“RULO”. PART 2 (de 5)

Investigacions més recents a l’Hemeroteca Municipal de València i sobre els diaris de tirada provincial m’han permés localitzar la notícia en cinc –dels sis– que podien publicar-la. I aquesta s’explica molt bé i es donen prou detalls, noms, circumstàncies, etc.

La Voz de Valencia 25-06-1918 pág.4

Dos diaris la conten al dia següent. Es tracta de “La Correspondencia de Valencia” i “La Voz de Valencia”. El primer explica millor el succés, encara que tant en aquests com en altres tres que la publicaren el dia 26 diuen que Francisco Navarro Moreno presentava dos tirs al pit que li causaren la mort, cosa que entra en discrepància amb la informació anterior –del metge Bosch– que va ser qui el va atendre. Lògicament, hem de donar més credibilitat al que es diu al llibre del metge, encara que part de la informació la complementarien les notícies dels diaris o la carta manuscrita d’aquell jove Isidro Roig Doria. En quasi tots els diaris consultats la notícia apareix titulada com: “Riña sangrienta”, “Batalla campal”, “Reyerta”, entre gitanos, però en cap cas es fa referència a la condició de “rei” entre els seus.

Taberna Tirri als Quatre Cantons

A continuació intente fer una “reconstrucció” del que es suposa que passà: el dia 24 de juny, dia de Sant Joan, un grup de gitanos formats majoritàriament per tres germans Juan, Francisco –apodat Rulo– i Andrés Navarro Moreno, amb les seues respectives famílies, que residien en Alzira es desplaçaren a Almussafes com feien en altres ocasions. Enguany tocava celebrar l’onomàstica de Juan. Venien contents als seus carros, cantant i tocant la guitarra, pararen “en casa del Chato”, als Quatre Cantons, per fer-se un refrigeri i ballar en un ambient festiu, convidant a altres persones del poble. Sobre les onze del matí, continuaren pel Carrer Major en direcció al Raval i es trobaren amb un altre grup de gitanos, amb els quals existien antics ressentiments. Al moment s’organitzà una baralla, que començà amb crits i so de pals i acabà en armes blanques i en tirs.... També es produïren carreres buscant un lloc segur i portes que es tancaven per la por. El carrer Major fou testimoni d’una cruenta batalla campal.

Ezequiel Grau, alcalde de l’època, conscient del problema que tenien avisà per telèfon al comandant “de puesto” de la Guàrdia civil del lloc més immediat, que era Catarroja i acudí ràpidament el primer tinent del mateix, Agustín Sopena, al que s’afegiren les forces del mateix cos de Silla i Sollana. La rapidesa dels mitjans de comunicació de l’època seria relativa, ja que farien a cavall els aproximadament 16 quilòmetres de distància que n’hi ha. Actualment es necessiten uns vint-i-cinc minuts d’automòbil, però en 1918 les carreteres no estaven com les d’ara ni el cos armat disposava de vehicles de motor,... per tant, és possible que tardaren més d’una hora en arribar.

Portada llibre del metge Bosch en edició rústica

El resultat “més fiable” és el conegut, Francisco Navarro Moreno va rebre un tir al cap amb hèrnia cerebral i estat de coma, segons explica el metge Bosch al seu llibre. Procedia de la pistola de dos canons del quinze del seu enemic “El Periquene”. De l’estat dels altres ferits al llibre al·ludit es diu que no acudiren al metge a curar-se, però els diaris assenyalen el contrari, que Francisco Navarro i Miguel Vargas Castellón foren atesos pel metge titular. Alguna persona desconeguda per a nosaltres fou la responsable de redactar la notícia i enviar-la a la redacció dels diaris, que després la publicaren canviant alguns detalls i/o resumint-la. I és segur que aquelles notícies escrites als mitjans de comunicació contribuïren a forjar una llegenda que encara continua. Es conta que Miguel Vargas Castellón sofria dos ferides d’arma de foc, una d’elles al costat esquerre del coll i l’altra al baix ventre, amb un pronòstic greu, però que s’esperava poder salvar-li la vida. També diuen, que fou ferit Juan Navarro, que patia una ferida contusa al parietal esquerre.