Hui es compleixen exactament quaranta anys de la publicació pel diari
Levante d’una notícia referida a la nostra banda de música, ja que la mateixa
es publicà el dia 16 de novembre de 1977.
En ella s’arreplegava un breu recorregut per la història de la Banda des
del seu començament en juny de 1928 i la seua estrena al públic el Diumenge de
Rams de 1930, baix la direcció de Salvador Aguado Iborra, que ajudat d’una
filla havien impartit les classes de solfeig als cinquanta alumnes apuntats des
del principi i que amb el recolzament d’una Junta directiva constituïda pels seus
pares contribuïren a ficar en marxa el que seria tota la infraestructura que la
faria funcionar, adquirint l’instrumental i assumint la responsabilitat d’amortitzar
les despeses que es valoraven en 7.500 pessetes de l’època.
 |
| Notícia del diari al qual apareix la data afegida en boli |
Segurament pel que llegim del diari, els principis serien complicats, amb una tasca immensa per a fer.
Després vingueren uns quants directors en pocs anys fins l’arribada del
Mestre Moragues, autor de l’himne d’Almussafes. La Guerra Civil els pillà dins
la dècada aproximada de dirigir la Banda i en 1945 aprovà oposicions per al Cos
de Directors de Bandes de Música Civils de l’Estat.
 |
| Foto inèdita del mestre Moragues, procedent del meu arxiu |
La foto seua que acompanye correspon a la seua targeta d’identitat de 1948
ja com a director de la Banda Municipal de Socuéllamos. És un document que vaig
escanejar en abril de 2011 quan vaig rebre la visita en casa del seu fill que
el portava.
Després fou director Miguel Chirivella Lucas, músic de Catarroja que entre
els anys 1927 i 1933 havia tocat la tuba en la Banda de l’Empastre. D’ell vaig
parlar en 2015 dins el meu article “5 músics per a una banda” al fer referència
a Pascual Asins Albuixech –“Pasqualet”– i a Francisco Magraner Magraner –“Calot”–.
Entre els anys 1952 i 1968 la Banda estigué en una decadència notable fins
el punt de quasi desaparèixer a falta de músics.
En 1974 un dels músics fundadors suggereix rehabilitar la banda –no estic
segur de si fou José Esteve Baldoví, Pepe “Cama”, però algun músic ho
recordarà–, començà inscrivint-la en la Federació Regional de Societats
Musicals, demanà ajudes de la Diputació Provincial de València perquè l’Ajuntament
de l’època no ajudava en res...
I en 1976 vingué el jove director Enrique Gosp Martínez que es feu càrrec d’ella.
De la història posterior em sabem més, però l’article del diari recollia un
resum fins aquell moment.
Com podreu comprovar, a la breu història que es conta al diari he afegit
algunes informacions meues.
He d’agrair novament la procedència del material usat –en aquest cas la
notícia del diari– que em va proporcionar el meu amic Vicente García Castillo
en maig de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada