MÀGIA EN 2005

En aquest cap de setmana està celebrant-se al nostre poble “l’Almussafes màgic 2015”. I jo he pensat en traure unes fotos que vaig fer fa una desena d’anys.

Fou en 2005, entre el 8 i el 10 d’abril d’aquell any es celebrà “La XIII Trobada i I Concurs Internacional de Mags”. Al tríptic deia també “Almussafes màgic 2005”.

La pancarta estava penjada com sempre en la façana del Centre Cultural, però en un lloc que no coincideix amb l’habitual, al menys dels últims anys. A la part dreta de l’edifici apareix la rampa feta des de feia poc i al carrer Llauradors la carpa on es realitzaven alguns actes. El pavelló cobert estava en construcció.

El diumenge 10 és l’últim dia d’actuacions i al Parc Central n’hi ha una Gala infantil, que presenta un xiquet de primer curs de l’ESO del nostre poble, Luís Matamala amb el nom artístic de “MAGIC FANTASY”, al programa –que podreu llegir en la foto que acompanye– diu simplement “Fantasy”. Amb el pas dels anys se’l canvià pel de “LUÍS MERLY” què és l’actual.

MAGIC FANTASY presenta l’espectacle i actua acompanyat de cinc mags més tots adults, que apareixen al programa i a les fotos xicotetes que he muntat amb Photoshop a partir d’un mural del tríptic amb tots els que actuaren en aquells dies.

Afegeix també l’enllaç d’un vídeo promocional seu que circula per YouTube des de l’any 2012, es tracta de: https://www.youtube.com/watch?v=LI3KlDGuKdI.

Publicat al Facebook el dia 11-04-2015 

L’ARQUER FERRAN RODRIGO

Ferran Rodrigo Folgado és un xiquet del poble, de catorze anys –crec que ja els ha complit–, que porta ja uns quants practicant l’esport de tir amb arc. Una recerca al Google ficant-ne el seu nom unit a “tiro con arco” ens dona 1090 entrades, encara que ja sabem que després n’hi ha moltes repetides.

Els dies 14 i 15 de febrer es va proclamar campió d’Espanya de la seua modalitat. Així arreplegava la notícia el titular de riberatelevisio.com del dia 18:  “El club de Tir amb Arc d’Almussafes ha aconseguit dos medalles en el Campionat d’Espanya de Tir amb Arc en Sala 2015, celebrat el passat cap de setmana, en el municipi madrileny de Valdemoro. L’arquer menor de 14 anys, Ferrán Rodrigo, s’ha adjudicat el títol de campió d’Espanya en la seua modalitat, a més de penjar-se la medalla de plata per equips, junt amb els seus companys del club Carraixet de Bétera, Héctor Fiel i Laura Warmuz...”

Va ser alumne meu entre els cursos 2009 i 2011, en segon cicle de primària. Informat de la notícia, vaig mirar el meu arxiu fotogràfic referit al viatge que feren a la granja escola en juny de 2011, on entre altres activitats practicaren tir amb arc. I la primera foto d’un xiquet practicant-ne que vaig trobar era la seua i tenia poques... Aleshores, vaig pensar si podia ser que els primers contactes amb l’arc serien d’aquella visita... però havia de consultar-ho. Em vaig dirigir a Miguel Ángel Ponce com a president del club i no, el xiquet ja practicava aquest esport, pot ser es federara l’any 2009 ó el 2010, per tant abans d’aquell viatge a la granja escola. Al dia següent, ho vaig fer amb Lolín Folgado, sa mare, que em donà la mateixa informació però situant l’acte de federar-se a principis del 2010.

No tinc per costum traure menors a les fotos que publique al Facebook, perquè no sóc partidari, però aquest cas és diferent. Ferran ha eixit ja en moltes fotos publicades a la premsa escrita i fins i tot en entrevistes de televisió. És ja és “un personatge públic” i malgrat això vaig demanar el permís per traure’l i me’l donaren. Aquesta publicació estava pensada perquè eixira a principis de març però altres, com els temes fallers, s’avançaren...

M’alegre molt de com li va esportivament, però no és un cas únic al seu esport –de fet ja tenim a Nerea López, becada al Centre d’Alt Rendiment de Madrid per a la seua formació como esportista olímpica– però al poble també tenim altres que van destacant en gimnàstica rítmica, en futbol –Abel Ruiz al FC Barcelona– en pilota valenciana,... i vull que aquesta publicació servisca al mateix temps per homenatjar als/a les altres que es queden sense nomenar.

Estic segur de que totes estes persones continuaran lluitant per millorar les seues metes esportives i m’agradaria aconsellar-los, des de la meua experiència de tants anys com a docent, que no deixen mai de costat els seus estudis. La formació és fonamental de cara al futur com a adults/es que es permetrà complir amb una tasca, amb un treball,... si en algun moment de la vida hagueren d’abandonar la pràctica de l’esport.

Publicat al Facebook el dia 07-04-2015 a la pàgina d’Almussafes. 

PASQUA A L’ESCOLA ALS ANYS NORANTA:

El dimecres sant per la vesprada ha segut sempre un dia tradicional per eixir a menjar-se la mona. Acabaven l’avaluació, s’havien repartit les notes i les dues últimes hores abans de les vacances de Pasqua servien per a jugar i berenar junts, fora del recinte escolar.

Solia estar entre les activitats programades al col·legi des de principi de curs i simplement eixien pel poble, normalment al poliesportiu. Conserve fotos de vuit anys d’aquella dècada. En set dels quals les imatges estan fetes al poliesportiu i sols en l’any 1992 estiguérem al Parc de la Constitució, que en les meues anotacions figura com Parc del Raval. En aquella època no n’hi havia tants parcs com ara.

Les fotos que presente corresponen precisament a la de l’any 1990, jo tenia en aquell temps el grup de 5é D, amb 21 xiquetes i 13 xiquets. Un grup molt bo!.

Publicat al Facebook el dia 05-04-2015 

RELLOTGES DE SOL: DEL POLÍGON I LA CASA DE L’AIORA

Abans de començar haurien d’explicar breument que és un rellotge de sol. El diccionari de la RAE diu en castellà el següent: “1. m. Artificio ideado para señalar las diversas horas del día por medio de la variable iluminación de un cuerpo expuesto al sol, o por medio de la sombra que un gnomon o estilo arroja sobre una superficie, o con auxilio de un simple rayo de luz, ya directo, ya reflejado o refracto, proyectado sobre aquella superficie.” És una definició un poc complicada pels termes del rellotge.

Els rellotges en general –l’AVL diu al seu diccionari normatiu valencià que el rellotge és l’instrument, aparell o màquina que, dotat d'un moviment uniforme, mesura el temps i indica l'hora– es coneixen des de l’antiguitat, però els rellotges que tenim en casa i que coneguem des de sempre no són tant antics en realitat..., els de polsera són un invent de final del segle XIX i entre els homes no es ficaren de moda fins fa un segle quan es trobaven a les trinxeres en la Primera Guerra Mundial.

Jo recorde haver vist –de xicotet– a homes de prou edat, amb aquells rellotges de butxaca que anaven penjats d’una cadena... i el nostre primer rellotge de polsera, que solia coincidir amb la “primera comunió”, era una cosa prou important per a nosaltres...

 

Però abans de tenir-ne rellotges personals si volien saber “l’hora aproximada” pense que havien d’acostar-se al lloc on n’hi haguera algun rellotge de sol, en un plaça de poble, en alguna casa important, etc.

Acompanye foto del poc que queda actualment del rellotge de sol del pati d’una casa important al nostre poble en una època ja passada com fou la casa de l’Aiora –ara un “rellotge sense hores” perquè el pas del temps i l’abandó les ha esborrades–  i la del “rellotge de sol equatorial” –un tipus de rellotge de sol que té la seua superfície inclinada– que col·locaren al Parc Industrial d’Almussafes l’any 2003 i que més bé té una funció decorativa, com la majoria dels que han ficat en molts llocs... La meua foto és del dia 13 de setembre de 2003, poc després d’instal·lar-ho al seu lloc.  La imatge que acompanye amb text la vaig baixar de la xarxa en març de 2005. Com podeu observar en ambdues, els voltants estaven encara buits de les empreses que amb posterioritat foren instal·lant-se.

Per a més informació passe l’enllaç d’una web. És http://www.relojandalusi.org/, a la qual apareix el nostre rellotge de sol en l’apartat de “Relojes de autor” – Joan Olivares & Rafael Amorós i on també podreu entendre un poc més de l’objecte tractat hui.

Actualment el rellotge protagonista d’esta publicació té alguna zona que està de pena per causa de l’òxid acumulat per una dotzena d’anys a la intempèrie i sense cap manteniment. 

Publicat al Facebook el dia 31-03-2015 

FOTO EN LA PLANTA BAIXA DE L'ESCOLA VELLA

Fa uns dies vaig fer memòria del passadís de l’escola antiga. Hui continue amb els records d’aquell edifici.

Entrant pel Parc Central –on estava i continua la porta oficial per accedir a l’escola– et trobaves al front amb el primitiu edifici construït l’any 1958 i inaugurat el primer dia lectiu del mes de gener de 1959. Els arbres plantats en aquella època –plataners, encara que els déiem “xops piloters”– ja s’havien fet grans i tapaven bona part d’eix edifici i entre mig véiem algunes finestres de les classes i part de la façana.

