LOTERIA DE NADAL DE 1960

Estem a poques hores del sorteig de Nadal del 2015 i aprofitant el moment, us presente una papereta de loteria de Nadal de la nostra Societat Musical que una gran quantitat de veïns i veïnes del poble jugaren en l’any 1960. Per tant, de fa cinquanta-cinc anys. Correspon al número 19.813.

Com podeu observar a la mateixa la participació era de 4 pessetes, supose que amb la farda, 5.

En aquell any un dècim valia 400 pessetes, per tant amb cadascun es podien imprimir 100 paperetes i el premi gros era de 30 milions de pessetes per sèrie, o dit d’una altra forma, 7.500 pessetes per pesseta o 30.000 pessetes per papereta. Això era una bona quantitat de diners. I crec que no li tocà res, perquè la grossa caigué en el número 02.365.

En la pàgina web http://www.nodo50.org/esperanto/artik43es.htm, parla dels jornals de 1958 per fer-nos una idea aproximada del que suposaven 4 pessetes en aquell moment. I compara els jornals amb els anteriors a la guerra espanyola. Però parlant de 1958 diu, que: “En la actualidad, el mismo trabajador gana al día 36 pesetas, y los artículos, que han subido de precio –comparando con la época anterior a la guerra–, cuestan: 1 kg de pan, 7,50 pesetas; 1 kg de carbón, 2,75 pesetas; 1 kg de azúcar, 11 pesetas; 1 kg de patatas 2,20 pesetas; 1 kg de arroz, 11 pesetas; 1 litro de leche, 4 pesetas; 1 litro de aceite, 16 pesetas; 1 camisa, 150 pesetas; un traje bueno, 1.500 pesetas,; 1 par de zapatos, 140 pesetas; 1 corte de pelo, 8 pesetas; un periódico, 1,50 pesetas”.

És d’imaginar que dos anys després les coses no haurien canviat molt. Els preus no són comparables amb els d’ara i tampoc els premis, que segons la història de la loteria, encara que hui semblen grans van a menys des que començà a vendre’s loteria  en 1812.

  

Acompanye foto d’un dècim d’aquell sorteig per davant i per darrere, que m’ha prestat per a fer-les el meu amic José Mª Bullón, al qual li ho agraeix.

I ja sols em queda desitjar-vos sort davant el sorteig de demà. Tots i totes tenim la il·lusió però sabem que la realitat s’imposarà des del mateix moment en que acabe el sorteig i arribarà “el moment de la salut”, perquè a tots i totes no pot tocar la grossa.

I emulant el lema d’alguna pel·lícula... “què la sort ens acompanye!!!”

Publicat al Facebook el dia 21-12-2015.  

Compartit a la pàgina d’Almussafes el dia 22-12-2015.

EDUCACIÓ AMBIENTAL CURS 1997-1998

Sempre m’ha agradat l’ecologia i en alguna ocasió m’he enfrontat amb la càmera de fotos als homes que talaven pins del Parc Central. Un dia un em digué des de dalt que si no em marxava pararia la faena i li vaig contestar que no pensava anar-me’n. Així que el veuria què feia... continuà!

Aquell curs em vaig apuntar en juny voluntari per donar la matèria als alumnes de l’ESO. Va ser l’últim curs al centre vell, abans d’eixir-ne tres a l’aventura provisional dels quatre emplaçaments en que hagueren de repartir-nos. M’acompanyà en la tasca una companya que vingué en setembre que es deia Inés Ots Machí i sols hi estigué aquell curs amb nosaltres.

Durant l’estiu anterior em vaig portar una bona quantitat de material al càmping a la platja –en aquella època de fills xicotets podia encara fer-ho– i vaig estar preparant-me alguns temes per treballar després i durant el curs en l’aula.

Recorde especialment un tema de deu fulls en els quals jo parlava dels canvis naturals que s’havien produït en el paisatge rural i en el paisatge urbà de la localitat i els motius que exercien la seua influència per tal de produir eixos canvis.

