REFLEXIONS AL VOLTANT DEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL DES DE 1962 CAP ACÍ - 1

És ben sabut que Almussafes ha gaudit des de 1976 en que començà a funcionar la factoria Ford d’un gran pressupost, el de major renda per càpita de les dues Riberes, encara que al parlar-ne alguna persona haja augmentat eixa categoria convertint-la en autonòmica, cosa de la qual estem lluny.

Han hagut molts diners per fer tot tipus de coses o activitats per millorar el nostre poble, que de fet s’han realitzat i el poble ha millorat moltíssim, però han quedat pocs per a rehabilitar alguns edificis que han acabat desapareixent, altres restaurats amb polèmiques derivades dels criteris adoptats i algú, enderrocat i tornat a fer. I és què, la cosa ha estat en algunes ocasions prou millorable.

Document referit a continuació

Durant el franquisme no teníem patrimoni arquitectònic, almenys era el què pensaven els polítics de l’època, com es demostra a una informació que vaig publicar al BIM nº 66, de gener 2013, dins la col·laboració de “Recordem” i on deia: «13-11-1962 El “Ministerio de Información y Turismo” a través de la Delegación Provincial de Valencia envia instruccions demanant dades locals per complimentar un inventari general de les possibilitats turístiques d’España. Al dia següent, es contesta la petició i parlant de les dades d’interés turístic de la vil·la referides a “monumentos históricos y artísticos” es respon que “no existen” i la mateixa resposta es dona a “castillos y fortalezas” [Segurament la torre àrab i la casa senyorial que l’envoltava i formava part de l’escut de la vila no estava considerada com a “monument”]». 

Antic Ajuntament i Casa Senyorial . Foto de Maiques

Ara, puc afegir sarcàsticament, que ni l’església comptava per aquella enquesta turística de 1962 i que el nom de carrer Castell no se li ficaria a Almussafes al segle XVIII perquè allí n’hi haguera un castell, era una casualitat!. Tant la torre com el castell passaren a la simbologia del nostre escut municipal però tampoc això va ser impediment ja en democràcia per enderrocar la Casa Senyorial baix un pretext que sempre s’addueix per justificar-ne. Dins de la documentació d’una carpeta consultada amb el nom de “Proyecto derribo Antigua Casa Consistorial y Castillo”, sols he trobat un “informe tècnic” signat en desembre de 1980 per un funcionari municipal –calcule que amb pocs coneixements del què és el Patrimoni històric– i que diu «No hay dificultad que oponer en cuanto al derribo, ya que: 1) Existe acuerdo que pretende obviar responsabilidades, debido al estado de ruina en que se encuentra la denominada finca del Castillo, declaración recaída en expediente contradictorio y que se firma por no haber sido recurrida en tiempo y forma...» El funcionari es devia als governants i anàvem amb urgència d’enderrocar! Però dins el Projecte nomenat no figurava cap informe d’arquitecte o persona amb autoritat en temes de Patrimoni. Una persona entesa em digué en alguna ocasió que l’edifici de la Casa Senyorial no amenaçava roina, l’única roina existent es trobava sols als elements impropis com per exemple les balconades que eren usades com a pati de recreo de les escoles i en les quals també estaven els aseos.

  

2on BIM, on està l'escut i l'edifici

I no sols això! d’una tacada s’esborrà també del Patrimoni municipal –a més de l’edifici al·ludit– l’Ajuntament vell, un edifici construït entre els anys 1913 i 1928, que tenia poc més de cinquanta anys i per suposat no amenaçaria roina... o sí?, l’informe citat abans diu que «En cuanto a la finca “antigua Casa Consistorial”, se halla afectada de demolición por virtud de las alineaciones del Plan General en vigor».  Després de 16 anys amb la torre abandonada i al descobert, patint totes les inclemències del temps, la restauraren... i com!!! –he sentit que “la torre porta ací excursions turístiques de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València (ETSAV) per a mostrar als alumnes l’exemple del que no es deu fer mai en la rehabilitació d’un monument!”, pot ser siga als seus estudis del Màster Oficial en “conservació de patrimoni arquitectònic”–. Del tema de la torre parlaré en alguna publicació futura. En allò que es refereix a l’alineació del carrer que provocà l’enderroc de l’antic Ajuntament crec que ha servit per a poc més que crear quatre o cinc places d’aparcament a la Plaça Major i una franja de gespa, què és el que ocupa part del buit que deixà aquell edifici.