Ja fa sis anys que
conec el tema del que vaig a parlar-vos hui. Fou en una nit de juliol de l’any
2008 quan en l’Orxateria de Melchor vaig conéixer per boca del nostre amic el
que s’havia escrit en un llibre que va obtenir el Premi Planeta de l’any 2004.
En aquests dies hem recordat la conversa.
Aquella nit,
Melchor m’explicà, que fa molts anys havia conegut al pare de l’escriptora a
través d’un amic comú i que quan aquell home li encomanava orxata, ell li la
portava a la seua residència de Santa Pola.
Es tracta del llibre
de Lucía Etxebarría que porta per títol “UN MILAGRO EN EQUILIBRIO”. Lucía
Etxebarria Asteinza és una escriptora espanyola que nasqué en València, en
1966. La seua obra ha sigut traduida a vint idiomes. Començà el seu camí en la
literatura en 1996 i fins ara ha publicat una gran quantitat d’obres de
narrativa, poesia, assaig i fins i tot guions de cine.
En el llibre, la
protagonista Eva Agulló, escriu una carta-diari a la seua filla nou nata, mentre
la seua mare agonitza en l’hospital..., per explicar-li de què família ve per a
poder imaginar cap a què família es dirigeix. I és ací, on apareixen trets
autobiogràfics.
El text que ens
interessa pertany al corresponent al dia 8 de novembre i diu així:“Si en nuestro apartamento de Santa Pola no
se podía beber otra horchata que no fuera la que hacía Melchor —el orxatero de
Almussafes—, traída expresamente en gelaora de veinte litros, era porque mi
padre insistía en que no había otra mejor, y que constituía un sacrilegio
probar siquiera una horchata que no se hubiera hecho conforme a la tradición
artesana de siglos, y que en Alicante la costumbre ya se había perdido”.
La veritat és que
l’opinió que cadascú/na tinga sobre la seua orxata és una qüestió que entraria
dins del terreny personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada