UN CARRER PER LA MESTRA SICLUNA LLUNY DE SER-HO -I NO SOLS PER LA DISTÀNCIA-: DONES AL POLÍGON INDUSTRIAL “1”, CASC URBÀ “0”.

Ja he dit en alguna ocasió que les primeres i últimes dones que donaren nom a un carrer foren les tres que apareixien al llistat de carrers del poble al Padró Municipal de 1935, es tractà de MARGARITA NELKEN, VICTORIA KENT i CLARA CAMPOAMOR, que no més acabada la guerra passaren a cridar-se com a carrers SAN VICENTE, PLANTADES i SANTA ANA, respectivament. Algun dia dedicaré part del meu temps a intentar buscar la duració exacta d’aquells noms al nostre “callejero” de l’època, ja que no consta documentació oficial d’aquell temps a l’Arxiu Municipal, que fou desgraciadament cremada al principi de la guerra civil, juntament amb la del Registre Civil, a excepció dels libres de naixements des del seu origen en gener de 1871.

També he parlat ja d’eixos carrers en dues publicacions. I de la Mestra Sicluna, en quatre. Tot el que es coneix d’AMPARO SICLUNA HERNÁNDEZ és fruit solament de les meues investigacions, dedicant el meu temps al poble completament debades, informacions de les que algú s’ha aprofitat per parlar-ne al diari sense tan sols tenir la consideració de citar la seua procedència.

Però torne al tema de fa sis mesos i que vaig titular “COM ENCAIXAR EL NOM D’UN CARRER DE MESTRA A UN POLÍGON INDUSTRIAL”. Tota la informació que vaig proporcionar aleshores era indiscutible, estava basada en moltes hores de reflexió i recerca del material més adequat per fer pedagogia sobre el tema -això és el que sempre ha guiat el treball dels mestres d’escola com jo-, ens havíem preparat per saber explicar a les ments immadures dels xiquets i xiquetes els temes més complicats per tal de que els entengueren. I a fe que així deu ser, perquè ningú ha refutat cap argument dels que vaig usar durant la meua exposició. Tal vegada, per això de la immaduresa infantil per a votar en eleccions a “càrrecs polítics” cal ser major d’edat, però per a ficar nom a un carrer de dona, una tasca de molta responsabilitat -inclús pels adults- perquè el nom es puga mantenir en el temps, per això... no fa falta!.

Quan jo explicava qualsevol tema als meus alumnes no em molestava el fet de què no l’hagueren entès a la primera o segona vegada -ni tampoc després, si això passava-, sabia que calia repetir-ho les vegades que foren necessàries, era el meu treball i m’agradava acomplir-ho bé. Trenta huit anys de docència donaren per a molts milers d’hores d’explicació, perquè -a més- explicar era una de les coses que més m’encantava fer, tal vegada per això encara m’agrada explicar tots els temes que tracte de forma semblant encara que ja no em dirigeix a persones menudes... supose que la Mestra Sicluna intentava explicar-ho també així a les seues alumnes de final del segle XIX, inclús sent sabedora de que cap d’elles anava a seguir estudiant quan acabara aquella escolaritat que en elles era distinta de la dels seus companys masculins. Ells podien seguir estudiant a un institut i fins i tot fer una carrera universitària -si els seus pares s’ho podien permetre-, cosa que no passava mai amb elles i que ni tant sols els pares es plantejaven, ja que el seu futur dins d’una “societat masclista” estava en casar-se, formar una família i tenir fills/es, com si no valgueren per a realitzar altres tasques o funcions socials. Si alguna estudiava, pràcticament no podien fer més que Magisteri. D’ahí el fet que Almussafes porta 82 sense cap nom de dona al seus carrers. Afortunadament les coses han canviat prou durant l’últim mig segle i les dones han avançat molt i el que es queda..., però continue pensant que no calia tenir tanta pressa! Perquè nomenar un carrer sense consens pot ser un problema en el futur.

I tornant al tema del títol, deia en juny passat que “un carrer té vivendes i hi viuen persones dins una zona urbana”. A un carrer de polígon industrial n’hi ha empreses –no vivendes– i les persones no hi viuen, sinó que sols hi van per a treballar i tornem al seu domicili a un carrer d’un poble o ciutat. També vaig presentar estadístiques entre la idea de “carrer de poble” i la de “carrer de polígon” que demostraven unes diferències abismals. O, que si han passat 28 anys de que feren el Polígon i encara no tenia nom, ... tal vegada era per ser innecessari o que no feia falta, al no haver-hi vivendes amb persones que hagueren de rebre correspondència...

Deia també, que no creia que se li fera cap homenatge a la Mestra Sicluna ficant-li el seu nom a una via pública que mai apareixerà a un plànol de carrers del cas urbà de la localitat, a més, què pinta el seu nom allà?, en “un carrer que no compleix amb la idea del què és un carrer” -al diccionari ho defineix com a “1. URBAN En una població, via pública entre dos files d’edificis o de solars, que generalment té separada la zona destinada als vehicles i la zona destinada als vianants. // 2. Conjunt que conforma el veïnat d’un carrer. // 3. Exterior urbà dels edificis.”- ... Afegia, que “el fet de que fora un personatge que ninguna d’entre les persones vives del poble haguera conegut no significava que el seu lloc no hagués d’estar entre els carrers del casc urbà on si apareixen els altres dos mestres d’escola, el de Mestre Cardona des de 1912 i el de Mestre Medina des de 1959 aproximadament”. Sembla que volien fugir d’això i tornarien a produir altra discriminació masclista!, ara ben oficial, –els dels mestres homes al poble, el de la mestra dona al Polígon–. DONES AL POLÍGON INDUSTRIAL (amb 13 carrers) “1”, CASC URBÀ (amb uns 70 carrers) “0”!!!

Si la cosa no canvia -i no ho espere!-, prompte tindrem un carrer amb nom de dona al Polígon Industrial Juan Carlos I. Si ho arribe a saber -com ara ho sé- segurament no haguera investigat la seua figura ni l’hauria donat a conèixer, però una vegada passat això, no l’haguera suggerit com a candidata entre els centres educatius locals, però per a una vegada que alguna persona em consulta... Com a Cronista no considere adequat el lloc al qual se li destina junt a l’IES, en una ubicació d’aquest amb la qual sempre han estat en complet desacord, com demostraria una senzilla consulta a l’Hemeroteca. Però això no és igual! Contradiccions de la vida! Encara les veurem de més grosses!

He de recordar que segon l’aplicació de la llei estatal de Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de Desembre) i la Llei 14/2017, de 10 de novembre de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, s’haurà de rebatejar el carrer de Vicente Gay, carrer on exactament es trobava l’escola i la casa de la mestra Amparo Sicluna en aquell temps -era un local llogat mentre la del mestre era municipal- i del qual ja he parlat al biografiar-la perquè en juliol de 1880 feia tanta calor dins que la mestra eixia fora d’ella a impartir la classe amb els alumnes a un pati cobert on es trobaven més fresquets i quina cosa més bonica que eix carrer fora el que portara el seu nom, si no se li fica el de Carrer Convent o Carrer de Sollana que vaig proposar en una publicació anterior.