5 MÚSICS PER A UNA BANDA – 1. PASCUAL ASINS ALBUIXECH

Va nàixer a Almussafes l’any 1921 i morí als 66 anys en febrer de 1988.

Quan tenia set anys l’apuntaren per a ser músic però ell no volia. Diuen que s’agafava a totes les reixes del camí per tal de no arribar. Era l’any 1928 i al fundar la Banda “Lira Almusafense”[1] és un dels primers músics i toca el fiscorn. Ja adult i a partir de la incorporació del mestre Chirivella –en l’any 1946– canvià al baix o tuba, què era el mateix instrument que tocava el mestre.

De jove li agradava molt el futbol i encara que son pare no volia que jugara se les inventava totes per fer-ho i va ser un bon jugador de l’equip local. Això va ocórrer al llarg de tota la dècada dels anys quaranta i fins i tot l’any 1951. Es conserva una bona col·lecció de fotos d’aquella etapa d’esportista a l’àlbum familiar.

Va fer alguns cursos de solfeig i d’harmonia. Conten que d’esta última disciplina arribà a donar classes a algun altre músic d’aquell temps.

En 1953, Pascual Asins Albuixech és un jove almussafeny de 31 anys, que ha aprés l’ofici de “carrero” al taller d’un ebenista de Sollana. Fa un any que està casat i menys que s’ha muntat un negoci –una carreria, en casa de son pare, al carrer Major– per dedicar-se a arreglar els carros, vehicles que en aquell temps encara eren importants pels treballs de l’agricultura i el transport[2].

Al poc de muntar la carreria el mestre Chirivella li informa que n’hi havia una plaça de tuba vacant en la Banda de l’Empastre, per si l’interessava. En un principi es planteja no aprofitar l’oportunitat perquè acaba de muntar-se el negoci però a Catarroja li donen l’opció de provar i després decidir si continua amb l’ofici o es queda com a músic. Tria la segona opció, la d’incorporar-se a la Banda de l’Empastre.

Portava cinc anys de casat i quatre en la Banda quan va nàixer la seua primera i única filla Mª Carmen. Li pillà en el seu tercer viatge a Amèrica, actuant-ne en terres de Colòmbia. Aquell fet apareix en una carta que es conserva que Josefina –la dona de Ramón Garcerán també en la Banda de l’Empastre i de viatge amb ell– li escriu el dia 11-3-1957 al seu home dient-li: “... le dices a Pascual que todo va bien y que ya es padre o papá, lo que quiera. Si Dios quiere –su mujer– ya podrá ir a esperarlo, en ese caso iremos las dos a Valencia...”. I rep resposta d’ell amb data de 26-3-1958 en ruta de tornada al vaixell Americo Vespucio on li diu: “El día 21 en Cartagena –de Indias– recibí la tuya en la que me comunicas que Pascualet es padre, me hago partícipe de su satisfacción y alegría. Lo supimos por Pascual que tuvo carta directa a Cartagena...” El dia 10 d’abril arribaren al port de Barcelona

Al llarg de la seua llarga trajectòria en l’Empastre, amb una durada de trenta-dos anys feu vuit viatges a Amèrica –sobre tot a Colòmbia i Veneçuela, però també a Equador, Perú i Puerto Rico– i va recórrer la península moltes vegades durant totes eixes temporades. Fou el primer músic del poble en entrar i l’últim en abandonar-la. Tanca els quaderns d’actuacions amb la paraula “FIN” i després escriu el següent: “Día 4 de mayo de 1953, debuté con el Empastre en la plaza de toros de Jerez. Día 10 de noviembre de 1985, fue mi última actuación en el supermercado Nusico en Valencia (concierto). Total 32 años con el Empastre”. Es deixà la Banda perquè ja es trobava major per continuar amb aquella vida, a més la seua salut no era bona. Encara apareixeria en 1987 en imatges d’un capítol de televisió de la sèrie “Vivir cada día” que dedicaren a la Banda de l’Empastre, xerrant amb alguns companys mentre passejaven pel port de Catarroja, un anys abans de la seua mort.

