PASQUA A L’ESCOLA ALS ANYS NORANTA:

El dimecres sant per la vesprada ha segut sempre un dia tradicional per eixir a menjar-se la mona. Acabaven l’avaluació, s’havien repartit les notes i les dues últimes hores abans de les vacances de Pasqua servien per a jugar i berenar junts, fora del recinte escolar.

Solia estar entre les activitats programades al col·legi des de principi de curs i simplement eixien pel poble, normalment al poliesportiu. Conserve fotos de vuit anys d’aquella dècada. En set dels quals les imatges estan fetes al poliesportiu i sols en l’any 1992 estiguérem al Parc de la Constitució, que en les meues anotacions figura com Parc del Raval. En aquella època no n’hi havia tants parcs com ara.

Les fotos que presente corresponen precisament a la de l’any 1990, jo tenia en aquell temps el grup de 5é D, amb 21 xiquetes i 13 xiquets. Un grup molt bo!.

Publicat al Facebook el dia 05-04-2015 

RELLOTGES DE SOL: DEL POLÍGON I LA CASA DE L’AIORA

Abans de començar haurien d’explicar breument que és un rellotge de sol. El diccionari de la RAE diu en castellà el següent: “1. m. Artificio ideado para señalar las diversas horas del día por medio de la variable iluminación de un cuerpo expuesto al sol, o por medio de la sombra que un gnomon o estilo arroja sobre una superficie, o con auxilio de un simple rayo de luz, ya directo, ya reflejado o refracto, proyectado sobre aquella superficie.” És una definició un poc complicada pels termes del rellotge.

Els rellotges en general –l’AVL diu al seu diccionari normatiu valencià que el rellotge és l’instrument, aparell o màquina que, dotat d'un moviment uniforme, mesura el temps i indica l'hora– es coneixen des de l’antiguitat, però els rellotges que tenim en casa i que coneguem des de sempre no són tant antics en realitat..., els de polsera són un invent de final del segle XIX i entre els homes no es ficaren de moda fins fa un segle quan es trobaven a les trinxeres en la Primera Guerra Mundial.

Jo recorde haver vist –de xicotet– a homes de prou edat, amb aquells rellotges de butxaca que anaven penjats d’una cadena... i el nostre primer rellotge de polsera, que solia coincidir amb la “primera comunió”, era una cosa prou important per a nosaltres...

 

Però abans de tenir-ne rellotges personals si volien saber “l’hora aproximada” pense que havien d’acostar-se al lloc on n’hi haguera algun rellotge de sol, en un plaça de poble, en alguna casa important, etc.

Acompanye foto del poc que queda actualment del rellotge de sol del pati d’una casa important al nostre poble en una època ja passada com fou la casa de l’Aiora –ara un “rellotge sense hores” perquè el pas del temps i l’abandó les ha esborrades–  i la del “rellotge de sol equatorial” –un tipus de rellotge de sol que té la seua superfície inclinada– que col·locaren al Parc Industrial d’Almussafes l’any 2003 i que més bé té una funció decorativa, com la majoria dels que han ficat en molts llocs... La meua foto és del dia 13 de setembre de 2003, poc després d’instal·lar-ho al seu lloc.  La imatge que acompanye amb text la vaig baixar de la xarxa en març de 2005. Com podeu observar en ambdues, els voltants estaven encara buits de les empreses que amb posterioritat foren instal·lant-se.

Per a més informació passe l’enllaç d’una web. És http://www.relojandalusi.org/, a la qual apareix el nostre rellotge de sol en l’apartat de “Relojes de autor” – Joan Olivares & Rafael Amorós i on també podreu entendre un poc més de l’objecte tractat hui.

Actualment el rellotge protagonista d’esta publicació té alguna zona que està de pena per causa de l’òxid acumulat per una dotzena d’anys a la intempèrie i sense cap manteniment. 

Publicat al Facebook el dia 31-03-2015 

FOTO EN LA PLANTA BAIXA DE L'ESCOLA VELLA

Fa uns dies vaig fer memòria del passadís de l’escola antiga. Hui continue amb els records d’aquell edifici.

Entrant pel Parc Central –on estava i continua la porta oficial per accedir a l’escola– et trobaves al front amb el primitiu edifici construït l’any 1958 i inaugurat el primer dia lectiu del mes de gener de 1959. Els arbres plantats en aquella època –plataners, encara que els déiem “xops piloters”– ja s’havien fet grans i tapaven bona part d’eix edifici i entre mig véiem algunes finestres de les classes i part de la façana.

A la dreta del pavelló escolar estava la torre i pujant per la rampa observaven la porta d’entrada i sobre ella una finestra gran amb barana de balcó que no era tal al primes pis –els últims anys ja no ho era, però crec que abans si n’hi havia un balcó– i a la seua dreta els quatre números fets en ceràmica que formaven l’any 1958.

Ja vaig dir també fa uns dies que fins que els grups passaren a ser mixtos, les xiquetes anaven directes per l’escala al pis de dalt i els xiquets entraven a la planta baixa des de la part esquerra de l’edifici. Jo el vaig conèixer en 1980 quan ja tots els grups eren mixtes i s’entrava pels diferents accessos segons on estava l’aula de cada grup.

Quan pujaven la rampa i accedien a l’entrada del baix de la torre es trobaven amb uns serveis a la part esquerra i sobre eixa paret una gran foto quadrada –d’uns 2 metres de costat– amb un paisatge de l’horta valenciana amb barraques. A la dreta estava l’escala i al fons giraves a l’esquerra i et trobaves el passadís del qual vaig parlar fa uns dies.

Bé, aquella fotografia gran és la que mostre hui. No està feta sobre la paret on es trobava perquè segurament no se l’hi faria mai cap foto. Jo la vaig descobrir fa uns anys al despatx d’una dependència municipal darrere una cadira de braços i llibres, per la qual cosa l’he fet alguns “arreglos” amb Photoshop a la part de baix, però en general l’essència de la foto es manté i us servirà de recordatori d’una cosa que hi tenien, passaven centenars de vegades pel seu costat i rarament es detenien a observar.

Publicat al Facebook el dia 27-03-2015 

MAGATZEMS DE L’ANTIGA COOPERATIVA (II)

Estem al carrers Ramon i Cajal i Llauradors. Després de diversos anys buits o sense activitat una empresa constructora ha comprat els magatzems –en aquest cas els d’adobaments i productes químics– de l’antiga Cooperativa per aprofitar-ne els solars, i prompte seran enderrocats per construir-ne un edifici de vivendes de luxe, locals comercials i places de garatge, tal com es pot observar en una fotografia. Encara no ha esclatat la bombolla immobiliària, però queda poc per què això ocórrega i quasi ningú s’ho espera...

Les dos primeres imatges són del mes de maig de 2006 i la tercera del primer dia d’agost del mateix any.

Construccions Copovi havia fet l’any anterior la nova “Nau Magatzem COAGAL” al Polígon Industrial Juan Carlos I.

Publicat al Facebook el dia 23-03-2015 

PASSADÍS DE L’ESCOLA VELLA

Totes les persones del poble que estudiaren en aquella escola durant els quasi quaranta anys que funcionà hagueren de recórrer-ho moltes vegades, sobre tot quan estigueren en primer o segon d’EGB, més tard, els mateixos cursos d’ensenyament primari. En un principi, fins que els grups passaren a ser mixtos, crec que les xiques anaven directes per l’escala al pis de dalt i els xiquets entraven a la planta baixa des de l’altra porta. Però ambdós passadissos es diferenciaven poc per l’estructura i la il·luminació.

I aquell recorregut no ho feren sols els alumnes, també els pares i les mares quan venien a parlar amb els mestres o a les reunions de pares, quan es feien.

Era un corredor llarg i estret que segurament hui no podria fer-se perquè els temps han canviat i les normatives també. Encara que si tenia rampa a les dues parts. També era fosc, no tenia quasi llums i les finestres que donaven al pati tenien persianes enrotllables de fusta que tampoc deixaven passar massa llum. A l’altre costat estaven les aules, cinc al llarg de tot el recorregut.

Si entraves per la torre les aules estaven situades a la part esquerra. Després de fer la pujadeta amb la font a la dreta i un balcó dalt entraves i trobaves els aseos a l’esquerra i una fotografia gran d’un paisatge de l’horta valenciana amb barraques, giraves a l’esquerra i ja estaves al passadís, la primera porta corresponia a un armari humit al que es guardava el material escolar i després les cinc aules, al final del corredor trobaven dues portes, la de l’esquerra corresponia al despatx del director i la de la dreta a un quart que tenia tots els aparells que regulaven la il·luminació del Parc Central. Al final també podíem trobar-nos un tauló d’anuncis gran, en la part dreta de l’eixida al porxe que comunicava amb el pati.

