divendres, 24 de juliol del 2015

5 MÚSICS PER A UNA BANDA – 5. JUAN BAUTISTA PLA BENAVENT

Va nàixer a Almussafes l’any 1944.

Juan Bautista Pla començà en la Banda Lira Almussafense en 1957, quan tenia dotze anys i havia triat el bombardí com a instrument. En aquell temps Ramón Garcerán els ensenyà molta música.

De l’època de xiquet li queda un record important relacionat amb la Banda de l’Empastre, en una data indeterminada –però que es calcula allà per l’any 1955– visità el nostre poble donant un concert en la Plaça Major. El aquell moment no passaria pel seu cap la idea de que en la seua edat adulta ell formaria part de la mateixa.


Com a xiquet, quan eixia d’escola li agrada eixir al carrer a jugar a la trompa o les xapes amb els amics i alguns d’ells consideraven que on millor estaven era al Musical aprenent música. En escola tenia a D. Eduardo de mestre que tocava el violí i que parlava amb son pare perquè el donara estudis, primer en l’institut d’Algemesí i després al Sant Vicent Ferrer de València, però l’economia familiar no ho permetia. Ja jove no té altres afeccions diferents de la música i del treball que triaria per guanyar-se la vida. Aprèn l’ofici de pintor mural decoratiu –pintor decorador– acompanyant a son pare, que també pintava quadres i volia que ell ho fera igual, però no passà de l’aquarel·la. Ja era la tercera generació de pintors, perquè també ho havia segut el seu avi.


La temporada de pintor al poble era prou limitada i després de festes no n’hi havia quasi faena, així que son pare començà a anar-se’n durant tres o quatre mesos a l’any a París a treballar en el seu ofici. Quan ell va complir els 18 anys també pogué eixir ja cap a París a pintar acompanyant-ho i així el va fer durant set anys seguits. 

Als 27 anys es casa i als 28 ja tenia la seua primera filla Mª José.


Un any després –estem en l’any 1972– rep la invitació d’unir-se a l’Empastre. Li la transmet el seu amic Francisco Magraner. És un “músic de poble”, entre els que destaquen de la Banda, però no té estudis oficials de Conservatori. La plaça a cobrir és la de trombó de pistons –un instrument no tant dolç com el bombardí que toca ací– però què s’assemblen prou i això no suposa cap problema. Ha de passar les proves habituals i després haurà de traure’s el carnet de músic provincial i nacional que el permeta tocar per tot arreu del país i l’estranger. S’examina amb èxit en la Societat Coral “El Micalet” de València.


A finals de 1974 feren el seu únic viatge a Amèrica, complint amb 21 espectacles en places de bous i tres concerts per ciutats d’Equador, Colombia i Veneçuela. Finalitzen contracte el 16 de febrer de 1975 i quan el vaixell M/N “Donizetti” porta tres dies de viatge de tornada va rebre –en mig de l’oceà Atlàntic– un telegrama que li comunicava que havia nascut la seua filla Marta i quan arriba a casa ja té una dotzena de dies, quasi el temps que costa tornar des de Veneçuela en vaixell.


En l’any 1983 la Banda de l’Empastre va baixant el seu ritme de treball, igual que el número de components –ja s’ha perdut el número “vint-i-dos” que l’havia fet famosa– per lluitar amb la competència d’un número més gran d’empreses semblants... i s’ho va deixar.


Quan venia al poble fora de temporada continuava participant en tots els actes i concerts de la banda del poble, perquè li agradava molt. Afirma rotundament que sinó fora per que va caure mal després d’eixir de l’Empastre, la banda del poble no se l’haguera deixat mai... i així i tot, hui en dia continua anant a tots els concerts que pot.


Juan pensa que una persona o una família no podia viure sols amb els ingressos de la Banda de l’Empastre, calia complementar-los amb un ofici que els músics també tenien fora d’ella i al qual es dedicaven fora de temporada.


Mª José, la seua filla major, es recorda d’anar a veure’ls actuar en alguna ocasió, també dels assajos a Catarroja on es desplaçaven en una furgona de color blanc. Que quan tornava de períodes més llargs d’estar fora de casa els portava regals, com per exemple, quan tornà de Brussel·les –en gener de 1981– el portà l’estatueta del Manneken Pis.
  
Publicat al Facebook el dia 15-07-2015
Compartit amb les pàgines “RIBERA PARLA, tens molt a contar!” i “Banda Cómica el Empastre de Catarroja” el dia 16-07-2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada