A l’hora prevista
estaven a la porta d’entrada al recinte de tots els esdeveniments festius
d’Almussafes, el pati del col·legi Almassaf. Les dones de l’Associació de
lluita contra el càncer de la localitat agafaven les entrades i tallaven un
tros. Ja dins i de camí trobaven un emplaçament amb “cocktails” de benvinguda i
amb els gots s’encaminaven a la taula a la que prèviament s’havien adscrit…
Saludaven els amics i amigues i asseguts esperaven que començara l’acte.
La vetllada anava a
tenir dos protagonistes clars: els fets de dalt l’escenari i el sopar. La
presentadora del mateix, Maria José Girona, començava a parlar des de
l’entaulat que anava ser centre de totes les mirades de la nit, demanava la
presència de la presidenta de la Junta, Mari Carmen Santos Juanes, que
pronunciava un breu parlament explicant detalls sobre el currículum i la
trajectòria del jove homenatjat de la nit, l’oncòleg de la localitat resident
en Madrid Raül Márquez Vázquez. Se li feia entrega del premi que reprodueix la
nostra torre Racef i a continuació es dirigia als presents per dir unes
optimistes paraules en la línea de que el càncer es pot superar i que molts
malats ho fan.
Baix, el sopar
anava servint-se, primer les begudes, a continuació els entrants: fruits secs,
surimi de cranc, formatge fresc amb escalivada, coca salada amb embotits ,... i
es sentien bromes sobre el sopar de l’últim any. A continuació dos entrepans,
un de sèpia o calamar i un altre de llonganisses amb pisto, de postres un flam
d’ou i a continuació el cafè o la infusió. Sobre el mateix, res que objectar,
estava bo i era complet...
A continuació
començava l’espectacle: el grup andalús amb cant flamenc, guitarra i ball, la
cantant Vicen, les xiques i dones de la dansa del ventre, la seua professora i
la parella jove de ball modern. Tots i totes ens delitaren amb el que saben fer
i d’una forma totalment desinteressada.
I per finalitzar el
sorteig de regals oferts per botigues i associacions locals, totes nomenades
abans per la presentadora. Eren aproximadament 650 comensals i uns 140 regals,
per tant n’hi havia prou possibilitats de premi. La reina de les festes anava
traient els números afortunats que eren llegits per la presentadora. Les
persones premiades acudien amb els seus tiquets baix de l’entaulat on estaven
tots els premis. Les dones de la Junta ajudades per alguns clavaris anaven
repartint-los, n’hi havia bosses, ulleres, fruites, plantes, etc... i al final
algun de més valor en forma de joia o viatge. Dos xiquetes que estaven a la
meua taula es convertiren en protagonistes de la recepció de diversos premis i
al nostre costat es corejava ... “ara, el meló!”. A l’homenatjat li tocà una
bossa i al que escriu això... un meló!... a l’igual que a la reina de les
festes.
I així acabà la
sisena gala benèfica del càncer en la que gaudiren d’un bon sopar i que estigué
amenitzada per un complet espectacle.
Acompanye una foto
que no té massa qualitat però que està feta des del lloc on estava assegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada