Ja havia dit abans que don Fulgencio apareixia als
llibres de matrícula dels pobles fins l’any 1935 amb altres epígrafs diferents
al de destil·leria o fàbrica de licors. Però a partir de 1936 ja tenim els
nostres llibres de matrícula industrial, tot el material anterior s’havia
cremat el dia 30 d’octubre de 1936 per les persones que provocaren l’incendi
dels arxius de l’Ajuntament i del Jutjat municipal.
Entre 1936 i 1939 Fulgencio Alós Asins continua apareixent
com a titular d’una “taberna” al
carrer de “Blasco Ibáñez, 122”. En
1940 el carrer ja s’anomena com a carrer “Mayor”
i segurament per un error diu número 22. En desembre de 1941, apareix –darrere
la documentació que reuneix les dades fiscals de l’any 1940– un document que
diu: “DECLARACIÓN JURADA que por duplicado presenta D.
Fulgencio Alós Asins que figura inscrito en Matrícula Industrial del año 1941
[...] domicilio comercial Calle Mayor, 104 haciendo constar que su citada
industria, caracterizada actualmente por la denominación de Fábrica de
Aguardientes compuestos empleando calor está constituida por los siguientes
elementos: Producción mínima de 5.000 litros (sujeta a rectificación a fin de
año, al igual que la patente de fabricación.)”, és copia
literal i apareix la seua firma al final. Al mateix document no fa constar el
lloguer anual que abona pels locals destinats a la seua indústria.
El document en sí és molt important, ja que és el
primer al qual consta el tipus d’indústria que es realitza, encara que com s’ha
dit abans aparegué al diari de 1935 eixa afirmació. En aquest moment es
converteix en oficial.
Feta la declaració jurada a final de 1940, desconec
perquè no apareix en la matrícula de l’any 1941. Seria en 1942 quan es veu per
primera vegada escrit al corresponent llibre dins l’apartat de “clase de industria”, el de “Fábrica de aguardientes compuestos”, a
partir de l’any 1951 el títol diu “Fábrica
de aguardientes compuestos al calor menos 5.000 litros”
Es suposa que algun any fabrica més quantitat de
licor que la marcada com a mínim i que després a final d’any es regularitza,
però sols un any –el de 1946– apareix anotat al llibre de matrícula industrial
una quantitat major, la de 19.028 litres, amb el suplement de la “cuota del tesoro” corresponent, que
després tatxen de color roig per damunt i la línia és així anul·lada i
renumerades les indústries a partir de la correcció feta, també amb color roig.
He revisat els dos llibres de “Matrícula
industrial”, el primer entre els anys 1936 i 1946 i el segon entre 1947 i 1955,
un quadernet amb sols l’any 1956 i un tercer llibre de “Impuesto industrial”
entre els anys 1957 a 1980. Del primer conjunt informatiu a l’últim es van
canviant conceptes i introduint-ne de nous.
Aquella fàbrica que apareixia al diari en 1935
manté el mateix emplaçament –que ja és el segon– fins l’any 1956 en que el
propietari de l’edifici, Máximo Asins, conegut com el tio “Mino”, li demana a
Fulgencio que deixe el local, perquè el necessita per a casar als seus fills.
Això, l’obligarà a buscar un emplaçament provisional fins que l’empresari puga
traslladar la indústria a un nou local que mentrestant construirà. I
provisionalment, canvia entre desembre de 1956 i gener de 1957 enfront d’on es
troba, a una planta baixa de l’altre costat del carrer on instal·la el mínim de
material necessari per continuar amb la seua fabricació de licors i al mateix
temps la família viu a casa de la tia Francisqueta la “Romualda”, a un parell
de cases de distància. Consta al registre de la correspondència d’aquell any un
parell d’escrits de veïns protestant-ne. Malgrat això, el domicili fiscal que
continua apareixent al registre d’indústries continua a la mateixa adreça de “Avda. José Antonio nº 104”.
I ja el 24 de juliol de 1959 dirigeix escrit a
l’Ajuntament comunicant el trasllat de la direcció de la seua indústria des de
l’avinguda de “José Antonio”, nº 135
al número 101 del mateix carrer, domicili que constituiria el quart i últim
emplaçament de la indústria. Per primera vegada, havia construït la vivenda
familiar i la fàbrica de licors juntes en un mateix solar, com a resultat d’un
canvi de vivendes entre la seua família i la de Romualdo Martí Calatayud.
Amb data del 14 d’agost de 1959, D. Bautista Marí
Alepuz i D. Fulgencio Alós Asins demanen autorització per fer unes obres a “Obras Públicas”, calcule que a l’estar
la industria en la carretera que travessa el poble han de demanar permís per
qualsevol cosa que volgueren fer en la façana, la porta de la fàbrica, etc.
A l’últim llibre de “Impuesto industrial” tornarà a canviar el nom de classe
d’indústria pel de “Fábrica de anisados y
licores” en 1962, coincidint ja amb la nova direcció al número 101 del
mateix carrer. I ja des de 1967 i fins el seu tancament en 1978, don Fulgencio
paga impostos per dos conceptes diferents: “Fábrica de
aguardientes en frío” i “Fábrica de
aguardientes destilados”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada