REFLEXIONS AL VOLTANT DEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL DES DE 1962 CAP ACÍ - 2

En 2005 volgueren rehabilitar l’antic escorxador per convertir-ho en Centre Municipal Formació Persones Adultes –primerament declararen al BIM nº 26 d’abril de 2005 que “encara que som conscients que esta construcció no es pot catalogar com d’important valor arquitectònic, sí que es tracta d’un edifici singular..., per la qual cosa la seua rehabilitació serà molt positiva” // “... respectant la façana original de la construcció...” // “Fins a la finalització dels treballs de rehabilitació de l’antic escorxador..”– i acabaren enderrocant-ho i tornant-ho a fer, era més fàcil, s’adaptaria més a la funcionalitat que li volien donar i quedaria millor!... Ho explicaven al BIM següent, això sí dient-ne que “seria una rèplica quasi exacta de l’antic escorxador”, cosa que també era exagerada des del meu punt de vista. Si es comparen fotos d’abans i després es veu que la rèplica no ho era tant, perquè l’estructura de l’edifici nou canviava respecte l’anterior, una altra cosa seria el tema de “l’estètica” de la façana, que tampoc.

BIM nº 26 - abril 2005. Escorxador abans de l'obra 

Foto del meu arxiu de 01-08-2006

També en 2005 es comprà la Casa de l’Aiora per la quantitat de 1,325 milions d’euros, repartits en tres anualitats, si la informació de què dispose és correcta, –equivalent a 220,5 milions de pessetes– i en l’any 2006 reberen de la Conselleria d’Infraestructures de la Generalitat Valenciana una subvenció de 450.000 euros condicionats a que l’edifici comprat es convertira en el nou Ajuntament –si no es feia, havien de tornar els diners amb interessos–, el tema va eixir al BIM 31, de juliol de 2006 i també al diari Las Provincias en la data 03-06-2006. Desconec que passà finalment amb aquella subvenció, perquè és evident que l’obra no es feu.

10-05-2007

Deu anys després –entre gener i febrer de 2015– s’enderrocaren dos edificis annexes del pati, en un dels quals el forat en la teulada travessava dues plantes i des de dalt es veia la planta baixa. Sempre he pensat que s’acabaria enderrocant tota i deixant sols la façana –encara que estic convençut de què la façana té menys valor que l’interior– i esperava enganyar-me pel bé del poble i sembla que es confirmarà el meu engany!... Des de novembre de l’any passat –sobre tot– està parlant-se de la seua reforma per preservar el valor històric de l’edifici, cosa que em sembla molt bé. Espere que ja s’hagen acabat els enderrocs!

Forat en la teulada annexe pati 29-07-2013

El que no entenc és que es disposara de tants diners per comprar-la fa una dotzena d’anys amb un pressupost que no arribava a 11 milions d’euros i pel contrari no sembla haver-ne molts ara per a la reforma –al diari es parla de 100.000 euros de fons propis, encara que a l’actual pressupost de 15,3 milions es troba una partida de 209.000 euros, que en la columna d’observacions diu “rehabilitació Casa Aiora”, però que no van a usar completament– i tot gràcies a la “subvenció” de la Generalitat de la qual ja es parlava l’any passat i que ha segut concedida segons informa el diari Levante del 30 de juny últim diu que “El Ayuntamiento de Almussafes recibirá una subvención de 300.000 euros de la Generalitat Valenciana para reformar la planta baja de la Casa Ayora”. I tampoc amb esta intervenció l’edifici quedarà completament restaurat, per que he llegit que n’hi haurà dues fases almenys.

Pati després dels enderrocs i ja quasi sense jardí 08-02-2015

El fet de que a València existesca també el Palauet d’Aiora, m’emporta a fer comparacions. Aquell edifici fou construït en l’any 1900, segons el Cadastre té una superfície construïda  de 708 m² entre tres plantes, compta amb façanes als quatre punts cardinals, fou els anys setanta discoteca, després retén municipal i guarderia. El nostre té 496 m² entre les dues plantes de la casa, també segons el Cadastre –que per cert no té les dades actualitzades després dels enderrocs últims–, a més d’un annex de dues plantes a l’esquerra de l’altra part del pati. I malgrat les diferències, amb menys de tres-cents mils euros d’inversió s’ha ficat completament a punt pel seu ús com a “Universitat Popular” del barri d’Algirós, en què es troba. Igual és que el seu estat era millor que el de la nostra Casa Aiora, què és molt més antiga.

Palauet d'Aiora de València - foto de la xarxa

Diu també el diari ja nomenat que “está previsto convertirlo en un museo, entre otros usos”, però sembla que poden ser diversos. No sé si hauran pensat alguna vegada en instal·lar-hi l’Arxiu Municipal –jo ja ho he manifestat en més d’una ocasió a alguna persona de l’equip de govern municipal– i és cosa que per a la meua modesta opinió podria ser prioritària a altres, perquè en els meus anys d’investigador ja he conegut quatre emplaçaments distints i actualment està repartit en dues dependències, a més dels arxius de gestió dels diferents departaments i del arxius centrals de les àrees administratives, però em dona la impressió que no n’hi ha edifici per a tantes coses com he sentit per ahí! És possible que tot l’Arxiu Municipal –tant l’històric com l’administratiu– no cabés en l’històric edifici.

Notícia del diaria Las Provincias 25-03-1994

Des de l’any 1980 sols s’ha parlat d’un museu local al diaris en una ocasió –que jo sàpiga–, fou al diari Las Provincias del dia 25-03-1994, per tant ja fa vint-i-quatre anys, el titular deia “Más de 30 museos locales han solicitado su reconocimiento a la Generalidad”, set eren de la província de València i Almussafes estava a aquell llistat, he comprovat l’existència dels altres i crec que som els únics d’aquell llistat de la província que encara no el tenim. Una altra cosa serà el contingut del museu, ja que desconec l’existència de “fons museístics” municipals.

I és què, en base al que s’ha fet fins ara, pareix que a Almussafes no s’ha tingut prou clar el concepte de “rehabilitació” o “rehabilitar”, com el d’acció o efecte de restituir (una persona o una cosa) al seu primer estat o a la condició perduda. Esperem que en l’actualitat això vaja canviant pel bé del Patrimoni històric artístic local.