S’acompanya també una foto amb el forat situat a la part de dalt que comunicava amb les aules i donava un poc de ventilació. Ací, estem a l’any 1998 i el cartellet groc situat al costat esquerre de la porta assenyala que és la classe de 1er A de Primària i la professora Elena Rabadán. Segurament, fou l’últim curs abans de eixir fora a esperar que l’enderrocaren i la feren nova.

Publicat al Facebook el dia 15-03-2015 

PRESENTACIÓ DEL MEU BLOG

Hola, porte ja quasi catorze mesos col·laborant en la nostra pàgina d’Almussafes segle XX de normal i algunes vegades a la d’Almussafes, depén de si parle de coses més antigues o si són actuals. Des fa temps tenia la idea de crear un blog on ficar els meus materials i ja ho he fet.

De moment, estic començant i aprenent al mateix temps. La primera cosa que vaig a fer és incloure totes les publicacions que he preparat pel Facebook, que ja són 126 amb la del matí. De fet, ja estan incloses les primeres 12 publicacions. El fons que podreu veure canviarà fins trobar el que més m’agrade.

Més avant començaré també a publicar altres coses actuals i treballs que tinc guardats, alguns publicats als BIMs o als llibres de festes. Espere que la visiteu en algun moment. Això no significa que acabe la meua tasca al Facebook, sinó que portaré les dues a l’hora.

Us fique l’enllaç, que va directament a la barra d’Internet, és: cecilioalcaraz.blogspot.com i l’acompanye d’una foto de la vista que té el meu perfil al blog. Com podreu observar les meues dades de nom i cognoms apareixen completes i la foto de la torre d’Almussafes és la mateixa.

He titulat el blog amb el nom de “Peces per a un puzle històric d’Almussafes”. Espere que us agrade.

Publicat al Facebook el dia 16-03-2015

Publicat al Facebook “Almussafes” el dia 2015-03-17 

ENGANYATALLS o “TRAMPANTOJOS”

En la pàgina web de Carles Arola es defineix com a: “Tècnica pictòrica amb que s’intenta enganyar la vista per mitjà dels recursos del clarobscur i la perspectiva. Les escenes pintades donen l’aspecte de realitat i fan que els objectes, els éssers o les situacions semblin veritables per a l’observador”. "Trompe l’oeil”, “enganyatall” o “trampantojo” serien les paraules en francès, valencià o castellà usades per a descriure la mateixa tècnica.

Però els enganyatalls no sols es troben pintats als carrers, els edificis, les places, etc., els meus alumnes han comprovat com apareixen també en la literatura. Sense anar més lluny, una lectura del llibre de Pinotxo que sempre han llegit en tercer nivell, començava així: “El moblatge de la casa d’en Gepet no podia ser més modest: una cadira estropejada, un llit no massa bo i una tauleta malmesa. A la paret del fons es veia una llar menuda amb el foc encés, però el foc era pintat; sobre el foc hi havia una olla, també pintada, que bullia alegrement i treia una nuvolada de fum que semblava de veritat.”

Ja va eixir ací una foto d’Óscar Plaza fa diversos mesos, la mateixa es repeteix ací feta per mi el 29 d’octubre de l’any 2003, a l’igual que les altres dues, encara que el fet de quadrar-les o restaurar-les fou una faena més recent.

Durant un temps el taller faller “La Torre” estigué situat en la casa situada enfront del casal, on estigué la carnisseria d’Anrubia, un home que començà amb modèstia i arribà a ser el propietari de l’escorxador de “La Ribera” abans de que canviaren les coses i desapareguera. Algun artista dels fallers que la construïen cada any pintà els dos enganyatalls que encara es conserven, el de dalt molt millor, perquè el de baix ja en l’any 2003 havia patit l’explosió d’algun petard sobre la pintura del gat situada a la part esquerra de la porta, cosa que jo vaig intentar dissimular un poc.

La xica de la finestra està situada al pis de dalt en una finestra que dona al mercat municipal i s’aprecia molt bé baixant-hi ja des del carrer Santa Anna. Segur que estes imatges les conegueu de sobra!

Fique un altre exemple que no existeix al poble, però sí en alguna de les pàgines web consultades, de les quals n’hi ha prou per ampliar el tema. Què faríeu si anàreu a entrar el cotxe al garatge que es presenta?, entrar directament o esperar que s’obrira la porta?.

Publicat al Facebook el dia 16-03-2015