ORLA DEL SETÉ NIVELL DEL CURS 1980-1981

Vaig arribar a l’escola del poble en setembre de 1980 –fa trenta-quatre anys–. Aquell primer curs vaig ser tutor del grup de sisé C, però vaig donar classes als tres grups de sisé i als tres de seté nivell. Eren un total de 147 alumnes.

Aquell curs va ser molt complicat, per diferents qüestions, però vaig a nomenar sols una. Durant el mes de febrer el Delegat d’Educació va prendre la decisió de fer una reestructuració del centre amb l’excusa d’haver-se desbordat el tema de les substitucions de mestres i no tenir suficient quantitat per fer-les. Això provocà la marxa de tres mestres a principi de març de 1981 i que els tres grups de seté s’ajuntaren en dos, eixa fou una de les mesures adoptades. Jo els impartia les matèries de plàstica i pretecnologia.

A principis del mes de febrer actual una d’aquelles alumnes –Loles Navarro– vingué a l’escola acompanyada d’una altra companya. Volien aconseguir fotos de l’època que pogueren estar als nostres arxius. La resposta que se’ls donà des de la direcció del centre no podia ser altra, els arxius tenen dades privades i actualment la Llei de protecció de dades no ho permet...

Jo estava present en la conversa i vaig intervindre –a posteriori– per apuntar la possibilitat de que jo tragués les fotos. Al ser jo mestre i tractar-se d’exalumnes meus, podia fer-ho, ja em buscaria el meu temps...

Més tard, quan ja tenia les fotos, vaig pensar en que seria un repte per a mi confeccionar eixa orla, jo ja tenia experiència amb unes quantes, però no amb tants alumnes. Alguna foto la buscaren directament de la família dels interessats.

El temps anà passant, les protagonistes anaren mirant el meu treball i una vegada acabat els vaig imprimir una còpia perquè tragueren les seues, encara que jo pensava que es farien en grandària d’A3, tal com quedaven les proves que jo els feia en fotocòpia normal...

Durant el “sopar de quintes” vaig acudir invitat per ells i després de sopar em cridaren per megafonia quan començaren a repartir les orles entre tots/es els que havien assistit. Férem fotos...

Pense que es feren les còpies dels que anaren al sopar. Si algú/na dels que apareixen no hi estigueren poden demanar-me –per missatge intern– un arxiu de més qualitat del que apareix ací per poder reproduir-la perfectament.

Publicat al Facebook el dia 23-07-2014

LITERATURA I ORXATA LOCAL

Ja fa sis anys que conec el tema del que vaig a parlar-vos hui. Fou en una nit de juliol de l’any 2008 quan en l’Orxateria de Melchor vaig conéixer per boca del nostre amic el que s’havia escrit en un llibre que va obtenir el Premi Planeta de l’any 2004. En aquests dies hem recordat la conversa.

Aquella nit, Melchor m’explicà, que fa molts anys havia conegut al pare de l’escriptora a través d’un amic comú i que quan aquell home li encomanava orxata, ell li la portava a la seua residència de Santa Pola.

Es tracta del llibre de Lucía Etxebarría que porta per títol “UN MILAGRO EN EQUILIBRIO”. Lucía Etxebarria Asteinza és una escriptora espanyola que nasqué en València, en 1966. La seua obra ha sigut traduida a vint idiomes. Començà el seu camí en la literatura en 1996 i fins ara ha publicat una gran quantitat d’obres de narrativa, poesia, assaig i fins i tot guions de cine.

En el llibre, la protagonista Eva Agulló, escriu una carta-diari a la seua filla nou nata, mentre la seua mare agonitza en l’hospital..., per explicar-li de què família ve per a poder imaginar cap a què família es dirigeix. I és ací, on apareixen trets autobiogràfics.

El text que ens interessa pertany al corresponent al dia 8 de novembre i diu així:“Si en nuestro apartamento de Santa Pola no se podía beber otra horchata que no fuera la que hacía Melchor —el orxatero de Almussafes—, traída expresamente en gelaora de veinte litros, era porque mi padre insistía en que no había otra mejor, y que constituía un sacrilegio probar siquiera una horchata que no se hubiera hecho conforme a la tradición artesana de siglos, y que en Alicante la costumbre ya se había perdido”.

La veritat és que l’opinió que cadascú/na tinga sobre la seua orxata és una qüestió que entraria dins del terreny personal.

Publicat a les dues pàgines locals de Facebook el dia 19-07-2014

EL NOM DE CRUZ

Hui es celebra a la nostra localitat el dia de la patrona, la Santíssima Creu encara que al santoral apareix els dies 3 de maig (Invenció o “trobament”) i el 14 de setembre (Exaltació). Al “boletín informativo” nº 1 de la Confraria Santíssima Creu d’Almussafes, del mes de maig de 1987, es parla de que “A la Santa Cruz, la Iglesia le dedica tres fiestas litúrgicas al año...”, les dos ja nomenades i la del 16 de juliol, en que “se commemora el triunfo de la Santa Cruz en la batalla de las Navas de Tolosa en 1.212 por Alfonso VIII contra los almohades”.

El nom de Cruz s’usa poquíssim en tota Espanya, inclús més com a nom d’home que de dona. Segon l’Institut Nacional d’Estadística és el nom que tenen 1.318 homes  i 1.192 dones de tota Espanya, encara que en la província de València són 63 dones i 54 homes,  donant-se en percentatges que van entre el 0,057 per cada mil habitants als homes i el 0,050 a les dones i amb edats mitjanes al voltant de 62 anys. En la variant valenciana de CREU no es comptabilitzen casos perquè bé no arriben a 20 a nivell nacional o no superen el número de 5 en cap província.

En el cas d’homes és més conegut dins del compost JUAN CRUZ, al nostre poble trobem un adult amb JUAN DE LA CRUZ i un xiquet amb JUAN CRUZ.

Tornant ja al nom més propi de dones, es donen 31.391 casos en tota Espanya del compost per MARIA CRUZ, quantitat que representa un percentatge del 1,312 per cada mil habitants, en la nostra província n’hi ha 1.236 i en Almussafes fins quatre casos contant tres variants: MARI CRUZ (1), MARÍA CRUZ (1) i MARÍA DE LA CRUZ (2). La dona de més edat porta el nom per la CREU de Caravaca i les altres varen nàixer ací des de l’any 1977. També coneguem algun cas de dona almussafenya que té el nom, però no viu al poble.

Trobem el nom de CRUZ també en altres compostos, com CARMEN CRUZ o VICENTA CRUZ, nascudes ambdues en l’any 1960.

Assenyalar que les quatre filles d’una mateixa família del poble –molt estimada per mi– tingueren el nom de CRUZ en segon o tercer lloc, una d’elles ja dita abans, VICENTA CRUZ i les altres MARIA LOURDES CRUZ, MARÍA DOLORES CRUZ i Mª AMPARO CRUZ.

En la variant de CRUZ MARÍA sols n’hi ha 14 en la província de Valencia, entre 363 d’Espanya. I en la variant valenciana de MARIA CREU, trobem 5 en la província entre les 54 comptabilitzades a Espanya, majoritàriament entre Catalunya i la nostra Comunitat. Ací no tenim cap cas.

Josep Marí Chiral en al treball titulat “Els nom propis dels veïns d’Almussafes i la seua evolució” –del que ja vaig parlar fa tres dies i que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en Alzira l’any 2012– diu que “De les cinc Cruz que hi havia el 1935 hem passat a cap. Això sí, han aparegut dos María de la Cruz, una Mari Cruz, una Vicenta Cruz i una María Cruz, amb la qual cosa podem dir que s’ha mantingut la presència de la patrona en la mateixa quantitat”. Informació que ve a corroborar la major part de les dades explicades abans.

Si l’altre dia vaig afegir un comentari a posteriori que deia que al cens de població de 1857, amb una població de 1202 persones, sols vivien 6 homes que tenien el nom de Bartolomé, hui afegeix que no n’hi tenia cap dona amb el nom de CRUZ entre les 600 censades aproximadament. Ja havien passat 43 anys des de “la festa per la Santíssima Creu de 1814”, però això no influïa encara sobre el nom de les dones del poble.

Acompanye un jeroglífic que he preparat a l’efecte d’esta publicació.

Publicat al Facebook el dia 16-07-2014

CLAVARIS 2014

Aquest matí, mentre estava fent fotos als clavaris en la invitació del clavari major, algú m’ha preguntat si les fotos que feia eren per ficar-les al Facebook d’ací a trenta anys, la meua resposta ha segut de què per a ara no eren... però vaig a fer una excepció amb una!

Després he pensat en fer-los un xicotet homenatge amb fotos dels anys 2000 i 2001, fotos que guarde en la meua col·lecció particular.

Mentre les feia he descobert que entre l’actual promoció de clavaris n’hi havia 5 que foren alumnes meus i per tant segurament estarien en les fotos d’aquella època. Són Josep Baldoví, Rubén Boluda, Juanjo Cariñena, Iván David i Daniel Lozano. He trobat fotos de carnestoltes dels anys 2000 i 2001 –encara que algun/a va repetir disfressa– i la granja escola de 2001. Al mateix temps que buscava he intentat que també alguns dels demés pogueren aparèixer en alguna d’elles i espere haver-ho aconseguit.

Miguel Ángel Oliver també va ser alumne meu uns anys abans i també per a ell he preparat una sorpresa. Ja va eixir disfressat també en una ocasió anterior.

L’homenatge voldria fer-ho extensiu a tots, però partint del material del qual dispose. I que ningú es moleste.

Publicat al Facebook el dia 13-07-2014

EL NOM DE BARTOLOMÉ

Hui es celebra a la nostra localitat el dia del patró, encara que al santoral apareix el dia 24 d’agost.

Aquest nom s’usa escassament en tota Espanya. Segon l’Institut Nacional d’Estadística és el nom que tenen 18.267 homes –dels quals en Balears n’hi ha 6.321– , amb una edat mitjana de 56,7 anys. Dita quantitat representa un percentatge del 0,787 per cada mil habitants. En la província de València sols trobem 433 i en Almussafes sols 2 el tenen com a primer nom i un altre com a segon, darrere de José. En quant a la seua variant catalana –Bartomeu– n’hi ha 1.700 en tota Espanya, repartits pràcticament tots per Catalunya i Balears, cap en València. Com a –Bertomeu–, sols n’hi ha 32, repartits per Catalunya, València i Balears, sols 7 són de la nostra província i cap del nostre poble.

Els dos Bartolomés nostres a més del José Bartolomé fan una edat mitjana de 69,3 anys.

Les dates locals de les quals dispose des de fa uns anys, les arreplegà també el nostre veí Josep Marí Chiral en un treball titulat “Els nom propis dels veïns d’Almussafes i la seua evolució”, que presentà a la VI Jornada d’Onomàstica en Alzira l’any 2012 i que apareix al llibre que amb tal motiu s’edità posteriorment per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Aquell, parlant-ne dels patrons d’Almussafes –jo ho faré del nom femení en altra ocasió– diu que “Resulta curiós el poc de pes que tenen els patrons de la localitat en els noms dels seus habitants. Allò que, per regla general, és bastant comú en la majoria dels pobles valencians, a Almussafes no té quasi incidència”.

L’accés d’Internet referit a “Bartolomé” és el següent:

http://www.ine.es/tnombres/formGeneralresult.do;jsessionid=4695214ED9285F3C06E1EEEAF7F3D190.tnombres01?vista=1

Publicat al Facebook el dia 15-07-2014

CRÒNICA DEL SOPAR DEL CÀNCER

A l’hora prevista estaven a la porta d’entrada al recinte de tots els esdeveniments festius d’Almussafes, el pati del col·legi Almassaf. Les dones de l’Associació de lluita contra el càncer de la localitat agafaven les entrades i tallaven un tros. Ja dins i de camí trobaven un emplaçament amb “cocktails” de benvinguda i amb els gots s’encaminaven a la taula a la que prèviament s’havien adscrit… Saludaven els amics i amigues i asseguts esperaven que començara l’acte.

La vetllada anava a tenir dos protagonistes clars: els fets de dalt l’escenari i el sopar. La presentadora del mateix, Maria José Girona, començava a parlar des de l’entaulat que anava ser centre de totes les mirades de la nit, demanava la presència de la presidenta de la Junta, Mari Carmen Santos Juanes, que pronunciava un breu parlament explicant detalls sobre el currículum i la trajectòria del jove homenatjat de la nit, l’oncòleg de la localitat resident en Madrid Raül Márquez Vázquez. Se li feia entrega del premi que reprodueix la nostra torre Racef i a continuació es dirigia als presents per dir unes optimistes paraules en la línea de que el càncer es pot superar i que molts malats ho fan.

Baix, el sopar anava servint-se, primer les begudes, a continuació els entrants: fruits secs, surimi de cranc, formatge fresc amb escalivada, coca salada amb embotits ,... i es sentien bromes sobre el sopar de l’últim any. A continuació dos entrepans, un de sèpia o calamar i un altre de llonganisses amb pisto, de postres un flam d’ou i a continuació el cafè o la infusió. Sobre el mateix, res que objectar, estava bo i era complet...

A continuació començava l’espectacle: el grup andalús amb cant flamenc, guitarra i ball, la cantant Vicen, les xiques i dones de la dansa del ventre, la seua professora i la parella jove de ball modern. Tots i totes ens delitaren amb el que saben fer i d’una forma totalment desinteressada.

I per finalitzar el sorteig de regals oferts per botigues i associacions locals, totes nomenades abans per la presentadora. Eren aproximadament 650 comensals i uns 140 regals, per tant n’hi havia prou possibilitats de premi. La reina de les festes anava traient els números afortunats que eren llegits per la presentadora. Les persones premiades acudien amb els seus tiquets baix de l’entaulat on estaven tots els premis. Les dones de la Junta ajudades per alguns clavaris anaven repartint-los, n’hi havia bosses, ulleres, fruites, plantes, etc... i al final algun de més valor en forma de joia o viatge. Dos xiquetes que estaven a la meua taula es convertiren en protagonistes de la recepció de diversos premis i al nostre costat es corejava ... “ara, el meló!”. A l’homenatjat li tocà una bossa i al que escriu això... un meló!... a l’igual que a la reina de les festes.

I així acabà la sisena gala benèfica del càncer en la que gaudiren d’un bon sopar i que estigué amenitzada per un complet espectacle.

Acompanye una foto que no té massa qualitat però que està feta des del lloc on estava assegut.

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 11-07-2014

ARTICLE DEL LLIBRE DE FESTES

“SANTÍSSIMA CREU” és el títol de la meua col·laboració d’aquest any pel llibre de festes. Es tracta d’un article d’investigació històrica, que comença així: «No és fàcil començar a tractar el tema, perquè com diu el metge Bosch al seu llibre “Aunque no lo parezca, se ha escrito mucho sobre este excepcional motivo de fe y devoción de nuestra villa, que es la Santísima Cruz…” i el meu treball es centrarà en replegar eixa variada informació que s’ha plasmat per escrit en llibres de festes, diaris i en algun llibre més com l’al·ludit abans, en diferents formes i manifestacions: notícies, relats, etc... // Tampoc, es fàcil dir coses que abans no hagen dit unes altres persones, perquè a més les paraules o les frases han de ser obligadament iguals per tal de no canviar el sentit del que es diu... » i continua en varies pàgines fins completar 5.809 paraules comptant les 26 notes a peu de pàgina.

Reconec que és un article que pot resultar difícil de llegir d’una tirada, no sols per la seua extensió i –a més– cal tenir una disposició positiva de cara al tema. Com a cronista vull fer una simple invitació a la seua lectura per part d’aquelles persones que puguen estar interessades en conèixer alguns fets que ens han contat durant 250 anys. Coses que segurament no s’entendran sense la “Fe” que va unida a una creença, en aquest cas a la religió catòlica.

És el resultat de moltes hores de treball i –pels que no ho sàpien– el càrrec de cronista és honorífic, per tant tota la meua faena la faig amb molta il·lusió i ganes de servir a la comunitat d’Almussafes i ­–per suposat­– completament gratis. Si l’any passat el tema fou «FRANCISCO NAVARRO MORENO “RULO”. UNA LLEGENDA A ALMUSSAFES», que crec agradà a molta gent, enguany ha tocat treballar aquest i en futur, altres que vindran. Els que seguiu al Facebook sabeu que vaig traient “retalls diversos de la història d’Almussafes”.

La fique directament a la nostra pàgina d’Almussafes segle XX, encara què és actual, però com vaig dir un dia, el tema no ve d’ara i al meu article he treballat la història dels últims dos segles i mig.

Vull fer un xicotet homenatge a l’home que fou un important protagonista en la història que tracte, el pare Duart Alabarta. Amb els seus estudis i investigacions va ser la persona que més va contribuir a donar a conèixer-la. És el sacerdot major que apareix en aquesta foto, al mig de tot el grup, en un homenatge que l’Ajuntament el va fer en l’any 1981, dos anys abans de la seua mort. En ella, està acompanyat del seus familiars i de l’alcalde d’aquell temps, Vicente Escrivá.

Espere que a les persones que tan amablement em proporcionaren la imatge no els moleste que aparega ací.

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 09-07-2014