També parlàrem dels incendis, de la problemàtica de l’aigua, del canvi climàtic, de l’efecte hivernacle,... Tenien un llibre que jo complementava amb apunts. Els alumnes feien alguns treballs en grup i una tasca que repetiren al llarg del curs va ser la de buscar notícies de diaris sobre medi ambient i les ficaven en una fitxa amb les seues dades preparades a l’efecte. Encara conserve alguns d’estos treballs.

Abans d’acabar el curs programaren una excursió. Ja abans, havien eixit també a alguna xerrada al Centre Cultural i havien comprovat fins i to com funcionava un sonòmetre –que em deixaren en la policia municipal–.

Eix dia anaven a visitar l’abocador de residus de Guadassuar. No es podeu imaginar la cara d’alguns amb mascaretes i tot ficades per intentar tapar l’olor que ho envaïa tot i que segurament oloraven igual que els més valents que no les portàvem. Una de les fotos que acompanye la feren en una vora de la instal·lació.

Després anaren al paratge de la Garrofera, que no es troba lluny d’allà i és on està feta la segona foto. Acabàrem l’activitat en l’ecoparc de Silla, ja que ací encara no tenien.

Crec que en el meu gruo n’hi havia 19 i els altres anaven a la classe d’Inés. Espere que els alumnes es reconeguen en les fotos i els agrade. Han passat 17 anys, per tant ja són tots i totes major d’edat.

Són de la promoció de la meua filla, per tant els que han complit 30 anys en el 2015.

Publicat al Facebook el dia 17-12-2015.  

CLAVARIESES DE 1965

Demà, dia 8 de desembre es compleixen cinquanta anys  de les clavariesses que parle en esta publicació.

El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix “clavari -ariessa”, com  “President -a d’una junta encarregada de regir una confraria i d’organitzar la festa del sant patró”. També, com a “la persona que té al seu càrrec la custòdia de les claus d'un lloc”. Però el significat que ens interessa és el primer.

Sabem per experiència que els clavaris i les clavariesses són persones voluntàries que cada any solen presentar-se per organitzar alguna festa religiosa i van darrere el sant -o la santa- en processó. Les clavariesses, van vestides de negre i porten al cap teula i mantellina.

L’any 1965 les clavariesses foren set xiques de divuit anys que s’anomenaven: Pepita Blay, Vicenta Albert, Pepita Calatayud, Luisa Fernanda Celda, Pepita Selma, Pilar Marí i Mª Teresa Aspas, segons consta a la part de darrere d’una estampa impresa amb motiu de la festa de la “Immaculada Concepció”.

Fins a aquell anys era normal que les clavariesses participaren en els actes de la Setmana Santa i la Immaculada i en les festes del poble n’hi havia unes altres que eren clavariesses sols en eixos actes. Aquestes foren les últimes en seguir aquell esquema, ja que des de l’any següent les clavariesses passaren a ser sols un grup i participar en tots els actes de caràcter religiós celebrats amb motiu dels tres moments de l’any assenyalats abans.

D’aquelles set dones actualment queden sis, ja que Pepita Calatayud va morir en l’any 1968. En les festes de 1967 no n’hi havia dames i cinc d’elles formaren part de la Cort d’Honor.

Ara en el cinquantenari –aquelles xiques joves convertides en dones– van a rememorar aquells moments participant en la festa de demà, tant el la missa com en la processó.

Les tres fotos que acompanye les feu J. Maiques i per darrere apareixen amb la data del “12 dic. 1965”, que calcule fou la data del revelat. En aquella època Maiques encara no estava instal·lat al nostre poble i a les mateixes figurava en un segell la seua direcció en Benifaió.

Publicat al Facebook el dia 07-12-2015.  

CARNESTOLTES DE 1996

Esta foto correspon al grup de Vicente Emeterio del curs 1995-1996.

Vicente i jo compartírem –com a companys de nivell– vint-i-cinc anys d’escola. Esta és una de les moltes fotos que figuren en el meu arxiu sobre ell i els seus grups. Ell fou el company mestre que més vaig fotografiar perquè 25 anys donaren per a moltes excursions, eixides pels voltants del poble, etc., a més de les activitats pròpies dins el centre escolar.

