Durant tota la
setmana que ha passat entre els dies 11 i 16 s’ha celebrat a Almussafes, al
circuit de l’Associació d’automodelisme Autet Almussafes –situat al Polígon
Industrial– el campionat d’Europa en cotxets de categoria 1/10 touring gas
200mm, que no sabria traduir bé el que significa, sols puc dir-vos
que són cotxets amb una potència de 1,8 CV, que pesen al voltant de 1,7 quilos,
que els seus motors arriben per dalt de les 40.000 rpm i que en les rectes
poden superar els cent quilòmetres per hora. Són dades del “mestre Internet”.
Jo l’he visitat en
cinc ocasions i he viscut l’ambient durant unes quantes hores en total. Tot
començà el divendres anterior, dia 8, quan vaig passar pel costat del circuit i
vaig entrar, era la primera vegada que ho feia, estaven netejant primorosament
amb aspiradora totes les partícules de pols, arena, pedretes i plantes que
s’havien apoderat de la pista en els temps previs a la proba que s’havia de
celebrar. Dins tot estava buit: els boxes, la tribuna,... i sols algunes
persones de l’organització acabaven de preparar el recinte per l’esdeveniment.
El dilluns 11, vaig
acudir de matí i em va sorprendre molt l’ambient que es respirava. Als boxes es
repartien els equips que muntaven i desmuntaven quasi completament els xicotets
vehicles, calibraven totes les peces i els preparaven pel moment en que els
tocava eixir.
El soroll era
semblant als de les carreres de cotxes grans però amb molta menys intensitat.
Al circuit estaven alguns cotxets competint en grups de deu, els pilots dalt la
tribuna i els mecànics baix junt la pista. Al voltant, alguns regulant els
carburadors i calfant els motors per estar preparats per la següent eixida. El
departament de verificacions feia la seua tasca. Eixien a la pista durant uns
cinc minuts i es computaven els temps de les tres millors voltes seguides al
circuit... que no sumaven en els millors casos un minut. Els jutges i els
controladors del temps feien la seua tasca... Als extrems del recinte, els
compressors també feien el seu soroll quan els pilots procedien a netejar els
cotxes després de fer els seus recorreguts.
També n’hi havia
qui reposava forces menjant-ne algun entrepà... Al passar per entre mig de les
taules sentia parlar anglés, francés, alemany,.. i se’m feia rar no sentir la
nostra llengua, dies després descobriria que els nostres conciutadans estaven
tots junts als boxes del final. Amb els estrangers –davant les dificultats
lingüístiques– jo mirava, sonreia, feia fotos i continuava el camí. Vist des de
la tribuna, tenien al fons i a la part dreta del circuit els marcadors
electrònics que anaven marcant el temps i les voltes de cada vehicle.
El canviant tauló
d’anuncis anava traient en paper els resultats dels primers grups en la primera
manega. Cada dia es farien dues i reflectirien els resultats aconseguits en
cadascuna d’elles per mitjà de la participació dels deu grups que replegaven un
total de cent inscrits.
Fora, el servei de
càtering funcionant i els pàrquings de cotxes amb prou vehicles de diferents
procedències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada