“RULO”. PART 3 (de 5)

Els diaris valencians conten que un grup de guàrdies captura a José Moreno Fernández i Enrique Ruano Fernández. Un altre, deté a Enrique Sena Arregueta, Andrés Navarro Moreno, Rafael Moreno Fernández y Juan Navarro Moreno i afegeixen que al detindre als combatents dels dos bàndols, ocupen un pistola del quinze, un ganivet de grans dimensions, dos revòlvers, una escopeta de dos canons i bona quantitat de cartutxos. Però ací, tampoc sembla massa clar els que pertanyen a cada bàndol, ja què José Moreno Fernández i Rafael Moreno Fernández, deuen ser germans, i cadascú figura en un grup dels dos que són detinguts. El més normal seria que cada bàndol fugira cap a una direcció i foren apressats “els enemics” per separat. Amb les llistes de detinguts entre els gitanos no es pot diferenciar quins eren els enemics dels germans Navarro Moreno ni tampoc identificar a l’assassí de Rulo al que al llibre del metge Bosch s’anomena com a “El Periquene”. Tampoc sabem si aquest era l’altre ferit greu que els diaris nomenen com a Miguel Vargas Castellón.

 

Diario El Pueblo 26-06-1918

 En realitat queden dubtes i interrogants per saber, alguns dels quals serà difícil sinó impossible comprovar, perquè un segle és molt de temps i moltes coses han canviat. A més els arxius oficials on podria trobar-se alguna informació més concreta segur que han canviat de lloc, han patit “expurgo”, poden haver desaparegut en la Guerra civil o per altres causes.

Diario de Valencia
26-06-1918 pág. 2 

Sí estava clara la condició econòmica de la família dels Rulo. Es diu al llibre que eren “adinerados dentro de lo que cabe” i unes línies després, quan agonitza, la família li diu al metge “¡Salve usted a Rulo! ¡Don José, por dinero no lo haga!”, el que  ve a demostrar que vivien bé. Isidro Roig Doria, el xiquet de catorze anys li diu al seu amic en la carta al·ludida: “se dirichien paca el Rabal cuant uns atres chitanos baen aisir en pistoles en les mans pa robarlos els dines perque Juan te mes dines que Antonio Blat...”. Segurament, el xiquet sabia bé de què parlava. Aquest Antonio Blat podria ser el mateix que com a José Antonio Blat Martí apareixia al diari La Vanguardia de Barcelona del 9 de setembre de 1921 dins un llistat de donativos y ofrecimientos patrióticos hecho público por el Ministerio de Defensa en apoyo de la Guerra con Marruecos, “ofreciendo subvencionar a los soldados de la localidad que no sean de cuota con 15 pesetas mensuales durante el tiempo de la guerra,... dar 150 pesetas al herido,.... 500 pesetas al herido que quedase inútil... i 1000 pesetas al soldado fallecido... que más se distinga en la defensa de la patria…”.

Però, vull detindre’m en un parell d’anècdotes que m’han referit sobre la vida del personatge, la primera estava relacionada amb la faena a la que es dedicava, cosa que es corroborada pel metge Bosch al seu llibre, on diu que el Rulo i els seus familiars es dedicaven com era costum entre gitanos a la compra i venda de cavalleries, ases, etc., eren “tratants”, i la gent dels pobles de la contornada es fiava d’ells, tant els “payos” com els gitanos.

Portada del llibre del metge Bosch
en una edició més selecta

La segona estava relacionada amb la seua força, era conegut de tota la gent de que en tenia molta, con demostrà un dia en Benifaió. Quatre homes estaven carregant una biga de fusta –jàssena– en un carro per la construcció d’una vivenda, passaven prou dificultats per col·locar-la dalt el carro i diuen que passant ell i veient-los pujà al carro, s’hi eixancà ficant un peu en cada varal, passà una corda per baix la biga i l’alçava mentre els homes l’espentaven, la ficà dalt i la centrà en diagonal perquè no molestara l’haca que havia de transportar-la.

Nínxol de “Rulo” en foto del dia 10-05-2013

Tots estos fets que commocionaren a la població tingueren conseqüència sobre una dona embarassada a la qual quedava poc temps. Al sentir el primer tir el part s’adelantà i així aquell fatídic dia 24, nasqué un fill, Ernesto Santacruz Carsí, que hui compta amb 95 anys.