La foto està presa a la part de l’antic col·legi que dona al Parc Central, en aquest cas front a l’edifici de l’Ajuntament que no ha variat gens des d’aquella època. Darrere d’alumnes i mestre s’observen algunes de les plantes de que disposava l’escola, entre elles arbres fruiters que em semblen nesprers.

No recorde noms de quasi ningú, però crec que darrere disfressat d’àrab es troba Elvis. Així, que si he encertat, ja sabreu si podeu trobar-vos a la imatge si fóreu company/a d’ell.

Publicat al Facebook el dia 01-12-2015.  

DIPLOMA DE FINAL DE CURS DE 1929

L’escola d’aquella època no era com la d’ara, tenia més alumnes per aula –normalment eres escoles unitàries en les quals un mestre atenia alumnes de diferents edats i graus– i menys mitjans de tot tipus a l’abast del mestre i ací –a més a més– es trobava en un edifici modest que ja tenia 62 anys, era l’escola del carrer de Sant Vicent.

Desconec com era el calendari escolar d’aquell temps i per tant quan acabava el curs, però a jutjar per la data del diploma que acompanye, els premis que es donaven al seu acabament es repartirien –com tres dècades després i al mateix lloc, la Plaça Major, seu de les escoles de la torre– coincidint amb les festes patronals. O igual, no es feia encara així i el mestre els donava a l’escola.

Acompanye foto d’un diploma d’aquell any. Fou un diploma descobert a l’hora de replegar material per a l’exposició de 50 aniversari de l’escola “Salas Pombo” en l’any 2009, més tard rebatejada com a “Almassaf”. El mestre de l’època era Rafael Mercader. L’alumne era Salvador Asensi Monserrat que en el moment de rebre’l compta amb 11 anys. Aquell xiquet seria el que passats els anys ficara en marxa l’empresa de transport “S. Asensi”.

En 1924, aquest mestre havia substituït al mestre Medina i hi estigué set cursos. En l’any 1931 es marxà a Alginet –que era el seu poble– fent una permuta amb Juan Bautista Trilles López, que estava casat amb una dona del nostre poble, de nom Mª Dolores Alós Peiró.

El metge Bosch diu al seu llibre “Almusafes. Noticiario Histórico Costumbrista” que “en 1924, en la escuela nacional de niños de la calle de San Vicente, había ciento ocho alumnos para un solo maestro. ¿Qué podía hacer éste?”, pot ser que el mestre fora Rafael Mercader o el seu antecessor el mestre Medina, perquè va ser l’any del canvi, però la quantitat seria semblant, per què un va succeir l’altre en la mateixa escola.

  

Acompanye també la foto d’un document del seu expedient personal que correspon a la pressa de possessió de l’escola d’Almussafes i del detall del segell de la mateixa. En ell es pot observar la lletra cal·ligràfica del mestre i la seua firma, que també apareix al diploma.

Publicat al Facebook el dia 27-11-2015.  

CREACIÓ D’UN NOU GRUP D’HISTÒRIA LOCAL

Us informe de que ahir vaig crear un nou grup local. Es tracta del que porta per nom “ALMUSSAFES HISTÒRIA RECENT”. No vol competir amb els altres, sinó complementar-los. Treballarem en aquest grup la història més recent, la que correspondria ja al segle XXI, per tant la que arribaria des de l’any 2000 cap ací. En esta època s’han ficat de moda les càmeres digitals i els mòbils que cada dia fan millors fotos. Tots i totes tenim càmera, mòbil o ambdues coses. Les fotos ja no estan en àlbums de paper en esta època i toca escanejar-les per fer una publicació, ara les tenim a l’ordinador, la “tablet” o el mòbil. Esta pàgina no admet publicitat.

Jo vaig a continuar treballant com fins ara. Per a la història del segle XX a la pàgina corresponent i per a la més recent en esta nova pàgina. Sabeu molt bé que la pàgina de “Almussafes” és més general. Personalment em faltava una específica on ficar les meues publicacions actuals.

