Hui vint-i-quatre
de desembre es compleixen seixanta anys del principi del “somni americà” de 700
agricultors valencians de l’Horta Sud i La Ribera Baixa, entre els quals
estaven 102 habitants d’Almussafes. Una “inoblidable” aventura més per les
mentides que la provocaren que pel que pensaven fer i després s’hi trobaren.
Havien partit del Port de València a bord del transatlàntic “Espanya”.
El general Trujillo
havia visitat Espanya a principis de juny de 1954 i ambdós dictadors –ell i
Franco– havien acordat un projecte migratori que pretenia reclutar agricultors
espanyols, per tal que marxaren amb les seues famílies i cultivaren tota la varietat de cultius de la
nostra horta als terrenys que anaven a cedir-los libres d’impostos i sense
limitació de temps, facilitant-ne també gratuïtament vivendes i utensilis pels
treballs agrícoles,... a més, de “blanquejar” la República Dominicana amb
alguns milers d’emigrants espanyols, segurament esta última part no la coneixen
tant els protagonistes, la major part dels quals es portaren les seues dones o
es casaren amb xiques espanyoles d’entre les també emigrades. Es tractava de
desenrotllar agrícolament a vastes i despoblades zones d’aquell país.
Prompte es donaren
compte de la farsa que els havien contat, el camí en autobús des de la capital
fins la colònia batejada com a “Baoba del Piñal”, els va permetre recórrer amb
la vista les vivendes prefabricades, la terra seca, la selva que anaven a
colonitzar, etc., i algú ja cridà dins l’autobús abans de baixar: “Que ningú es
baixe: ens han enganyat!”. Sembla que el somni és va convertir ràpidament en un
malson.
La història ja la
coneguem un poc i del que passà després també hem sentit coses..., però el
vaixell que els havia transportat i que pertanyia a la marina dominicana, anava
tripulat per militares, desplaçava 8.000 tones, tenia 425 metres d’eslora i 57
de manega, era una adquisició personal del dictador. El que en Espanya es
presentava com un gran buc no era més que el que quedava d’un vaixell de 1913,
que havia participat en les dues guerres i al que Trujillo havia canviat el nom
de Canberra pel d’Espanya.
El primer document
oficial on es parla d’aquell viatge es replegava al programa de festes de 1955
amb la inclusió de dos fotos i els seus corresponents peus explicant-ne el que es
veia, com era el dinar de germanor en la Pista Patín i el vaixell allunyant-se
del Port de València. També apareix als nodos d’Almussafes. Per últim, es troba
l’article de Sonia Martí al llibre de festes de 2007 amb el títol de “Els
Almussafenys i l’aventura a les Amèriques”.
Jo he fet ja
referència al tema en un parell de col·laboracions des d’esta mateixa pàgina,
així com també es va publicar una foto acompanyada d’una bonica història per
part d’Imma Gascó.
Publicat al
Facebook “Almussafes” el dia 24-12-2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada