“RULO”. PART 4 (de 5)

L’any 1984 un grup de tres mestres: Vicente Emeterio, Venancio Morató i jo mateix férem un treball que portava per títol “ESTUDI MONOGRÀFIC D’ALMUSSAFES. ANY 1.984”. Va ser el moment en que descobriren el fet de “la mort del Rulo”, arreplegaven material per confeccionar un apartat de personatges locals i es trobaren amb aquest, la fama del qual, l’aconseguí per la seua mort ací. Un “romance del Rulo” va servir-nos per escriure un text que titulaven: FRANCESC NAVARRO “EL RULO” i la seua llegenda. I l’acabaven amb el fragment: “Aquest personatge singular fou soterrat al cementeri d'Almussafes, conservant-se una fotografia seua a la làpida. Per tradició molts gitanos el dia de “Tots els sants” es desplacen ací a posar-li flors, fins i tot, avui quan ja fa més de seixanta cinc anys.

 

Amb estes pàgines (2 i 3) està complet el text del Romance

El llibre de festes d’aquell any arreplegà una la part del nostre treball que feia referència als personatges locals. El romanç de Martín Magraner era fruit de la seua creació poètica, encara que tenia com a motiu uns fets que van ocórrer en realitat. En ella es diu: “... montados en yegua vaya / Francisco Navarro “Rulo” / y Soledad de Penalva”... Però la realitat era distinta, la dona de Rulo es deia “Sebastiana Cortés Santiago”, nom segurament menys poètic!, també es troben altres discrepàncies, com per exemple quan diu –parlant de Rulo i Soledad– “Los protege Juan Navarro, / gitanos de buena casta, / al que por rico y “templao”, / en la Ribera Alta y Baja, / todos le llaman “El Rey” / de la gente de su raza”.

            

Un full del treball d'Encarna Sebastià Llorca

L’any 2004 arribà a les meues mans un treball fet a classe del meu company mestre D. Francisco Chalmés Boscà durant el curs 1975-1976 per una alumna anomenada Encarna Sebastià Llorca, que es trobava aleshores en 8é curs d’educació general bàsica. El text  del “Romance de Martín Magraner” era la base i els dibuixos sobre el tema el completaven. Era un treball que feren tots els alumnes de la seua classe i alguns el conservaran encara. D. Francisco havia contribuït a recordar i donar a conèixer als seus alumnes un fet històric local, la transcendència del qual no ha decaigut tres dècades després.

Representació de l'obra de teatre al Centre Cultural el 30-05-2008

Abans de jubilar-se –l’any 2008– el mateix mestre preparà amb els seus alumnes un text adaptat a partir de l’obra de Martín Magraner que fou representada a la setmana del teatre escolar amb gran èxit, amb la presència d’una de les filles de l’autor. Fou el 30-05-2008. Quasi dos mesos després, el dia 26-07-2008, es tornà a representar al pati de l’escola durant un sopar de la tercera edat. Ambdues representacions contribuïren novament a reviure una història que està escrita en la memòria del poble.

Una pistola igual a esta és la que matà a Rulo

Després de saber que la pistola que matà a Rulo tenia dos canons i era de les nomenades del quinze he buscat informació i he vist que la majoria d’elles eren del tipus Lefaucheaux, que començaren a fabricar-se abans de la meitat del segle XIX, però que encara s’usaven a principis del segle XX, perquè segons diu el col·leccionista d’armes Jesús Madriñán a la seua pàgina web “eran consideradas todaví­a válidas por las personas con menores recursos económicos, destinándolas tanto a fines deportivos como a defensa personal”. Particularment, m’incline a pensar que seria una pistola semblant a la fotografia que s’acompanya, treta d’Internet.

Llibre de 'Órdenes' del segle XVIII, pàg. 195

L’ètnia gitana a la que pertanya Francisco Navarro arrossegava des feia segles un gran cúmul de lleis i disposicions legals de caràcter repressiu que regulava els seus moviments, la seua residència, els treballs a que es podien dedicar, etc. Una de les més conegudes fou la “Reial Pragmàtica” de 1717 que obligava als gitanos a viure sols en 41 ciutats d’Espanya, al Regne de València sols en quatre: San Felipe –Xàtiva–, Oriola, Alzira i Castelló de la Plana. La Pragmàtica de 1783 que sancionà Carlos III els capacitava ja perquè pogueren fixar el seu domicili on millor els convinguera, a excepció dels “Llocs Reials”.