Va nàixer a
Benifaió l’any 1929 i morí l’any 2003.
S’incorpora a la
banda del seu poble “Societat Artística Musical de Benifaió” quan ja té 10
anys, en un moment que es director Domingo Escrivà Campos. L’instrument que
tria és el trombó de pistons. En esta època els seus estudis musicals són
bàsics junt el solfeig.
Es guanya la vida
amb diferents oficis, com jornaler al camp o a l’obra, però sobre tot de
“matalafer”, que és el malnom pel que se’ls coneix. És l’ofici que l’ocupa
durant el seu temps fora de temporada de la Banda de l’Empastre.
Quan fa el servei
militar ho fa en la banda militar de Castelló, però veient difícil el fet de
poder quedar-se –com volia– deixa l’exèrcit quan l’acaba.
Supose que quan
comencen a contractar-ho uns anys després, ja té una formació musical suficient
i/o que ha assistit a classes oficials de Conservatori.
Les vint-i-dos
primeres pàgines de la seua llibreta d’actuacions com a músic professional
repleguen les primeres empreses per a les quals treballa. Comencen amb la seua
tourné amb el Circo Royal empresa –Amorós-Silvestrini– amb 27 anys i encara
fadrí, en l’any 1956. Després vindrien quatre temporades amb l’Espectacle de
Llapissera –anys 1957, 1958, 1960 i 1961– i la tourné amb el Cirque d’Hivern de
Paris per tota França durant l’any 1963. S’ha casat en 1957 i ja té una filla,
a la qual li diuen Mª Carmen.
En 1966 es produeix
una vacant de trombó a la Banda de l’Empastre i Francisco Magraner li invita a
entrar per ocupar-la. El que vindria després sempre era igual, li fan proves i
entra provisionalment per a un any, però ell va continuar-hi fins l’any 1975.
S’estrena en
l’Empastre pujant a bord de la motonave Satrústegui en un dimarts tretze i
plujós de setembre de 1966 per fer el seu primer viatge per Amèrica, debutant
el dia 7 d’octubre a San Juan de Puerto Rico Després passa a actuar per
Colòmbia, Equador i Veneçuela. Quan torna a Catarroja, el dia 1 de març de 1967
el seu fill Paco té ja sis mesos.
En total va fer
quatre viatges a Amèrica del sud, quatre gires per les ciutats de Colòmbia tres
per Veneçuela, dos per l’Equador i una per Puerto Rico. Després de l’últim,
deixaria la Banda. El treball li obligava –com als altres– a estar molt de
temps fora de casa i lluny de la família, a més estava cansat de viatjar tant.
La família conserva
algunes fotos d’aquella època així com un quadernet que diu “Actuaciones
musicales” en una etiqueta de la portada. i l’última el 27 d’abril en Figueres,
ja era baixa però necessitaven cobrir el seu instrument que encara estava
vacant.
Al llarg de tota la
vida les afeccions han segut sempre la família i la música. Amb el pas dels
anys millorà com a músic i arribà a composar alguns pasdobles que dedicà a
membres de la seua família. El 6 de desembre de 1975 estrena amb la “Societat
Artística Musical de Benifaió” el seu primer pasdoble, titulat “Quico y María”
dedicat als seus pares.
Entre els anys 1976
i 1984 col·laborada amb diverses bandes a més de la del seu poble: la de l’Ateneo
de Cullera, l’Artesana de Catarroja, l’Artística Musical d’Alginet o
l’Artística de Carlet.
Publicat al
Facebook el dia 14-07-2015
Compartit amb la pàgina “RIBERA PARLA, tens
molt a contar!” el dia 14-07-2015
Compartit amb la pàgina “Banda Cómica el
Empastre de Catarroja”
el dia 15-07-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada