Totes les persones
del poble que estudiaren en aquella escola durant els quasi quaranta anys que
funcionà hagueren de recórrer-ho moltes vegades, sobre tot quan estigueren en
primer o segon d’EGB, més tard, els mateixos cursos d’ensenyament primari. En
un principi, fins que els grups passaren a ser mixtos, crec que les xiques
anaven directes per l’escala al pis de dalt i els xiquets entraven a la planta
baixa des de l’altra porta. Però ambdós passadissos es diferenciaven poc per l’estructura
i la il·luminació.
I aquell recorregut
no ho feren sols els alumnes, també els pares i les mares quan venien a parlar
amb els mestres o a les reunions de pares, quan es feien.
Era un corredor
llarg i estret que segurament hui no podria fer-se perquè els temps han canviat
i les normatives també. Encara que si tenia rampa a les dues parts. També era
fosc, no tenia quasi llums i les finestres que donaven al pati tenien persianes
enrotllables de fusta que tampoc deixaven passar massa llum. A l’altre costat
estaven les aules, cinc al llarg de tot el recorregut.
Si entraves per la
torre les aules estaven situades a la part esquerra. Després de fer la pujadeta
amb la font a la dreta i un balcó dalt entraves i trobaves els aseos a
l’esquerra i una fotografia gran d’un paisatge de l’horta valenciana amb
barraques, giraves a l’esquerra i ja estaves al passadís, la primera porta
corresponia a un armari humit al que es guardava el material escolar i després
les cinc aules, al final del corredor trobaven dues portes, la de l’esquerra
corresponia al despatx del director i la de la dreta a un quart que tenia tots
els aparells que regulaven la il·luminació del Parc Central. Al final també
podíem trobar-nos un tauló d’anuncis gran, en la part dreta de l’eixida al
porxe que comunicava amb el pati.
S’acompanya també
una foto amb el forat situat a la part de dalt que comunicava amb les aules i
donava un poc de ventilació. Ací, estem a l’any 1998 i el cartellet groc situat
al costat esquerre de la porta assenyala que és la classe de 1er A de Primària
i la professora Elena Rabadán. Segurament, fou l’últim curs abans de eixir fora
a esperar que l’enderrocaren i la feren nova.
Publicat al
Facebook el dia 15-03-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada