Havien passat uns anys i Veremundo Hernandis tenia
un sols fill que li provocava molts problemes i com tenia molta amistat amb
Fulgencio i l’estimava com si també fora fill seu, en 1933 li va dir que
l’empresa –de la qual ja sabem que era soci– passaria a ell i se la va vendre, adquirint
des d’aquell moment la màxima responsabilitat. El nom canvia lleugerament de “Destilería Levantina” a “Destilería de Levante”.
En 1934 don Fulgencio compra i matricula el seu “Renault
8 mona 4”, uns dels primers cotxes que circularen pel poble, amb la placa
V-14.143. Com el vehicle no es veu sencer en les poques fotografies
conservades, he fet una composició amb un cotxe igual però amb la placa de la
seua matrícula, per tant és una “foto falsa” ja que el seu color era negre,
així que es poden imaginar un cotxe semblant a aquest, però negre. La seua
filla menor Concepción recorda que els “guardabarros”
eren més grans i ella els usava de tobogan. Ja
amb cotxe, fa de representant de la seua empresa i viatja per diferents rutes
de la Comunitat i inclús fora i quan Rafael Arnandis i ell ixen de viatge
–cadascun pel seu compte– queden de vegades per a dinar junts en algun punt del
camí. Arnandis treballa per l’empresa de begudes “Palomino y Vergara”, és “comisionista” segons el llibre de
matrícula industrial i tampoc les antigues aventures polítiques havien trencat
la seua amistat. Ambdós són col·legues treballant en el mateix món del licor,
un treballant per compte propi i l’altre en representació d’una empresa.
El dia 1 de gener de 1935, el diari “La Correspondencia de Valencia” publica
a la pàgina 2, l’article titulat “Una
destilería acreditada”, article del que copie el primer paràgraf i que
comença amb aquestes paraules: “No podía suceder de otra forma,
estando al frente de la misma la persona tan competente en la materia como don
Fulgencio Alós, hombre de extraordinaria actividad que ha conseguido grandes
perfecciones en la industria de la destilería de alcoholes, especialmente en la
fabricación de anisados finos, cremas, escarchados, naranja y limón natural,
etc., que encontraron aceptación en todos los mercados españoles y aún en los
extranjeros”... Aquell article anava acompanyat d’una fotografia a la porta de la
fàbrica que adjunte, amb un gran número de persones –treballadors/ores,
familiars i amistats– a la porta de la mateixa. Dita fotografia va eixir
publicada a la pàgina 20 del BIM de gener de 2016, aportada per la filla menor
de don Fulgencio, Concepción Alós Torregrosa.
I les bones relacions entre els amics continuaran
igual fins el moment en que arriba la guerra. Aquella va complicar prou el tema
del negoci –com molts altres– i l’alcohol comença a escassejar per a la majoria,
però don Fulgencio té un fabricant amic de cognom Romaguera que contribueix a
que a ell no li falte mai. Així, continua fabricant en un moment en que molts
altres no disposen del material necessari per a produir, el què provoca enveges
i cabrejos entre algunes persones relacionades amb l’ofici. La cosa es complica
encara més quan li incauten tot el licor produït i de les ferramentes per a
fer-ho com alambins, calderes, etc., es porten alguns i deixen altres, li fan tancar la fàbrica i també és incautat el
cotxe.
Segurament, don Fulgencio continua fabricant
d’alguna manera i al final és denunciat per tres persones: el mateix Rafael
Arnandis, el propietari d’una tasca de València –de la que parlarem després– i pot
ser també, una altra persona més del poble. La qüestió va acabar amb una multa
per part de les autoritats de València que s’abona al principi de l’any 1939.
Quan la guerra acaba poc a poc tot va tornant a la
normalitat es fica la fàbrica novament en marxa i apareix el cotxe en Burriana
on don Fulgencio es desplaça a replegar-ho.
Després de la Guerra Civil, don José Bosch Marí
–que es convertiria en el seu gendre en 1951– fou llicenciat de l’exèrcit en
1941 però cridat novament a files fins octubre de 1943. En eix interval de temps
està fent el servei militar en Figueres (Girona) i un dia es troba darrere la
barra d’un bar d’allà un espill amb la publicitat de “Destilería Levante, Almusafes” cosa que li produeix una gran
emoció al recordar el seu poble i la gran distància que li separa de casa.
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada