Ja vaig parlar del tema el dia 10 de febrer en la
pàgina d’Almussafes història recent. Al poc també vaig afegir algun comentari i
alguna foto nova.
L’enllaç directe a aquella col·laboració era:
https://www.facebook.com/media/set/?set=oa.1833427036912375&type=1
El dia 17, una persona deia en un comentari “Si al
final eixirem en les revistes de viatjar i turisme. Tots a visitar el banc
d'Almussafes”.
I jo vaig escriure el dia 21 un altre comentari:
“Ahir un amic meu em comentà que és un banc que no paga interessos però al que
va augmentant el capital en efectiu”, La foto –que acompanyava– és d'aquest
matí.”
Bé, el “banc” estigué augmentant de capital en
efectiu fins el dia 2 de març en que obtindre el millor balanç econòmic i uns
dies després els usuaris començaren a descapitalitzar traient les monedes en
efectiu. Desconeguem si foren les mateixes persones les que ficaren els
estalvis i després les retiraren o altres, però poc a poc l’han portat a la
roina econòmica i sobretot de l’edifici bancari –el banc d’asseure’s–.
El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua defineix descapitalitzar com “v. tr. i pron. Fer que
(una societat o una empresa) perda capital”.
Ara, una vegada la “guarreria” en paraules d’alguna
persona o la “falta de civisme” d’altra –entre les que comentaren sobre el tema–
obligarà a alguna actuació que recupere l’estètica del material deteriorat.
Crec que n’hi ha poques formes d’arribar a això i
la més adequada pot ser fora la de cridar a algun professional del marbre o la
pedra, desmuntar el banc i portar-ho al taller perquè li donen una passada de
màquina polidora que retire l’efectiu resultant i iguale la base tractant-ho
després convenientment o bé, que el professional s’allargue fins on es troba el
material i faça la faena in situ, tasca que segurament serà la més fàcil i
menys costosa per les arques municipals.
És clar que el banc no està en condicions de
complir de la millor manera la seua funció. Encara què sempre podrem seure’s en l’altra
vorera!.
Acompanye algunes fotos del recorregut en el temps
per completar les que ja vaig ficar aquell dia. La col·lecció de que dispose és
molt completa, però l’estar jubilat i passar moltes vegades pel seu costat m’ha
donat ocasió a fer-les, estes i altres de diferents...
No voldria que es malinterpretara esta publicació perquè considere que és simplement una crònica actual més de les que acostume a fer.
No voldria que es malinterpretara esta publicació perquè considere que és simplement una crònica actual més de les que acostume a fer.
Les fotos corresponen: la primera al dia 2 de març, la segona i tercera al
9 de març i l’última a l’u de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada