1980-2014: TRENTA-QUATRE ANYS I UN POC MÉS AL SERVEI D’UN POBLE

Fou en setembre de 1980 quan vaig arribar de mestre a esta localitat i a la seua única escola en aquell temps. La Ford feia tres anys que estava en marxa, ja des de la seua instal·lació el poble anava en augment i el col·legi es quedava insuficient, provocant la construcció de tot un edifici nou, una ala i l’espai sobre una porxada que unia els dos pavellons. Així que quasi vaig estrenar la part nova, que en realitat no ho semblava tant a no ser que la compararen amb les aules fetes en 1958, sols vint-i-dos anys abans.

Normalment no m’agrada ser protagonista de les meues cròniques, sóc una persona prou vergonyosa per a moltes coses, però el tema ara el justifica, el segon ofici de Cecilio –que va assumir el càrrec de Cronista a principis del mes d’abril de l’any 2010– passa des de ja a ser el primer. Segurament, el parlar de mi mateix deuria fer-ho una altra persona, però qui té totes les dades sóc jo mateix.

I els anys han passat, aquells vint-i-sis amb el quals venia s’han convertit en seixanta, i ací –com en tots els llocs­– ha plogut molt, a més de la infinitat de notícies de tot tipus que han anat produint-se en l’escola i al poble...

El primer curs vaig ser mestre tutor de 6é C, però donava classe de llengua a tres grups de sisè i de plàstica i pretecnologia dels tres grups de setè, al meu grup alguna matèria més. El segon curs vaig passar ja a tercer i ja quasi sense adonar-me he arribat a catorze promocions i un poc més... Era l’època de l’EGB, que els anys i les lleis educatives en constant canvi, han reconvertit en Primària.

Han segut un total de 958 alumnes en llista, però en realitat el primer curs va ser un poc de transició, jo impartia la part corresponent a la meua especialitat de filologia. Però fou a partir del segon quan vaig assumir totes les matèries que he impartit al llarg de tot el temps i ja en períodes de tres cursos seguits i més tard de dos cursos, amb l’excepció d’un grup que vaig portar un any molt recentment i els últims alumnes que sols m’han acompanyat durant quatre mesos.

El número d’alumnes reals ha segut de 535 repartits així: 110 alumnes durant tres cursos, 203 durant dos cursos i 201 durant un curs, a més dels 21 últims que sols han segut 75 dies lectius. Entre tots ells he arribat a tindre dos germans en 34 ocasions –incloses dues parelles de bessons– i tres germans en dues ocasions. Però com us podeu imaginar he tingut pares i fills, mares i filles i tot tipus de variables.

Han segut uns 6.000 dies d’escola i moltíssimes hores de dirigir l’aprenentatge dels xiquets, més de cent reunions de pares, centenars d’entrevistes amb mares/ pares, moltes hores de reunions de Consell Escolar fora de l’horari, infinitat d’excursions, etc.

Sempre he estat donant classe com un “mestre normal”, sense pertànyer mai a l’equip  directiu del centre, l’única cosa diferent que he fet ha segut portar la responsabilitat d’encarregat de menjador durant els últims vuit cursos complets, que he compatibilitzat amb les meues classes.

Sobre la meua docència no em toca parlar, els meus ex-alumnes sabran quina va ser la importància que jo vaig exercir sobre les seues vides.

L’escola ha segut sempre la meua vida –des que tenia tres anys no he fet altra cosa–, m’ha encantat i al mateix temps m’ha ajudat a ser feliç. Ara que s’acaba, espere poder tenir-la molts anys en el record i reviure anècdotes, excursions, històries, etc., que em serviran per contar-vos des d’ací o altres llocs futurs, com ja he fet quan he parlat de diversos temes escolars.

Hui trenta-u de desembre, últim dia en actiu, s’acomiada el mestre i us saluda el cronista!

Acompanye dues composicions, la primera és molt evident. La segona correspon al curs 1982-1983, el grup de 4t C visita les Indústries Càrniques “La Ribera”.

 Publicat al Facebook “Almussafes” el dia 31-12-2014