COL•LECTORS I AIGÜES SUPERFICIALS (I)

Últimament s’ha parlat a les notícies locals de col·lectors, sobre tot referint-se al del Carrer de Santa Creu que portem anys i anys esperant perquè el “Pla confiança” amb el qual anava a subvencionar-se... no era per a confiar-ne molt... Així què he pensat en fer un poc d’història repartida en diverses parts. Jo no sóc persona entesa i per tant puc dir alguna ximpleria, però no em vaig a acovardir per això.

El diccionari de l’AVL defineix la paraula col·lector en la seua accepció 6 com: m. –masculí–  OBR. PÚBL. “Conducte principal de la xarxa de sanejament que arreplega les aigües de pluja i fecals que aboquen les clavegueres i les conduïx lluny de la població”. I crec que s’associa majoritàriament a la idea de què són subterranis, almenys dins de les poblacions. Però jo de moment, vaig a parlar sols d’aigües superficials.

Encreuament dels carrers Major i El Cano en 1976

El tema del desaigüe de les pluges en alguns carrers bé ja de vell, de fet des de 1980 que jo visc al poble hem patit algunes inundacions en carrers de la part més baixa del poble o de la zona més propera al barranc del Tramusser que en aquella època encara no estava canalitzat i per tant el major perill venia des d’allà. Aleshores, era freqüent veure les aigües per dalt les voreres d’alguns carrers quan n’hi havia tempesta, sobre tot dels que donen a la part est del poble, com Santa Creu, Cano, Pinar, Vicente Gay i Sant Bertomeu. Lamentablement, trenta-sis anys després revivim escenes semblants en alguns ocasions.

I comence parlant de la “solució a mitges (?)” que teníem des de principis dels anys vuitanta –o abans, però jo no ho vaig veure– i sobre tot de la zona on es troba el col·legi Almassaf.

Sabeu que he desenvolupat tot el meu treball durant 34 cursos a aquest centre educatiu, el qual es trobava al mig del camí de les aigües que baixaven pel carrer de Mestre Serrano i anaven a parar a l’anomenat barranc de Cano, que encara a meitat de la dècada dels anys setanta tenia uns pilonets per a creuar-ho quan baixava aigua, botant-los per no banyar-se els peus, com veureu en una fotografia de l’època que s’acompanya.

Per esta porta entrava l'aigua des de l'any 1980, supose que s'obria

La solució dins el col·legi estava resolta amb un desnivell entre les pistes esportives del pati dels majors, que anava canalitzat per baix del pati de pàrvuls i que venia a parar al carrer Cervantes per passar el carrer Major i pel de Cano desaiguar als camps de la part est del terme. En la composició fotogràfica que mostre d'abans que enderrocaren el col·legi vell no he pretès fer art sinó explicar el recorregut de les aigües per dins el centre i després de travessar la porta que enfrontava al carrer de Mestre Serrano.

Composició del recorregut de les aigües per dins el col·legi

D’aquella època no recorde més solucions per dins el poble fora de què les aigües anaren pels carrers perquè les clavegueres no podien absorbir les pluvials. I fins que no arribara la canalització del barranc del Tramusser Almussafes sempre hi estava “exposat” quan n’hi havia grans tempestes.

Visc des de l’any 1987 al carrer Sueca, prop del de Vicente Gay i per ell també baixava –i baixa– molta aigua cada vegada que plovia i tot perquè el nostre poble es troba en una planícia costanera que s’encamina cap a l’est en que trobem el mar a uns quants quilòmetres. Segons algunes informacions es trobem a 11 metres sobre el nivell del mar i en altres figura la quantitat de 30 metres, jo m’incline més per la primera xifra.

Al ser la zona de les piscines i poliesportiu la part més alta del poble, les aigües d’eixa zona també van a parar als camps pel carrer de Santa Creu.

Les fotos que presente hui pertanyen a l’antic col·legi i el carrer de Cano en 1976.

Continuarà...