LA DESTIL·LERIA DE DON FULGENCIO ALÓS - 1ª part (II)

HISTÒRIA:

Fulgencio Alós Magraner i Concepción Asins Marí es casaren el 6 de febrer de l’any 1897 i tingueren sis fills –tres xiquets i tres xiquetes, a més en eix ordre–, foren: Fulgencio, Fulgencio Pascual, Juan Bautista, Concepción, Ana María i María Rosa, però quatre d’ells moriren al poc de nàixer, visqueren entre un dia i poc més de tres mesos –dos barons i dues femelles– per la qual cosa els únics que sobrevisqueren foren Fulgencio Pascual –el nostre protagonista– i Concepción, els que portaven el nom d’ambdós pares. No caldria dir que en aquella època la mortalitat infantil era molta i per això els nadons eren batejats en la primera setmana de vida. Així què, Fulgencio Pascual Alós Asins, del que no apareix per cap document consultat el segon nom de “Pascual” perquè es dirigirien a ell sols amb el nom de Fulgencio, va nàixer el dia 17 de maig de 1899 a les deu del matí.

I ja estem a principis del segle XX. De la seua infantesa i època d’escola, ho desconeguem pràcticament tot, com –per exemple– quin seria el seu mestre, malgrat les escasses informacions publicades per escrit que situen ací al mestre Cardona en aquell temps, estic convençut de que ja no hi exercia i això malgrat que no ho he pogut confirmar-ho en les meues investigacions referides als anys de docència d’aquell mestre al nostre poble. Fulgencio ha nascut al carrer de l’Hospital, 12 baix, que és el domicili patern. El casc urbà del poble en aquella època és xicotet i viu prop de “la Placeta” –actualment Plaça del Mercat, que en els anys de la segona dècada del segle XX s’anomenava “plaza del Olmo”–, on suposadament acudeix a jugar a “faba”, “tella”, a “galope”, “conillets a amagar”, a “l’all”, la “tella”, “rompes”, el “futbol”, la “trompa”,... que hi detalla i explica molt bé el metge Bosch a partir dels apunts de son pare i de les seues pròpies vivències en els anys vint.

No apareix entre els alumnes que anaren a València a estudiar el batxiller a l’institut que actualment porta el nom de “Lluís Vives”. Altres del poble hi eren entre 1910 i 1918 com: Salvador Alapont Artolà, Antonio Albiñana Tomás o Enrique Grau Linares, però ningú se’l va traure. Així, que dedueix que feu solament estudis primaris, però com veureu després no necessitava més per desenvolupar-se perfectament en la vida i en el treball. Des de fa uns quants anys es parla del concepte “intel·ligència emocional”, que és molt important per les empreses i segurament don Fulgencio en tenia prou a l’hora de fer negocis.

Quan ja té quasi vint anys, el pare –viudo de la primera dona– es torna a casar amb Virtudes Alepuz Piles, es traslladen al carrer de Santa Anna, 21 i del nou matrimoni naix altra filla, Maria Dolores i per tant una nova germana per a Fulgencio i Concepción, a la qual les nebodes recorden com la tia Lolín.

Feu el servei militar en València en la modalitat de “soldat de quota”, que significa que compleix sols una part –que anava entre 5 i 10 mesos sobre el total 3 anys que era el temps normal– a canvi de que la família pagara una quantitat a l’Estat, que en aquell moment era de dues mil pessetes o de mil, segons el temps a complir. Com m’imagine que no tots podien permetre’s pagar eixes quantitats de diners, dedueix que la família gaudia d’una economia prou sanejada. Ja en aquell moment fa gala del seu caràcter alegre i bromista quan estant de guàrdia incita a entrar-hi a unes xiques que passejaven pel carrer amb el consegüent rebombori que provoca dins els quarter.

És valent i arriscat, com es demostra en l’anècdota següent. A principis dels anys vint porta un carregament de cebes a París enviat per son pare i una vegada arriba, li diu a la família: “jo ha he cobrat però ara em quede ací a veure’l!” i es queda un any treballant en la fàbrica de cotxes Renault abans de tornar. És possible que en el mateix viatge contacte o arribe a treballar també en alguna destil·leria francesa on aprén coses sobre el procés de destil·lació de begudes, com el conyac.

Com s’ha assenyalat abans, en 1923 don Veremundo Herrandis funda l’empresa anomenada en aquell moment “Destilería Levantina”, gran fábrica de licores, anisados y jarabes, què és situa en un principi en un emplaçament un tant imprecís, que podria estar ubicat en un dels magatzems dels edificis que envolten el Molí de Grau, on actualment es troben les vivendes del carrer Molinet. Més tard, passà al carrer Primo de Rivera, 104 –actual carrer Major– tal com es pot observar en un anunci imprès al programa de festes de l’any 1932.

En el moment de la fundació de l’empresa, Fulgencio Alós Asins és un jove de vint-i-quatre anys amb inquietuds emprenedores que li acompanyaran al llarg de la seua vida i ja en aquest moment es converteix en soci del propietari, encara que fa altres activitats que li permetran viure i portar una vida familiar més acomodada.

Continuarà.