Invite a unir-se a tota persona que tinga interés pel tema i més encara la invitació va dirigida a la vostra col·laboració, perquè la història es fa cada dia. El cronista pot escriure coses, però se li escapen moltíssimes...

Des de ja sou benvinguts i benvingudes a la pàgina “ALMUSSAFES HISTÒRIA RECENT”!!!

Adjunte la foto inicial del nou grup. Correspon a l’Entrada de moros i cristians de l’any 2004.

Publicat al Facebook el dia 25-11-2015 a la pàgina d’Almussafes i compartit amb la pàgina d’Almussafes segle XX.

CRÒNICA DE LA CELEBRACIÓ DEL 30 ANIVERSARI DEL CENTRE CULTURAL

Ahir tingué lloc un Acte Commemoratiu en forma de celebració festiva del trenta aniversari de la inauguració del Centre Cultural, lloc al que també anomenem més familiarment com a “Casa de la Cultura”.

Tot estava molt ben organitzat des de Protocol de l’Ajuntament i es va desenvolupar d’una forma fluïda seguint totes les passes marcades.

Començà amb la Benvinguda per part de les nostres autoritats –Toni González i Teresa Iborra, en qualitat d’Alcalde i regidora de Cultura– als convidats, al “hall” del Centre Cultural.

Ja dins la sala, l’Acte programat començà amb la interpretació de “El Cant dels Ocells” per part de la xelista Helena Bosch. A continuació es presentà. L’obertura del mateix anà a càrrec –com no podia ser menys– de la regidora de Cultura Teresa Iborra.

  

Maria José Girona anava convocant a l’escenari a les diferents persones que estava previst que intervingueren dirigint a la sala unes paraules. L’ordre va ser: Joan Lerma –expresident de la Generalitat Valenciana i autoritat que el va inaugurar fa 30 anys–, José Mª Bullon –gestor Cultural al llarg d’estos 30 anys–, Vicent Escrivà –alcalde en aquell moment i impulsor de la seua construcció–, Cecilio Alcaraz –cronista oficial–, Mª Carmen Añó –primera conserge–, Mercé Magraner –expofessora de l’EPA que es va crear dins els seus locals–, Helena Bosch –Musa de la Música actual–, Alícia Benavent –presidenta de les Dones Progressistes–, Mª Carmen Sáez –presidenta d’Argila de l’Aire i què recità un poema de Marc Granell– i Toni González –alcalde d’Almussafes–.

L’acte havia començat amb música d’Helena Bosch al xelo i també hi estigué present en dues ocasions per part del pianista Gerson Padilla, que actuava entre les diferents intervencions i al final el mag Luís La Font també ens delectà amb un espectacle màgic.

Tinguérem intervencions de totes les classes: institucionals, socials  i festives. Algunes d’elles carregades de profunda emoció. L’acte va ser molt complet. Al ser un dia laborable va reunir menys públic del que haguera estat en un de festiu, però era el que corresponia a l’Aniversari. Tot el poble havia segut invitat a través de cartells col·locats a l’efecte o a través de la pàgina municipal a les xarxes socials.

A l’entrada se’ns entregava una bossa commemorativa de l’Acte i un fullet amb part del discurs que jo havia preparat donada la meua condició de cronista. El fet em pillà per sorpresa, perquè no m’ho esperava.

  

A continuació eixírem a l’entrada del Centre Cultural on es procedia a inaugurar una mostra fotogràfica històrica d’aquell dia de l’Arxiu de Maiques col·locada al voltant de l’escala que puja a la planta de dalt. També n’hi havia unes vitrines amb material divers que arreplega part de la història de les activitats culturals festes al llarg d’estos trenta anys, que pertany a l’Arxiu del cronista.

Després es feu un refrigeri a la cafeteria del Centre Cultural i es clausurà l’acte oficial.

Afegir, que per la vesprada alguns xiquets i xiquetes participaren en tallers a l’esplanada frontal del Centre Cultural.

M’haguera agradat disposar de més fotografies de l’Acte.

Publicat al Facebook el dia 19-11-2015, en la pàgina d’Almussafes.