Quan no era temporada d’actuacions freqüentava la nostra Banda local i treballava primerament al seu ofici a Sollana i conforme passaren els anys, al camp de jornaler en alguna de les colles que depenien de la Cooperativa.

Es conserva la major part dels quaderns ja al·ludits. En ells, escriu totes les seues actuacions al llarg de la seua dilatada trajectòria amb l’Empastre i també s’assenyalen  les dates en que actuaren a Almussafes, són: el 15-7-1965 –any del cinquantenari de la Banda i la meitat exactament del centenari que es celebra ara–, el 9-7-1974, el 6-7-1975, el 13-6-1976 i el 15-6-1979. Les dates de la dècada dels setanta corresponen les tres primeres als moments de la instal·lació de la factoria Ford i l’última ja en funcionament.  Sabem d’una altra actuació, amb data indeterminada, però que es situaria a meitat dels anys cinquanta, al poc de la seua incorporació a la Banda.

 Era un bon músic de tuba i per això a final de l’any 1967 li oferiren actuar a l’orquestra del “Gran Teatro del Liceo de Barcelona” –“El Liceu”– per fer-ne la temporada d’òpera d’aquella institució, cosa que pugué compatibilitzar perquè estava fora de temporada en l’Empastre. Durant dos anys seguits anà a Barcelona a treballar al Liceu, fent-ne les temporades 1967-1968 i 1968-1969.

En sa casa es conserva encara el seu instrument. La seua filla Mª Carmen recorda molts detalls d’aquella vida en viatge continu i com desitjava de xiqueta que tornara perquè li duia joguines. Quan ja sabia escriure li escrivia cartes. Es sentia important per l’èxit de la Banda de l’Empastre, hi estava orgullosa i en alguna ocasió va eixir entre el públic d’una actuació televisiva. Quan tornaven d’algun viatge a Amèrica, Catarroja rebia els seus músics amb una gran festa, a la qual assistia amb la família. En alguna ocasió anà al port de Barcelona a esperar-ho... S’emociona al contar-ho!

Com en el cas del seu company Francisco Magraner, algunes fotos i altres materials d’aquella llarga història es perderen en les dues riuades que patí la seua casa situada a l’avinguda d’Algemesí.

Publicat al Facebook “Almussafes” el dia 06-07-2015.
Compartit al Facebook "Banda Cómica El Empaste de Catarroja" el dia 08-07-2015.
Compartit al Facebook "RIBERA PARLA, tens molt a contar!" el dia 08-07-2015.

---

[1] El metge Bosch diu al seu llibre “Almussafes. Noticiario histórico costumbrista” que “A últimos de julio de 1928, don Salvador Aguado Iborra, tuvo la inspiración de crear una banda de música. Con el permiso y apoyo de las autoridades, se notificó por pregón la idea al vecindario, rogando a los interesados en participar, que pasaran a inscribirse. Se inscribieron unos cincuenta jóvenes, a los que don Salvador auxiliado por su hija Obdulia, impartieron clases de solfeo durante ocho meses, tras los cuales quedaron 41 educandos decididos a ser músicos. Se acordó la compra de instrumentos, en la casa de don José Penadés de Valencia y se iniciaron las clases instrumentales. El domingo de ramos de 1929, hizo su presentación ante el vecindario la nueva banda, con el nombre de «Lira Almusafense», celebrándose una misa a la que asistió en formación la banda, haciendo pasacalles por la villa, antes y después de la ceremonia…”

[2] Una dècada després, a data del 31-12-1962, encara n’hi havia censats a Almussafes 241 carros amb llanta metàl·lica i 2 carros amb llanta de goma, però “carrer” era un ofici que anava a menys.