DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIALGIA

Aquest matí he anat al Registre Civil –que com sabeu es troba a l’edifici del Centre de Salut– a consultar unes dades de cara al meu article pel llibre de festes. Quan ja em marxava m’he trobat prop de l’entrada principal amb una taula amb objectes exposats per la seua venta, a més del llacets de color blau i informació per ser repartida i que estava molt ben organitzada, al seu darrere n’hi havia quatre dones. M’he parat a parlar-ne amb elles i m’han dit que pertanyien a l’Associació de Fibromialgia d’Almussafes i que havien instal·lat la taula coincidint amb el Dia mundial de la “Fibromialgia”, del SFC y de la SQM, inicials que corresponen al “Síndrome de la Fatiga Crónica” i del “Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple”, respectivament.

Hui, 12 de maig és el dia mundial de la “Fibromialgia”, del SFC y de la SQM, una efemèride instituïda en l’any 1993 amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar a la població sobre aquests síndromes de sensibilitat central i sobre la realitat i necessitats dels afectats i els seus familiars.

He llegit en algunes pàgines de la xarxa d’Internet coses sobre la fibromialgia, com què és una malaltia reumatològica crònica, que la persona que la pateix presenta dolor en tot el cos, amb una sensació d’esgotament com si hagués rebut una pallissa. Té un origen desconegut i les dones solen representar el 95% de les persones amb eixa malaltia. És una malaltia que genera dolor, però en general no afecta l’aspecte físic, per la qual cosa algunes vegades es troben amb la incomprensió de familiars i/o veïns/veïnes. Està  reconeguda per totes les organitzacions internacionals i per la O.M.S. des del 1982.

La nostra associació començà allà pels anys 2002/2003 i compta en l’actualitat amb unes 70 persones associades. És possible que en tot el poble hi haja més del doble de persones diagnosticades però algunes –i/o moltes– no estan apuntades a l’Associació. En la conversa que he tingut amb elles he pogut detectar un cert desencant pel poc interès i ajuda que reben de les Institucions públiques sanitàries –encara que estes fan veure com que recolzen més del que fan–, ja que no sols necessiten metges i medicines per minorar els seues patiments. Creuen que són necessàries ajudes d’altres tipus, com les de disposar de serveis gratuïts de psicòlegs, fisioterapeutes, monitors/ores de gimnàstica, etc., que els ajuden a portar una vida més digna.

Les quatre dones que apareixen en la primera foto, formen part de la Junta Directiva i són d’esquerra a dreta América Moltó, María José Benzal, Mila Mínguez i Remedios Lorente.

Després n'hi ha altres dos fotos, amb persones que estaven presents en diferents moments, alguna més de la Junta, socis/es, familiars i representants polítics del govern municipal. També, el llacet blau semblant al que m'han ficat a mi.