TARDOR EN L’ESCOLA VELLA:

En aquests dies de tardor, quan cauen les fulles dels arbres, m’ha vingut a la memòria l’estampa d’un pati d’escola ple de fulles que tenia el seu encant. Segurament era una paisatge més “encantador” pels mestres i alumnes, si li preguntaren al tio Pepe Moreno –que li tocava agranar-les–, igual no ho veia de la mateixa forma.

I tot perquè?. Tots el dies intente eixir una horeta a caminar per la “ruta del colesterol” i al tornar per l’avinguda que uneix el poble amb el polígon industrial veig les fulles dels arbres que ocupen la vorera i el carril bici, cada dia que passe més quantitat. Ja no es com abans, ara no s’agranen les fulles en cap lloc, en tot cas una persona va “bufant aire” amb una màquina ensordidora que les porta totes a un costat per tal d’arreplegar-les més fàcilment.

L’escola Almassaf d’aquell temps tenia arbres i també ombra, cosa que no es pot dir referint-nos a la nova. Aquella tenia personalitat per la seua varietat d’espècies i la  quantitat de les mateixes. Algun dia parlaré d’aquella “flora”. L’actual té poca varietat i els arbres de la pista central no es fan grans –ni es faran– i per tant no donen quasi ombra. Quan acabaren l’obra de l’escola nova, a alguna persona “poc tècnica en la matèria” –encara que poc importava perquè donaven el “pego”!– se li va ocórrer plantar-los entre les restes de formigó de l’edifici antic i així és difícil que una planta es desenvolupe. Res semblant al que passa en l’escola que la mateixa empresa va construir en València abans de la nostra, en que al plantar els arbres en terreny afavoridor estos s’han fet “gegants”. També us mostraré eixes fotos algun dia.

En les imatges que acompanye es veu el pati de la façana del col·legi al final dels anys vuitanta o principi dels noranta, la que requeia cap el Parc Central, que també tenia molta més ombra que ara. En la primera sols el pati, en la segona apareix asseguda en un banc la meua companya i gran amiga Conxa Hernández que “engrandeix l’estampa” i en la tercera un grup de xiquetes que porten paraigües i a les quals no se’ls distingeix massa bé les cares, encara que elles es recordaran segurament. Se que la segona la va fer el meu amic D. Paco Chalmés i que en la tercera figura per darrere el text “la tardor 88”.

Crec que ninguna persona que va conèixer aquella escola i esta em podrà negar que aquella hi tenia molta més personalitat. I no sols per les plantes i els records de joventut!

Publicat al Facebook el dia 16-11-2015.