 |
| En l'exposició dels 50 anys de l'escut municipal en 2011 |
De jove fores en el teu poble –Sollana– “ajudant del
mestre” quatre cursos i estic segur de que hauries sigut un ”gran mestre
titular” si les circumstancies de la vida hagueren sigut distintes,... però mai
t’he sentit una queixa.
I ja casat, has continuat treballant de valent per portar la casa i la família, dedicat professionalment a la Sèquia Real a Sollana entre els anys 1947 i 1988, i al mateix temps ajudant també en l’empresa familiar a Almussafes.
El teu camí per la vida ha estat envoltat per la
família, el treball i la teua afecció per llegir, buscar materials per arxius i
biblioteques, ordenar i classificar-los, confeccionar primorosament textos
mecanografiats o fitxes que omplien arxivadors perfectament ordenats i
prestatgeries de llibres comprats, conèixer i parlar amb altres persones amb
afeccions semblants,... tot això i –a més– la devoció religiosa i sobre tot
“mariana”, que guiava la teua existència i que et portà a fundar amb unes
poques persones la Confraria de la Santíssima Creu.
 |
| A Sollana el dia que presentaren el llibre dels teus "Escrits" |
Has sigut sempre una persona il·lustrada, de formació autodidacta i per a mi –i crec que també per a altres– destacaves en moltes disciplines. Amb tu et podia parlar de qualsevol cosa. Encara que tenies predilecció per alguns temes concrets... i Sollana sempre en el cor!. Era normal que Sollana creara el seu Arxiu Històric amb els materials que has anat elaborant i reunint al llarg de tota la teua vida.
 |
| Al lloc de treball en agost de 2011 |
Entrar al teu despatx era una alegria per a la meua vista cada vegada que hi pujaven, el coneixia prou bé i em movia lliurement. Ta casa ha sigut per a mi com una “segona casa” durant moltes hores. I els caramels de cafè –“kopikos”–, què bons! “Un cigarret”?, preguntaves i treies de la butxaca el caramel i afegies “pren, un també per a la teua dona!”, sempre pendent de tots. Com vaig a tirar en falta tot això! Ara, són moments de profunda emoció, ens hem estimat molt. Al meu arxiu s’ha quedat també una part de tu i d’alguns dels teus materials!
 |
| D'excursió al terme de Sollana el 28-08-2012 |
T’has anat i m’has deixat un poc “orfe” de les teues paraules sempre amables i respectuoses que ja no tornaré a sentir, dels teus coneixements que regalaves a tothom, de la teua immensa modèstia i humilitat, de tantes coses... ara em quedarà el record de tants moments viscuts en la teua companyia, fent el que ens agradava i moltes vegades amb una certa incomprensió de persones que no arriben a entendre que algú puga fer coses per millorar la societat sense esperar res a canvi, “quijotes” deies per definir-nos i tenies molta raó.
 |
| De visita en ta casa explicant-nos coses emocionat el 23-05-2013 |
Has sigut per a mi el que jo he qualificat sempre
com “el meu millor amic major”, per la diferència d’edat. En els últims anys –però
sobre tot el l’última dècada– hem compartit moltes aventures culturals junts,
ací o a Sollana, en xerrades, presentació de llibres, exposicions, eixides... investigàvem,
escrivíem, llegíem coses de l’altre, intercanviàvem opinions sobre temes de la
història i el patrimoni local,... ha hagut molta complicitat entre nosaltres.
 |
| Amb el teu amic cronista Joan Moleres al que proposares pel càrrec en 1954 |
Mentre estigueres treballant, la ruta “Almussafes –
Sollana – Almussafes” la tenies gravada en la memòria, quants quilòmetres
recorreguts a pesar de la poca distància física!. I malgrat la teua jubilació
fa tres dècades, sempre has mantingut els vincles amb el teu poble. Has
col·laborat des del principi en el Col·lectiu “L’Ullal” envoltat de joves amb
moltes ganes d’aprendre i de saber, que investigaven la història de la
localitat, es divertien, editaven llibres,... una oportunitat que Almussafes no
ens ha proporcionat mai. I també estava l’amistat del teu amic de sempre, Juan
Moleres, al que acomiadàrem fa poc.
 |
| El dia que obriren l'Arxiu Històric de Sollana amb el teu legat |
En tu s’unien en perfecta simbiosi els dos pobles: a
Sollana estaves unit per vincles de naixement i de treball, a més de les
amistats de sempre, el Col·lectiu,... Almussafes era el teu lloc de residència des
que et casares amb Amparín fa seixanta-quatre anys. I cada vegada que hem anat
cap allà junts, he sigut testimoni de com t’estimaven tots els sollaners,
alguns dels quals recordaven encara aquells anys d’infantesa com a alumnes de
l’escola en que feres de mestre.
 |
| Abans de la conferència sobre els 750 anys de la Sèquia Real del Xúquer |
Fins fa pocs anys has escrit i publicat molts
articles sobre Sollana, també alguns sobre Almussafes – apareguts als llibres
de festes– a més de ser corresponsal del diari Las Provincias en el nostre
poble entre els anys 1965 i 1979. En les festes de 2011 el poble t’atorgà el
premi cívic “a un autèntic autodidacta, enamorat de la història i del patrimoni
locals i un fill adoptiu d’Almussafes”, eixes paraules et presentaren abans de pujar
a l’entaulat a replegar-ho.
 |
Després de rebre el premi cívic el 21-07-2011
|
Podria dir moltes més coses, però ja acabe i ho faig
amb les paraules del nostre amic Aurelià Lairón que et dedicà al llibre
publicat en 2011 i que recull els teus “Escrits” referits a Sollana, recollits
pel també benvolgut amic Joan Ferrús. En aquell moment ell parlava en present
al dir “és un home...”, ara les paraules són ja passat: era “un home bo, un
home de bé!”.
Perdona’m per estes paraules que faig públiques,
perquè tal vegada haurien ferit un poc la teua modèstia.
Descansa en pau amic Vicente!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada