Va nàixer a
Almussafes l’any 1917 i morí en 1970.
Ramón fou un dels
músics fundadors de la Banda Lira Almussafense en 1928, tenia dotze anys i
havia triat el clarinet com a instrument que guiaria tota la seua vida musical.
Era un “músic de poble”, sense estudis oficials de Conservatori, ja digueren al
parlar de Pascual que en pocs mesos els ensenyaren solfeig i passaren a
l’instrument per ficar la Banda local en funcionament.
Ramón es converteix
en un jove que treballa en l’agricultura com quasi el de tots els de la seua època.
Foren passant els
anys, es feu adult, es casà amb Josefina Contell i tingué dues filles: Fina i
Juani. Li agrada molt llegir, escoltar música clàssica i assistir al cinema. A
més, és una persona molt ordenada a jutjar per la gran quantitat de documents
que he pogut consultar.
Quan va complir 39
anys el buscaren per actuar a la Banda de l’Empastre i així va ser com va
entrar a formar part d’ella durant una temporada entre els anys 1956 i 1957. En
aquest moment les seues xiquetes tenen 9 i 3 anys.
Feu 40 gales entre
el dia 20 de maig de 1956, que actuà en Lunèl (França) i el 14 d’octubre en
Vich. Cinc dies després la Banda eixia cap el port de Barcelona, per a viatjar
a Amèrica amb destí Colòmbia, Veneçuela i Perú dalt del transatlàntic “Marco
Polo”, d’aquell viatge tornà el dia 10 d’abril de 1957, moment en que deixà la
Banda, ja que no apareix al llistat del reajust de la mateixa com a resultat de
la Junta General del dia 15 d’abril següent. Creguem que es deixà la Banda
perquè li costava estar tant de temps lluny de la família i del poble, a més de
que l’avió no li agradava gens i a Amèrica s’hi feien molts viatges.
També anà una temporada amb l’Espectacle de Llapissera, però desconeguem la data. I continuarà la resta de la vida treballant al camp, morint jove, amb sols 53 anys.
Però si el pas per
l’Empastre fou el més breu d’entre els cinc músics objecte del present article,
quedà en la seua família possiblement el material més ric en informació. Ja que
n’hi ha fotos, retalls de notícies de diaris de l’època, fullets de les rutes
aèries pels països d’Amèrica del Sud, certificats de tot tipus, carnets,
passaport,... i fins i tot una gran part de la correspondència enviada a la
seua dona i algunes cartes que va rebre ell. I és la correspondència, amb total
seguretat, el document més important per a rescatar la història dels nostres
protagonistes, a on a part de temes personals entre la parella que es comunica
es conten les vivències de cada dia al llarg de tot el viatge, des d’allà al
mateix temps que saben el que passa ací...
Vaig a ficar dos
exemples. El primer, és d’una carta que li envia a la seua dona amb
encapçalament de Bogotà 11-1-57: “Anoche estuve en el cine y lloraba porque Pascual
me pegaba con el codo y yo le pegaba a él y al que tenía al lado también, por
ver lo que hacíamos nosotros mismos en la pantalla, pues vimos otro documental
y nos dimos perfecta cuenta en los desfiles y trucos lo bonito que resultaba,
además que parecía verdad que fuéramos artistas, él decía mira Garcerán y yo
mira tu, mira, fulano, etc,...” En altra carta
anterior, del 6-11-56, li diu a Josefina: “De Pascual no te preocupes, ni
Carmen –la dona de Pascual, eso no va en la carta pero lo aclara– de mi
tampoco, hasta que regresemos seremos una misma alma en dos cuerpos distintos,
sus pasos irán acompañados de los míos, si te digo que he tropezado y me he
dado con la nariz, a Pascual le brotará la sangre por la suya y si te dice
Carmen que a Pascual le ha salido la lotería también se llenará mi bolsillo…”
Les cartes de Ramón
demostren la gran germanor que es dona entre dos amics del poble i companys de
treball que es troben en terres molt llunyanes de casa. El mateix s’aprecia en
les fotos que es feren junts.
Fina, la filla
major, recorda algunes coses d’aquell viatge que li contà son pare, com el pas
del vaixell pel Canal de Panamà, els viatges amb avió pels diferents països,
que quan tornà els portà teles de “nylon” per fer-se bates, un plumier i llapisseres,...
així com que li va escriure algunes coses en les cartes que li enviava sa mare.
Compartit al Facebook "Banda Cómica El Empaste de Catarroja" el dia 08-07-2015.
Compartit al Facebook "RIBERA PARLA, tens molt a contar!" el dia 07-07-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada