CRÒNICA DE LA REPRESENTACIÓ DE LA SARSUELA “LA DEL MANOJO DE ROSAS”

El dia 18 de juny, després de la processó del Corpus, vaig estar parlant al carrer Major amb el meu exalumne músic José Vicente Bosch Esplugues i el mestre director de la nostra Societat Musical Josep Escandeli Vila sobre la prevista representació en festes de la sarsuela “La del manojo de rosas” amb música interpretada per la “Lira Almussafense” i em va semblar un acte cultural molt interessant per a dedicar-li una de les meues cròniques.

I aquella mateixa nit em vaig il·lustrar un poc sobre el què és una sarsuela i algunes dades sobre la que anava a representar-se al pati del col·legi. També vaig visionar la primera part de la que estava anunciada per saber un poc d’ella.

Així, deia la wikipedia en castellà que “La zarzuela es una forma de música teatral o género musical escénico surgido en España que se distingue principalmente por contener partes instrumentales, partes vocales (solos, dúos, coros...) y partes habladas, aunque existen excepciones en las que estas últimas, las partes habladas, están completamente ausentes”.

També, que: “La del manojo de rosas es una zarzuela, calificada como sainete lírico en dos actos, dividido en seis cuadros, con letra de Anselmo C. Carreño y Francisco Ramos de Castro, y música del maestro Pablo Sorozábal, estrenada con gran éxito en el Teatro Fuencarral el 13 de noviembre de 1934”

Pel matí del dia en que estava programada –despús-ahir– vaig acudir al col·legi i aprofitat per fotografiar l’escenari buit i el “pati de cadires” que per la nit anaven a ser el centre de la representació i el lloc del públic, respectivament.

Un poc abans de l’hora prevista estaven al pati del col·legi per assistir a la seua representació. L’hora d’arribada marcava perfectament el lloc que podíem triar per asseure’ns. Buscàrem un buit i als pocs minuts començarien a sentir als músics escalfant els instruments per preparar-se pel concert.

Uns minuts més i es sentírem els primers compassos de la sarsuela. Durant la primera mitja hora tot anava desenvolupant-se dins la normalitat: les parts musicals acompanyaven les interpretacions vocals dels artistes i de vegades la música deixava pas als diàlegs parlats entre els personatges de l’obra. Ascensión, Joaquín, Espasa, Ricardo, Clarita, Capó, Donya Mariana i altres, interpretaven els seus papers perfectament fins que una suau pluja començà a visitar-nos –el que suposa un gran contratemps estant a l’aire lliure–, l’obra estava arribant al final del segon quadre del primer acte i ja plovia amb més intensitat, les persones situades al nostre voltant començaren a retirar-se baix de la part coberta del pati i nosaltres també, al mateix temps que la Banda i els components de l’Associació lírica Sansibill de San Sebastián feien una parada obligada per les circumstàncies.

A l’escenari donya Mariana parlava amb Ascensión i intentava saber qui era el seu pretendent i l’última descobreix a Joaquín vestit de senyoret –el que era realment, encara que per a ella era mecànic–, la qual cosa la fa sentir-se enganyada.

La parada va ser d’un quart d’hora aproximadament que aprofitaren per acostar-nos a la part de darrere l’escenari on saludaríem als nostres veïns i amics que acompanyaven com a figurants els artistes en l’obra: Paco Gómez, Melchor Duart, Inocencio Monserrat, Juan Manuel Aguado, Pepe Folch, Samuel Padilla i Ramón Alós.

L’obra continuà i ja no va haver incidències fins el final. Gaudírem d’una gran interpretació instrumental per part de la nostra Banda i vocal pels diferents artistes que formaven la companya basca, baix la direcció de Javier Agulló –“Ricardo” en l’obra–, destacant la soprano valenciana Amparo Navarro en el paper protagonista de “Ascensión” i el baríton madrileny Antonio Torres com a “Joaquín”. També intervenien Alicia Montesquiu com a “Clarita”, Carlos Crooke com a “Capó” i Rafael Alvarez de Luna com a “Espasa”, a més d’altres.

Una vegada acabada l’obra, el músic Enrique Monserrat demanà que pujaren a l’escenari les autoritats: alcalde, regidor, presidenta de la banda, director de la mateixa, així com a la reina de les festes i la musa de la música, per fer entrega d’uns records a la productora basca “Sasibill” en la persona del seu director Javier Agulló i de la banda local en la de Josep Escandell. A continuació –i després de consultar amb el públic– demanà que els directors musical i artístic consensuaren “un bis” –que es defineix com “realització i repetició d’un número musical darrere l’aclamació i els aplaudiments del públic”– abans d’acomiadar-se, cosa que feren. Esta última part durà una dotzena de minuts i a l’una de la matinada es tornaren a casa, encantats per l’experiència artística i musical viscuda al nostre poble, digna dels grans teatres d’arreu el país i el món.

Les fotos fetes durant la representació són una modesta contribució meua. Estan preses des la cadira on em trobava assegut, a prou distància de l’escenari i en algunes d’elles es veuen els caps dels espectadors de davant en la part baixa de la imatge. La qualitat no és molta però és el que tinc. Veureu moltes millors que estes!