El diumenge proper,
dia 24, es compleixen cent anys d’un esdeveniment que va commocionar prou la
vida d’aquest poble en 1918, amb una població aproximada de 2775 persones –en
1910 eren 2.597 persones i en 1920 havien augmentat a 2.822, donant-se un
creixement mitjà de 8,66%–.
En l’any 2013 vaig
escriure l’article «FRANCISCO NAVARRO MORENO “RULO”. UNA LLEGENDA A
ALMUSSAFES». En aquella època jo encara no havia entrat al Facebook, ara amb el
centenari aprofite per donar-vos a conèixer una història, que encara que es va
publicar al llibre de festes d’aquell any, moltes persones no la llegirien.
Aprofite el moment per mostrar-vos-la en 5 parts, per què les 6 pàgines, 3.355
paraules i 257 línees que la formaven són molt per llegir-les d’una tirada, per
molt que us puga atraure el tema. No s’inclouen les 28 notes a peu de pàgina
que sumarien 559 paraules més i que són importants per a entendre millor el
text. A canvi el sisé dia ficaré un pdf amb l’article complet, el seté
l’acompanyaré també del vídeo de l’obra de teatre a la qual es fa referència al
text.
I ja el vuité,
diumenge proper, us mostraré una part nova, resultat de les investigacions més
recents. Al meu blog estarà tota la informació completa i moltes més fotos de
les que apareixeran pel Facebook i a l’article original publicat al llibre de
festes. Hem de tenir en compte que l’article té ja cinc anys i que s’ha
mantingut l’ortografia original dels textos consultats. I ja comence:
“RULO” PART 1 (de
5)
La història de la
qual anem a parlar es produeix l’any 1918, així que ja estem a quasi un segle
de distància, la qual cosa ens dona una certa perspectiva per elaborar el
present article.
Del que va passar
el dia 24 de juny de 1918, dia de Sant Joan n’hi ha escàs material publicat,
sent quasi únic el que apareix al llibre del metge D. José Bosch Marí, “amb
una immensa aportació d’anotacions i apunts que redactà son pare D. Jose Bosch
Solves”, que al mateix temps fou protagonista directe dels fets.
A més, “El Romance en el 45 aniversario de LA MUERTE
DE RULO” que va escriure Martín Magraner Girona en 1963 i es va publicar al
programa de festes d’aquell any.
Al llibre es conta
que “era el 24 de junio de 1918 día de San Juan, por lo que el gitano Juan
celebraba su onomástica. En las tabernas d’els Cuatre Cantóns habían estado los
gitanos invitando a las gentes, celebrando el santo en humilde fiesta. Después,
a mitad de la calle Mayor, alguien se acercó al grupo que formaban los gitanos
y algunas gentes, sonó un disparo y Rulo se desplomó al suelo, herido
mortalmente en la cabeza. «El Periquene», otro gitano enemigo de los Navarro,
había sido el autor del disparo y se dio a la fuga...” I la història
continua fins el tràgic desenllaç a les poques hores de produït el tiroteig,
així com a les conseqüències que es visqueren al poble i les rodalies. Rulo
morí a les 7 de la vesprada, segons consta al Llibre de defuncions de
l’Església Parroquial.
El romance de
Martín Magraner comença així:
“¡Calle Mayor de
Almusafes! / Día de San Juan. ¡Qué día! / Mil espejos reflejaban / ardores de
mediodía. / El polvo y el aire eran /
cual saetas encendidas / que al sol pusieron sediento / y con avidez bebía /
vahos de sangre caliente / de un gitano que moría”...
Aquests són els primers versos del poema, que continua fins completar un total
de 210.
És en abril de 2010
quan s’amplia la informació de que disposava, al descobrir la primera notícia
de l’època referida a aquest fet. Es tracta d’una curta ressenya al diari “La
Vanguardia” de Barcelona que diu simplement: “En el pueblo de Almuzafes se
encontraron dos rancherías de gitanos entre los que mediaron antiguos
resentimientos, resultando uno de ellos muerto y otros dos heridos”. Més tard, em trobe amb una altra publicada
al diari “El Día” de Madrid que també diu: “Dicen de Valencia que en
Almusafes hubo una reyerta entre gitanos, resultando gravemente heridos
Francisco Navarro y Miguel Vargas”. Ambdues eixiren publicades el dia 26 de
juny de 1918, dos dies després dels fets.
A finals de juny de
2010 arribà a les meues mans una carta manuscrita, datada també el dia 26 de
juny de 1918, de la qual coneixia la seua existència des de feia alguns anys.
La mateixa estava dirigida per un xic de catorze anys a un altre de setze que es
trobava a l’hospital i que l’havia fet arribar a través de la mare del malalt.
Com a franqueig portava un “segell dibuixat” a la part baixa del sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada