Ahir divendres ja
havia començat a fer-se proves eliminatòries finals que duraven uns vint
minuts, avançant les de 1/64. El dissabte de matí es farien les següents: 1/32,
1/16, 1/8, quarts de final i semifinals, buscant els deu pilots que farien la
final per la vesprada. Crec que dels deu finalistes quatre ho feien directament
tenint en compte les seues marques individuals i els altres sis competien fins
última hora per estar en l’eixida.
El dissabte 16 torne
per la vesprada. Sabia que a partir de les setze hores es celebrava la final i
quan he arribat ja havia acabat tot. Una pena! Però m’ho vaig agafar amb
filosofia i vaig veure, acompanyat, xerrat i fotografiat al subcampió d’Europa
fins el moment del lliurament dels premis.
Només arribar n’he
sabut la notícia, Edu Fernández Escandón, un xic asturià –amb el que vaig
estar parlant ahir pel matí i em va comentar que portava el campionat prou bé–
s’havia fet amb la segona plaça. Als boxes del fons, els que ocupaven tots els
espanyols i una part d’estrangers n’hi havia molt moviment, l’alegria i les
felicitacions tenien un nom “Edu”, un jove modest, que treballava a les
drassanes asturianes però que ara està en atur, com molt altres joves del país,
havia fet la gran gesta de ficar-se a l’altura de pilots que viuen sols d’això,
perquè en estos dies m’he enterat de que n’hi ha qui viu d’això...
El seu amic i
company Alejandro m’ha confessat que “Para España esto es algo bueno, tanto para
Valencia, tanto para Asturias, como para todos. Creo que nadie en España había
conseguido pisar un podium en un europeo ni en categorías 1/8 ni en 1/10 –que és aquesta–...”
Ha guanyat el
campionat l’alemany Robert Piestch, com era molt probable per la seua
superioritat de mitjans tècnics i d’equip, el que li feia tenir el domini
absolut d’esta carrera des del primer dia. Ha segut tercer el suís Simon Kurzbuch.
Tots en els boxes
del fons fotografiaven –al protagonista i el seu cotxe– i parlaven del mateix
tema, Edu havia acabat la prova quasi sense neumàtics en les rodes de la part
dreta del cotxe, havia arriscat molt al no canviar-les –quan els altres si les
havien canviat– però la jugada li havia eixit bé. El seu cotxe era un KM
Racing. Havia completat un total de 131 voltes en 45 minuts, a quatre segons
del primer i amb una volta menys que ell i cinc segons per davant del tercer
amb les mateixes voltes. Tenint en compte les longitud del traçat curt o llarg
el cotxe del subcampió havia cobert una distància entre 37 i 43 quilòmetres per
un vehicle tant xicotet. La tasca del mecànic –que és son pare– també ha segut
excel·lent i ha estat a punt en els moments de càrrega de combustible, cosa que el cotxe ha hagut de
fer una mitja dotzena de vegades aproximadament durant el recorregut.
Després, consultant
notícies en Internet sobre el nostre protagonista, m’he informat de que l’any
passat en Getafe (Madrid) es proclamà campió d’Espanya i en una entrevista que
li feren per a portaldelsur.es,
declarava que “Para el año que viene me
encantaría poder revalidar el título,y realizar una buena actuación en el
Europeo que por suerte este año que viene tiene sede aqui en España, en
Valencia y en el que el objetivo sería poder clasificar entre los 15 primeros”.
Crec que l’objectiu del campionat d’Europa l’ha superat de valent. Enhorabona a
Edu Fernández Escandón i enhorabona també a l’organització de l’event al nostre
poble!
Durant els tres
capítols d’esta Crònica espere haver dit poques ximpleries i lamente no haver
ficat més fotos dels cotxes en carrera, però quasi totes les fetes tenien poca
qualitat. Jo també he segut un afeccionat més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada