“SANTÍSSIMA CREU”
és el títol de la meua col·laboració d’aquest any pel llibre de festes. Es
tracta d’un article d’investigació històrica, que comença així: «No és fàcil començar a tractar el tema,
perquè com diu el metge Bosch al seu llibre “Aunque no lo parezca, se ha
escrito mucho sobre este excepcional motivo de fe y devoción de nuestra villa,
que es la Santísima Cruz…” i el meu treball es centrarà en replegar eixa
variada informació que s’ha plasmat per escrit en llibres de festes, diaris i
en algun llibre més com l’al·ludit abans, en diferents formes i manifestacions:
notícies, relats, etc... // Tampoc, es fàcil dir coses que abans no hagen dit
unes altres persones, perquè a més les paraules o les frases han de ser obligadament
iguals per tal de no canviar el sentit del que es diu... » i continua en
varies pàgines fins completar 5.809 paraules comptant les 26 notes a peu de
pàgina.
Reconec que és un
article que pot resultar difícil de llegir d’una tirada, no sols per la seua
extensió i –a més– cal tenir una disposició positiva de cara al tema. Com a
cronista vull fer una simple invitació a la seua lectura per part d’aquelles
persones que puguen estar interessades en conèixer alguns fets que ens han
contat durant 250 anys. Coses que segurament no s’entendran sense la “Fe” que
va unida a una creença, en aquest cas a la religió catòlica.
És el resultat de
moltes hores de treball i –pels que no ho sàpien– el càrrec de cronista és
honorífic, per tant tota la meua faena la faig amb molta il·lusió i ganes de
servir a la comunitat d’Almussafes i –per suposat– completament gratis. Si
l’any passat el tema fou «FRANCISCO
NAVARRO MORENO “RULO”. UNA LLEGENDA A ALMUSSAFES», que crec agradà a molta
gent, enguany ha tocat treballar aquest i en futur, altres que vindran. Els que
seguiu al Facebook sabeu que vaig traient “retalls diversos de la història
d’Almussafes”.
La fique directament a la nostra pàgina d’Almussafes segle XX, encara
què és actual, però com vaig dir un dia, el tema no ve d’ara i al meu article
he treballat la història dels últims dos segles i mig.
Vull fer un xicotet homenatge a l’home que fou un important
protagonista en la història que tracte, el pare Duart Alabarta. Amb els seus
estudis i investigacions va ser la persona que més va contribuir a donar a
conèixer-la. És el sacerdot major que apareix en aquesta foto, al mig de tot el
grup, en un homenatge que l’Ajuntament el va fer en l’any 1981, dos anys abans
de la seua mort. En ella, està acompanyat del seus familiars i de l’alcalde
d’aquell temps, Vicente Escrivá.
Espere que a les persones que tan amablement em proporcionaren la
imatge no els moleste que aparega ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada