EDUCACIÓ AMBIENTAL CURS 1997-1998

Sempre m’ha agradat l’ecologia i en alguna ocasió m’he enfrontat amb la càmera de fotos als homes que talaven pins del Parc Central. Un dia un em digué des de dalt que si no em marxava pararia la faena i li vaig contestar que no pensava anar-me’n. Així que el veuria què feia... continuà!

Aquell curs em vaig apuntar en juny voluntari per donar la matèria als alumnes de l’ESO. Va ser l’últim curs al centre vell, abans d’eixir-ne tres a l’aventura provisional dels quatre emplaçaments en que hagueren de repartir-nos. M’acompanyà en la tasca una companya que vingué en setembre que es deia Inés Ots Machí i sols hi estigué aquell curs amb nosaltres.

Durant l’estiu anterior em vaig portar una bona quantitat de material al càmping a la platja –en aquella època de fills xicotets podia encara fer-ho– i vaig estar preparant-me alguns temes per treballar després i durant el curs en l’aula.

Recorde especialment un tema de deu fulls en els quals jo parlava dels canvis naturals que s’havien produït en el paisatge rural i en el paisatge urbà de la localitat i els motius que exercien la seua influència per tal de produir eixos canvis.

També parlàrem dels incendis, de la problemàtica de l’aigua, del canvi climàtic, de l’efecte hivernacle,... Tenien un llibre que jo complementava amb apunts. Els alumnes feien alguns treballs en grup i una tasca que repetiren al llarg del curs va ser la de buscar notícies de diaris sobre medi ambient i les ficaven en una fitxa amb les seues dades preparades a l’efecte. Encara conserve alguns d’estos treballs.

Abans d’acabar el curs programaren una excursió. Ja abans, havien eixit també a alguna xerrada al Centre Cultural i havien comprovat fins i to com funcionava un sonòmetre –que em deixaren en la policia municipal–.

Eix dia anaven a visitar l’abocador de residus de Guadassuar. No es podeu imaginar la cara d’alguns amb mascaretes i tot ficades per intentar tapar l’olor que ho envaïa tot i que segurament oloraven igual que els més valents que no les portàvem. Una de les fotos que acompanye la feren en una vora de la instal·lació.

Després anaren al paratge de la Garrofera, que no es troba lluny d’allà i és on està feta la segona foto. Acabàrem l’activitat en l’ecoparc de Silla, ja que ací encara no tenien.

Crec que en el meu gruo n’hi havia 19 i els altres anaven a la classe d’Inés. Espere que els alumnes es reconeguen en les fotos i els agrade. Han passat 17 anys, per tant ja són tots i totes major d’edat.

Són de la promoció de la meua filla, per tant els que han complit 30 anys en el 2015.

Publicat al Facebook el dia 17-12-2015.