s’acabà a les nostres terres,... però ara en ple
segle XXI un músic del nostre poble, Carles Magraner, ha contribuït amb Capella
de Ministrers a dedicar el seu últim treball a la “Ruta de la seda” amb concerts en Xina en setembre passat. Es diu
al diari Levante – EMV del dia 5-10-2017 que “El espectáculo dirigido por Carles Magraner recrea con la música la
conexión entre Oriente y el Mediterráneo. Que es una propuesta que recrea un
itinerario de 7.000 kilómetros, desde Xi'an hasta el Mediterráneo”.
I en la pàgina web musicaantigua.com es diu en la data del dia 17 de febrer
de 2018 que “CAPELLA DE MINISTRERS (1987-2017) CUMPLE 30 AÑOS, y uno de los proyectos especiales
conmemorativos, que presentó en concierto el pasado 28 de diciembre en la Lonja
de Valencia, es La Ruta de la Seda. [...] Desde 2016, con la proclamación de la ciudad
de Valencia como capital internacional de la seda por parte de UNESCO -con su Lonja de Mercaderes de la Seda, que fue
declarada Patrimonio de la Humanidad y el nuevo Museo del Colegio del Arte mayor de la Seda, se ha presentado una
ocasión única para ampliar más la tarea de investigación y divulgación de este
contexto histórico y comercial”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada