LA DESTIL•LERIA DE DON FULGENCIO ALÓS - 1ª part (III)

És en eixa època de xicon jove, que freqüenta després de dinar el “Casino Católico” que es troba a l’actual Arrossera i que regenta Faustino Ramón Sabater Sales, per prendre café i jugar un poc a un billar que n’hi ha. El fill del regent és Ramón Sabater, un xiquet de pocs anys que per jugar amb Fulgencio ha de ficar-se damunt un banquet, perquè quasi no arriba a la taula. Un dia l’empresari li pregunta a Faustino: “aquest xiquet no podria venir a fer alguna cosa per la fàbrica?, que necessitem un”. I amb eixos anys d’edat Ramón Sabater accepta i comença a treballar-hi i allà estaria fins la seua jubilació en 1976 i inclús després.

Però don Fulgencio no s’està quiet i a més de la fàbrica fa altres coses. Si fem cas dels llibres de matrícula industrial dels pobles pertanyents a la Càmera de Comerç de Valencia, que actualment estan dipositats a l’Arxiu Històric amb seu en un dels edificis de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, el nostre protagonista apareix fins en deu ocasions, entre els anys 1922 i 1935. Entre 1922 i 1926 baix l’apartat corresponent del llibre que porta per títol “Industria que ejerce”, diu “especulador frutos” i està associat al domicili patern de la calle de Santa Ana, 25, un poc abans era el 21. I entre els anys 1930 i 1935 en l’apartat de “Industria que ejerce”, diu la paraula “taberna” a la calle Mayor, 31 –en temps de la República, entre els anys 1933 i 1935 ve anomenada com Avenida de Blasco Ibáñez, 31–.

La paraula “especulador” no sona bé en l’actualitat però significa comerciant que compra i ven per tal de guanyar uns diners, és un intermediari.

Encara que el diccionari de l’AVL defineix “especulació” al seu significat tres de la forma següent: “f. ECON. Operació comercial que es practica amb mercaderies, valors o efectes públics, efectuada en previsió d'una modificació en l'estructura de preus, per a obtindre uns guanys extraordinaris.” Supose que en aquella època no es pretenia obtindre uns guanys extraordinaris sinó simplement els suficients per poder viure amb una certa comoditat.

Aproximadament entre els anys 1925 i 1926 és alcalde d’Almussafes, Rafael Arnandis, encara que l’única data de que dispose per escrit afirma que ho era en l’any 1926, però dedueix els anys perquè durant eixos dos no apareix donat d’alta als llibres de matrícula de la Càmera de Comerç de València baix l’apartat corresponent del llibre que porta per títol “Industria que ejerce”, diu “comisionista con muestrario” del que sí apareix entre 1924 i 1934, llevat d’eix temps. Rafael li demana que forme part de l’equip de govern, cosa que no li sembla bé a Fulgencio, que li contesta “yo como de todos y no quiero meterme en nada”, al final, davant la insistència de l’amic i degut al seu caràcter tan alegre i festiu, accepta fer-se càrrec de la regidoria de festes. Fa les activitats normals del càrrec, elabora i publica el llibre de festes i quan es reuneixen per fer el compte de les despeses municipals, l’alcalde va detallant totes les produïdes en cada departament, quan arriba al llibre de festes diu “ha costado tanto” i Fulgencio s’alça i diu “esa cantidad está equivocada, porque los libros costaron tanto...”, l’alcalde li mana asseure’s i callar, Fulgencio s’enfada i diu “no me siento, costaron lo que digo y ahora estás diciendo el doble, ¡buenas noches!”, i es marxà, donant fi a la seua carrera política, almenys fins a on jo sé.

Mentrestant, el dia 26 de juny de 1927 s’havia casat a Benifaió amb Rafaela Torregrosa y García, segons consta al Registre Civil de la població veïna i es fiquen a viure al carrer de “Santa Ana”, nº 32,  al costat de “La Placeta” en la casa de “Palets”, on el dia 10 de setembre de 1929 naixeria la seua primera filla Rafaela Alós Torregrosa.

Aquella xiqueta apareix en una fotografia amb els pares passejant de la ma de sa mare per la plaça d’Emilio Ramón Castelar de València –actual Plaça de l’Ajuntament– a principi dels anys trenta. Viatgen en un cotxe dels anys vint o trenta prou estret, tant que quan travessen Silla cap escassament pels carrers empedrats, en alguna part del camí don Fulgencio segueix el trajecte del tramvia de Silla a València, perquè el camí estava millor. Rafaela no recorda dades de la marca, sols al cap del temps, quan es referien a ell parlaven de “la carraca”. Investigacions d’última hora em porten a la conclusió de què podia ser un Peugeot 172 BC de 1924.

Continuarà.