A la dreta del pavelló escolar estava la torre i pujant per la rampa observaven la porta d’entrada i sobre ella una finestra gran amb barana de balcó que no era tal al primes pis –els últims anys ja no ho era, però crec que abans si n’hi havia un balcó– i a la seua dreta els quatre números fets en ceràmica que formaven l’any 1958.

Ja vaig dir també fa uns dies que fins que els grups passaren a ser mixtos, les xiquetes anaven directes per l’escala al pis de dalt i els xiquets entraven a la planta baixa des de la part esquerra de l’edifici. Jo el vaig conèixer en 1980 quan ja tots els grups eren mixtes i s’entrava pels diferents accessos segons on estava l’aula de cada grup.

Quan pujaven la rampa i accedien a l’entrada del baix de la torre es trobaven amb uns serveis a la part esquerra i sobre eixa paret una gran foto quadrada –d’uns 2 metres de costat– amb un paisatge de l’horta valenciana amb barraques. A la dreta estava l’escala i al fons giraves a l’esquerra i et trobaves el passadís del qual vaig parlar fa uns dies.

Bé, aquella fotografia gran és la que mostre hui. No està feta sobre la paret on es trobava perquè segurament no se l’hi faria mai cap foto. Jo la vaig descobrir fa uns anys al despatx d’una dependència municipal darrere una cadira de braços i llibres, per la qual cosa l’he fet alguns “arreglos” amb Photoshop a la part de baix, però en general l’essència de la foto es manté i us servirà de recordatori d’una cosa que hi tenien, passaven centenars de vegades pel seu costat i rarament es detenien a observar.

Publicat al Facebook el dia 27-03-2015 

MAGATZEMS DE L’ANTIGA COOPERATIVA (II)

Estem al carrers Ramon i Cajal i Llauradors. Després de diversos anys buits o sense activitat una empresa constructora ha comprat els magatzems –en aquest cas els d’adobaments i productes químics– de l’antiga Cooperativa per aprofitar-ne els solars, i prompte seran enderrocats per construir-ne un edifici de vivendes de luxe, locals comercials i places de garatge, tal com es pot observar en una fotografia. Encara no ha esclatat la bombolla immobiliària, però queda poc per què això ocórrega i quasi ningú s’ho espera...

Les dos primeres imatges són del mes de maig de 2006 i la tercera del primer dia d’agost del mateix any.

Construccions Copovi havia fet l’any anterior la nova “Nau Magatzem COAGAL” al Polígon Industrial Juan Carlos I.

Publicat al Facebook el dia 23-03-2015 

PASSADÍS DE L’ESCOLA VELLA

Totes les persones del poble que estudiaren en aquella escola durant els quasi quaranta anys que funcionà hagueren de recórrer-ho moltes vegades, sobre tot quan estigueren en primer o segon d’EGB, més tard, els mateixos cursos d’ensenyament primari. En un principi, fins que els grups passaren a ser mixtos, crec que les xiques anaven directes per l’escala al pis de dalt i els xiquets entraven a la planta baixa des de l’altra porta. Però ambdós passadissos es diferenciaven poc per l’estructura i la il·luminació.

I aquell recorregut no ho feren sols els alumnes, també els pares i les mares quan venien a parlar amb els mestres o a les reunions de pares, quan es feien.

Era un corredor llarg i estret que segurament hui no podria fer-se perquè els temps han canviat i les normatives també. Encara que si tenia rampa a les dues parts. També era fosc, no tenia quasi llums i les finestres que donaven al pati tenien persianes enrotllables de fusta que tampoc deixaven passar massa llum. A l’altre costat estaven les aules, cinc al llarg de tot el recorregut.

Si entraves per la torre les aules estaven situades a la part esquerra. Després de fer la pujadeta amb la font a la dreta i un balcó dalt entraves i trobaves els aseos a l’esquerra i una fotografia gran d’un paisatge de l’horta valenciana amb barraques, giraves a l’esquerra i ja estaves al passadís, la primera porta corresponia a un armari humit al que es guardava el material escolar i després les cinc aules, al final del corredor trobaven dues portes, la de l’esquerra corresponia al despatx del director i la de la dreta a un quart que tenia tots els aparells que regulaven la il·luminació del Parc Central. Al final també podíem trobar-nos un tauló d’anuncis gran, en la part dreta de l’eixida al porxe que comunicava amb el pati.

S’acompanya també una foto amb el forat situat a la part de dalt que comunicava amb les aules i donava un poc de ventilació. Ací, estem a l’any 1998 i el cartellet groc situat al costat esquerre de la porta assenyala que és la classe de 1er A de Primària i la professora Elena Rabadán. Segurament, fou l’últim curs abans de eixir fora a esperar que l’enderrocaren i la feren nova.

Publicat al Facebook el dia 15-03-2015