I continue amb altres coses. Primerament amb un tema del
qual ja he parlat en alguna ocasió i que va eixir en la meua conferència del
passat 8 d’octubre titulada “Més de anys d’escoles, mestres i alumnes
d’Almussafes”. Arriba la guerra civil i una setmana després apareix a la Gaceta de Madrid –BOE de
l’època– Núm. 207, pàg. 838 de data 25 de juliol de 1936 per part de les
autoritats de la República
–amb la firma d’Emilio Baeza Medina, “Director general de Primera enseñanza”–
una Resolució Ministerial que aprova el projecte de construcció per part de
l’Ajuntament d’Almussafes d’un Grup escolar amb 18 graus –espais, 12 per a
alumnes i 6 per a altres dependències– i es concedeix una subvenció de 216.000
pessetes... Però eixa escola nova, que fa tanta falta, ja no serà construïda.
L’esborrany de la col·locació de la primera pedra quedarà escrit a falta
d’alguns noms, però ningú llegirà aquelles paraules de: “...
seguidamente el alcalde dedicó un cariñoso saludo al dignísimo republicano y
entusiasta colaborador de toda obra cultural y en nombre del vecindario le
manifestó la suma complacencia que sentía por haberse dignado asistir a este
acto...”.
Acabe amb una
anotació del “Libro de Registro / Salida
de Documentos entre 1936 i 1939”, que en l’apunt 231 de data 3-8-1936
dirigit al Governador Civil de València l’alcalde del moment li manifesta: “Excmo.
Señor. Tengo el honor de manifestar a V.E. que todos los empleados de este
Ayuntamiento han cedido un día de haber a favor de las milicias populares y
demás fuerzas armadas que tan heroicamente se baten por salvar las libertades
del pueblo que constituyen el más preciado galardón de los Españoles. Haciendo
todos los empleados patentes su adhesión al Gobierno. Lo que me complazco en
comunicar a V.E:” L’Arxiu Municipal fou cremat el 30 d’octubre de 1936, per la qual cosa
no es conserven còpia d’aquells documents.
Pel que respecta al
meu ofici de mestre, he de dir que l’escola avançà moltíssim en alguns moments
de la República –sobre tot en l’anomenat bienni reformista (1931-1933), que creà més de
7.000 places de mestres i els pujà el sou– i els mestres “republicans” foren
els que més van patir les conseqüències de les depuracions posteriors a la
Guerra Civil. Tingueren suspensions d’ocupació i sou, trasllats obligats fora
de la província sense poder tornar en cinc anys i alguns presó i separació
definitiva del cos de mestres, altres l’exili.
Esta informació pot
ser un xicotet “complement local” a la conferència que demà –dia 14 per la
vesprada a les 19 hores– va a celebrar-se al Centre Cultural sobre la “segona
república espanyola”, que porta per títol “La República a València. Anys
d’il·lusió” i que estarà impartida per l’escriptora Cristina Escrivá Moscardó.
(Més informació en la pàgina 17 de l’Agenda d’activitats Almussafes d’abril i
maig de 2016).
Però el tema per a
mi no conclou ací, perquè em queden altres aspectes per treballar en futures
ocasions. He elaborat esta informació des del punt de vista del cronista i no
pretén entrar en altres consideracions que ficar de manifest uns fets que es
donaren en aquell temps i quedaren escrits en documents consultats.
Publicat al
Facebook “Almussafes segle XX” el dia 13-04-2016.
Compartit en RIBERA PARLA, tens molt a contar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada