Els dies del 28 de
maig a l’1 de juny de 1990 marquen al calendari la meua primera visita a la
Granja Escola del “Mas de Capellà”, en la carretera de Llíria a Olocau i
entrant a la dreta de la carretera al poc de passar el poble de Marines Nuevo.
Actualment –i després que han passat 24 anys– encara arribem a ella per un camí
sense asfaltar pel qual passaven fins els carros de combat de l’exèrcit que
tenen –o tenien– els quarters per aquella zona.
Sí, fou la primera
visita meua amb alumnes, eren els corresponents a la tercera promoció, amb la
qual vaig compartir tres cursos, els que anaven des de 1988 a 1990. Teníem el
grup D del col·legi Almassaf i en cinqué nivell eren un total de 34 alumnes.
Començaren per estances de 5 dies, amb el pas dels anys les feren de 3 dies i
alguna de les últimes ha segut una simple visita d’un dia.
Supose que els
alumnes s’ho passaren bé i els deixà uns quants records gravats en la seua
ment: els animals, les plantes de l’hort, els tallers, l’excursió del dimecres
caminat a Olocau, els racons i l’actuació del foc de campament del dijous per
la nit, són coses que jo també mantinc en la meua memòria, encara que jo he
tingut la sort de reviure l’experiència moltes vegades més.
Dormir fora de casa
era per aquells alumnes una aventura que podien repetir durant quatre nits
seguides. Se’n anaven molt il·lusionats, s’allunyaven per primera vegada dels
pares i al final ploraven a l’hora de tornar a casa.
Sempre m’ha agradat
portar-me la majoria dels xiquets i xiquetes, però no era una tasca fàcil la de
convèncer als pares perquè consentiren i tampoc era una excursió barata en
èpoques de poca abundància i molt de sacrifici familiar... En els últims
viatges he fet ple d’alumnes en més d’una ocasió.
A aquella visita
meua han seguit fins a dotze més amb altres promocions d’alumnes i amb les
mateixes il·lusions infantils. Sempre al final del cicle, com una espècie de
premi col·lectiu, en forma d’experiència única per a cadascun/a d’ells i elles.
%2Bred%2Ba%2B300%2Bppp%2Bred.jpg)
La fotografia que
acompanye correspon a l’acomiadament, està tot el grup amb els monitors i els
responsables de la granja. També estem els tres mestres que els acompanyaren:
Amalia Dolz, Vicente Emeterio i jo. En aquell viatge feren més de 100 fotos, en
una època en que els “carrets” s’havien de revelar per arribar a la visió de
les imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada